1. Els fritole de Venècia
Són uns bunyols típics de la ciutat que ja es feien a l’època del renaixement... fa més de 500 anys!!
No podia parar de menjar-ne!
En el seu primer any de viatge per Europa, la Bruna i el Jac han descobert nous llocs , saboroses receptes i han fet molts amics!
Però després de tantes aventures, cal aclarir-se les idees!
Hem descobert tants tresors
que és molt difícil escollir-ne un!
Aquests són els meus preferits!
Amb tants viatges hem tingut la
sort de conèixer molta gent! I
hem tornat a casa fent un munt
d’amics. Us explico qui són:
Clica cada foto
per saber-ne més!
Són uns bunyols típics de la ciutat que ja es feien a l’època del renaixement... fa més de 500 anys!!
No podia parar de menjar-ne!
Vam descobrir que a Noruega també celebren la nit de Sant Joan però li diuen Jonsok ! Vam fer un foguera ben gran i vam ballar al seu voltant! Va ser molt divertit i màgic...
Era de dia i nit a la vegada!
Quan veig veure els músics a la plaça, no me’n vaig poder estar! El Fritz i jo vam agafar una flauta i un triangle i ens vam posar a tocar amb ells...
Quines melodies tan precioses!
Feia molt fred però va valer la pena!
Un geni de la pintura!
El vam conèixer per casualitat: li vam portar un formatge al seu estudi d’Amsterdam. Quan va obrir la porta tot tacat de pintura no em podia creure que fos ell!
A més, vam poder pintar amb ell!
Quina emoció!
Un explorador sense sentit de l'orientació
Quina aventura vam viure als fiords de Noruega! El mariner va perdre el rumb i no sabíem cap a on havíem d’anar, sort que el Jac va treure la seva brúixola i ens va dirigir cap al Sol de Mitjanit!
Quin bromista...
Quan estàvem a Venècia, un arlequí disfressat de gondoler em va embruixar: volia que em quedés afònica! Després vam saber que era un bromista famós al qute li agrada molt fer bromes!
La veritat és que aquella broma no em va fer gens de gràcia!
Clica! Una curiositat!
Una curiositat!
Quan la Bruna i el Jac van conèixer el Fritz, el Fritz encara no tenia nom! Al principi l’anomenaven "Camaleó" però van adonar-se que necessitava un nom propi! Així que van pensar i pensar...
i al final, Fritz!
Quin nom més original, oi?