Gutenberg i un invent
ple de lletres!
La Bruna i el Jac han viatjat a l'Alemanya del segle XV. Han aterrat el Globus a una ciutat a tocar del riu Rin anomenada Magúncia, plena de cases amb franges de colors i de sostres triangulars.
Els dos germans i el Fritz han anat a fer un tomb pels carrers empedrats típics de la ciutat, quan, de cop i volta, han sentit un soroll molt fort que es repetia.
Plaf... Plaf!
Què devia ser? Venia d'un taller que tenia la porta entreoberta. Hi han tret el nas. Dins, han vist una espècie de màquina de fusta amb un cargol molt gros al mig i un tauló a sota, que un home forçut feia baixar i prémer contra un full damunt d'una taula.
I la Bruna ha exclamat:
"És una impremta! I aquest senyor deu ser
Johannes Gutenberg, el seu inventor!"
Li han preguntat i, efectivament, era ell, el creador de la primera impremta moderna. Ara ja no calia fer les còpies dels textos i llibres a mà!
Era un invent tan important, que Gutenberg tenia un munt de feina. Tothom li demanava còpies i més còpies d'escrits, i la impremta anava a tota màquina. Els nens i el Fritz estaven fascinats, tot anava tan de pressa que semblava que les lletres ballaven i s’endreçaven creant paraules suspeses en l’aire.
En aquell moment estaven imprimint fulletons amb unes notícies històriques:
La ciutat de Constantinobla havia sigut
derrotada i s'havia acabat
amb l'antic Imperi bizantí!
Gràcies a la impremta la notícia es difondria ràpidament per tot Europa. Però quin mitjà de transport podien fer servir per repartir els fulletons?
El Jac ha tingut una idea:
"I si llancem els fulletons des del Globus?"
I així ho han fet! Ha sigut tot un èxit! Els ciutadans de Magúncia no havien conegut mai abans les notícies tan ràpidament!
Quan ja feia estona que llançaven fulletons, el Fritz s'ha enfilat damunt la popa del Globus i s'ha inclinat avall. El Jac ho ha vist i sort que ha sigut ràpid de reflexos: amb el cordill dels binocles ha pogut enganxar el Fritz per la pota i l'ha aconseguit entrar dins la barca del globus. "Però què fas, Fritz? No veus que haguessis pogut caure daltabaix?", l'ha renyat el Jac.
Llavors el Fritz li ha assenyalat amb la pota una abella que voltava per allà i li ha explicat que estava mirant-la. L'abella feia uns moviments molt estranys, unes giragonses amunt, avall i cap als costats, fins que s'ha aturat damunt el voral de la barca. Aleshores els dos nens i el Fritz han vist que tenia alguna cosa a la boca.
Què era?
S'hi han fixat bé: tenia una forma allargada i feia olor de sucre torrat. Era una ametlla caramel·litzada! Mmm... quina bona flaire que feia!
L'abella ha tornat a alçar el vol i ha començat a baixar. El Fritz s'ha gratat la panxa, tenia molta gana, i ha demanat al Jac que seguissin a l'abella per veure si els duia on hi havia aquelles ametlles tan bones. Així que el Jac ha canviat el rumb del Globus i han seguit la mateixa direcció de l’insecte.
En aterrar el Globus, el Fritz ha corregut rere l'abella per no perdre-la de vista. Aquesta ha entrat dins una casa per un finestró. Com que la casa estava tancada, els germans i el Fritz han trucat a la porta. Els ha obert un senyor que anava vestit de cuiner, que feia molt mala cara i que s'agafava una mà amb l'altre. "Què et passa?", li ha preguntat la Bruna. "M'ha picat una abella al dit i em fa molt mal...", ha rondinat l'home.
La Bruna li ha explicat que coneixia un remei per les picades d'insecte: "t'has de mullar una mica la zona de la picada i després fregar-la suaument amb una pastilla de sabó". Ell ha anat cap al bany per provar-ho i quan ha sortit no podia estar més content:
"Quina cura més bona! Ja no em fa mal!"
Per agrair als nens la seva ajuda, els ha convidat a un pastís que acabava d'inventar i que anomenaria "Bienenstich", per recordar que mentre el preparava el va picar una abella.
Quan han vist el pastís, als dos germans i al Fritz se'ls ha fet la boca aigua. Quina bona fila que feia! I quan l'han tastat, n'han quedat fascinats, estava boníssim! Segur que aquell pastís es faria famós arreu!
Els nens i el Fritz han donat les gràcies al mestre pastisser i s'han acomiadat. Quan han sortit de la casa, han vist que l'abella volava a prop del finestró amb la boca plena d'ametlles. A ella també li encantava el pastís!
De camí de tornada cap a casa, els germans i el Fritz han llançat fulletons que encara tenien dins el Globus per totes les ciutats i pobles d'Europa. I se n'han guardat un per quan arribessin a casa. L'emmarcarien i el penjarien a l'estudi per recordar-se d'aquell gran dia viscut amb un dels inventors més importants del món i amb el mestre pastisser!
Quin record!
