La gent de la plaça ha envoltat els nens per escoltar-los. I quan han acabat de tocar, els han aplaudit amb totes les seves forces. Les llums de Nadal de la plaça s'han encès de cop, fins i tot s’ha il·luminat l'estrella del capdamunt de l'arbre gegant de Nadal. Segur que devia ser en Mozart felicitant-los!
Un Nadal més
vienès que mai!
L'última partitura
de Mozart
La Bruna i el Jac han sobrevolat la Viena del s. XVIII amb el Globus. Han aterrat a una plaça on hi havia un gran mercat d'antiguitats. Estava tot decorat de Nadal i, encara que feia un fred que gelava, tothom sortia per gaudir dels carrers il·luminats. Les parades estaven repletes de mobles, baguls, instruments i d'altres objectes antiquíssims.
N'hi havia que tenien
més de cent anys!
En una de les paradetes hi havia un piano de cua tot empolsegat. La Bruna ha sentit unes ganes immenses de tocar-lo. S'hi ha apropat i s'ha posat a prémer les tecles amb un dit.
Al cap d'un moment ha sentit una veu que cantava i que se li apropava. Cada vegada la sentia més a la vora. Quan l'ha tingut al costat, la veu li ha xiuxiuejat:
"Sóc Amadeus Mozart"
I la Bruna ha pensat:
"Ostres, Mozart,
un compositor molt famós!"
Llavors Mozart ha explicat als dos germans:
"Fa molt temps vaig compondre la
meva darrera simfonia, però no
la vaig poder arribar a tocar mai"
I els ha fet saber un secret:
"Si la trobéssiu, podríeu interpretar-la
màgicament amb aquest piano"
En aquell moment en Fritz s'ha escolat dins el piano. Els dos nens han corregut a obrir la tapa per treure'l, però en Fritz ja sortia un altre cop, amb uns papers agafats a les potes.
Era la partitura!
Aleshores la Bruna i el Jac han col·locat les mans sobre el piano i, sense saber com, han fet sonar la melodia més meravellosa que havien sentit mai.
L'última simfonia de Mozart! Uauu!
Clica!
Clica per encendre
les llums de l'arbre!
Però on havia marxat la veu de Mozart?
Els dos germans i en Fritz han començat a buscar-la per les paradetes del mercat d'antiguitats. Han parat l'orella rere de calaixeres, dins de baguls immensos, sota de cadires, … Res de res, no la sentien per enlloc.
En Jac s'ha topat amb un telescopi i ha provat de mirar-hi. Estava ple de pols i no guaitava res. L'ha netejat amb la màniga de l'abric. Aleshores ha enfocat el telescopi cap a la ciutat i ha vist un cartell que deia:
"Cafeteria"
Ha tingut una intuïció i ha dit:
"I si està a la cafeteria?"
I assenyalant-la a la Bruna i en Fritz, ha afegit:
"Potser el trobarem allà!"
Troba el telescopi i clica'l
per veure a través d'ell!
Tots tres s'han dirigit cap a la cafeteria. Quan hi han entrat els ha embolcallat una escalfor agradable i una flaire deliciosa. Feia olor de cafè acabat de fer i de pastissos artesans. L'ambient que es respirava era d'alegria. Estava ple a vessar i tothom parlava amb entusiasme.
Les persones que hi havia eren ben curioses, alguns anaven vestits una mica estrafolaris, d'altres prenien apunts en llibretes o dibuixaven. Eren pintors, escriptors, músics, pensadors...
Tot artistes!
Els dos germans han recorregut la cafeteria i al fons de tot han trobat una nota. Era un escrit que deia:
"Hola nens, sóc en Mozart. Com que estic tan content pel regal que m'heu fet aquesta tarda tocant la meva darrera simfonia, em fa molta il·lusió convidar-vos a berenar"
I la Bruna i en Jac, que quan havien vist els pastissos ja se'ls havia fet la boca aigua, han acceptat la invitació del músic. La Bruna ha demanat un pastís Sacher, i en Jac i en Fritz han compartit unes galetes nadalenques.
Mmm...
Estava tot exquisit!
Quan han acabat de berenar, el cambrer els ha donat una carta de part de Mozart. Els dos nens l'han obert a corre-cuita i l'han llegit:
"Germans, el secret d'un gran intèrpret és passar hores i més hores tocant l'instrument. Si voleu ser bons músics, heu de practicar molt. Així és com jo ho he fet i he gaudit moltíssim tocant el piano, el clavicèmbal i el violí! Us animo a fer-ho!"
Es feia tard i els nens havien de marxar. Quan tornaven a agafar el Globus, la Bruna s'ha guardat bé la partitura de la simfonia del compositor a la butxaca. Quan arribessin a casa la practicarien a quatre mans.
