Clica per escoltar
"El carnaval de Venècia"
de Paganini

Quan han aterrat, els dos germans han aparcat el Globus rere uns arbres i després s'han disfressat amb uns vestits de colors cridaners i unes màscares majestuoses. El Fritz ha canviat de color, del verd al rosa

Clica per veure com canvia de color!

Bruna

Amb el Jac hem decidit que volíem anar a la festa de disfresses de la Plaça Sant Marc i hem cridat una góndola. Ens hi hem enfilat i llavors ens hem endinsat per canals que passaven entremig de carrerons encantadors.

El gondoler s'ha posat a cantar una òpera.

¡Ooohhh... que bé que sonava!

De sobte jo també m'he posat a cantar. No entenia perquè en tenia tantes ganes. Cada vegada cantava més i més fort. He provat d'explicar-li al Jac, però les paraules no em sortien...

No podia parar de cantar!

Jac

Jo estava tan tranquil, mirant com els rems removien l'aigua, i no sentia el cant del gondoler perquè duia posada la meva gorra d'aviador, que em tapa les orelles. El Fritz s'ha amagat sota el meu vestit, com si tingués por d'algú.

He vist que la Bruna em mirava i que provava de dir-me alguna cosa. M'he tret un moment la gorra per sentir-la, però la Bruna no deixava de cantar. Desafinava una mica!

Hihihi!

Així que m'he tornat a posar la gorra. Aleshores me n'he adonat que la Bruna em mirava amb uns ulls com dues taronges i que feia que no amb el cap.

Què li passava?

La Bruna semblava presa d'un encanteri;

però de què?

M'he fixat que el gondoler cada vegada cantava obrint més la boca, com si volgués que la seva música també m'arribés a mi; itot d'una se m'ha encès la bombeta...

L'òpera del gondoler havia

embruixat la Bruna! Però a mi no

perquè duia la gorra d'aviador!

Sense pensar-m'ho dues vegades, he agafat la Bruna de la mà, he agafat ben fort el Fritz amb l'altra mà, hem saltat de la góndola i hem corregut cap a la plaça.

Quan hem arribat a la plaça, la Bruna per fi ha pogut deixar de cantar i ha exclamat:

"De cantar me n'he fet un tip i ara el que

vull és fer dansar aquest vestit tan bonic!"

La Bruna ja tornava a parlar. Uff!!!

La plaça estava plena de gom a gom i tothom ballava, saltava i reia. Una dona amb una màscara d'ocell ens ha dit que ens havia vist enfilats a la góndola d'un bromista

La Bruna i jo li hem preguntat

qui era aquell gondoler.

I la senyora ens ha explicat que era un personatge del Carnaval de Venècia que es deia Arlequí, famós perquè li agradava molt fer bromes.

I que segur que amb el cant d'òpera volia que tant la Bruna com jo acabéssim afònics de tant cantar.

"Sort que heu saltat a temps de la barca,

si no ara no tindríeu veu!"

ha dit la dona.

Clica per veure
com fa malabars
l'arlequí!

Hem rigut contents d'haver-nos salvat del bromista i tot seguit ens hem afegit al ball de disfresses. La Bruna ballava agafant-se les faldilles i jo feia saltirons amb el Fritz entre tots aquells vestits, que ens feien pessigolles a les galtes.

Ha sigut divertidíssim!

Tot d'una la Bruna ha dit:

"Hauríem de tornar, ja es fa fosc i la mare segur que aviat ens cridarà per sopar!".

Hem agafat el Globus i quan hem arribat a casa ja teníem el plat de sopa a taula.