Un viatge màgic en
un tren de vapor
La Bruna, el Jac i el Fritz sempre viatgen amb el Globus buscant noves aventures. Aquest Nadal han volgut visitar Alemanya. Així que han agafat el Globus i cap a la Selva Negra s'ha dit! Mentre la sobrevolaven, han vist un grup de persones que esperaven alguna cosa. Què devia ser? Han aterrat per esbrinar-ho.
Era una estació per on hi passava un tren de vapor que es deia
"Schwarzwald-Dampfzug".
Xuc-xuuuuc...
El tren arribava!
Era un tren de color vermell i negre, que feia una fumera blanca i olor de carbó. Els nens hi han pujat sense pensar-s'ho i el tren s'ha posat en marxa. Anava a tota màquina, passant per boscos nevats i llacs immensos, per un viaducte altíssim i per pobles plens de llumetes i fires de nadal.
Per dins era tot de fusta
i estava decorat de nadal!
Tot d'una el tren s'ha aturat. Què passava? El maquinista ha baixat de la locomotora i ha anunciat que hi havia neu acumulada a la via i que no podrien arrencar fins que la traguessin.
En aquell moment la panxa del Fritz ha fet rau-rau, tenia molta gana. I la Bruna ha tingut una idea:
"I si anem a la cuina i preparem
alguna cosa per menjar per
a tot el passatge? No es poden
quedar sense sopar la nit de Nadal!"
Dit i fet! Els nens han volat cap al vagó de la cuina. Allà han conegut el cuiner del tren, que els ha proposat:
"Què us sembla si fem una Kartoffelsuppe?"
Els dos germans i el Fritz han dit que sí i s'han posat a treballar: han tallat patates, cebes i pastanagues, i ho han posat tot a bullir amb salsitxes.
Mmm...
quina flaire tan bona!
Quan han tingut la sopa a punt, l'han anat a servir a tots els vagons amb l'ajuda dels cambrers del tren. Feien servir uns cullerots que tenien tres raigs diferents.
Que divertit!
La Bruna i el Jac han tornat a la cuina amb els bols buits de sopa per rentar-los. I aleshores el Jac s'ha adonat que el Fritz no hi era. I ha preguntat:
"Bruna, que saps on és en Fritz?"
La Bruna li ha contestat que no, i han començat a buscar-lo.
Han regirat la cuina i ni rastre del Fritz, així que s'han posat a fer recerca pels vagons. Han mirat a sota els bancs de vellut vermell, a sobre les garlandes de nadal que penjaven del sostre, per entremig de les estovalles de les taules. Però res, el Fritz no apareixia per enlloc.
Llavors el Jac ha tingut la intuïció que el Fritz havia sortit del tren, ha mirat per la finestra i ha vist una llumeta petitona que s'allunyava en direcció a una fira d'Advent. Li ha semblat que era el Fritz, amb la llumeta penjada de la cua.
"Bruna, hem d'anar cap al mercat de Nadal, crec que el Fritz ha anat cap allà!",
ha exclamat el Jac.
Els dos germans han baixat esperitats del tren i han anat ràpids com una locomotora cap a la fira. Un cop allà, s'han separat i la Bruna ha anat cap a la banda dreta i el Jac cap a l'esquerra.
La Bruna ha trobat tot de paradetes on venien figuretes nadalenques de fusta, i s'ha fixat bé que no hi hagués el Fritz entre les figures. Quan són a casa, al Fritz li agrada molt jugar a amagar-se entre els animals de peluix i les joguines, i potser ara també tenia ganes de jugar-hi. Però tot i mirar-ho amb atenció, allà el Fritz no hi era.
On és el Fritz?
El Jac ha començat a buscar el llumet que li ha semblat que el Fritz duia agafat de la cua. Però estava en una fira de Nadal i tot estava ple de llums. Era molt difícil trobar-lo!
Llavors ha començat a rumiar on podria haver anat el Fritz, però no se li acudia...
En aquell moment ha sentit una olor de pastís boníssima i els ulls se li han il·luminat. "Ja sé on és el Fritz!"", ha pensat.
Ha anat seguint la flaire fins que s'ha trobat davant d'una cafeteria que tenia un aparador ple de pastissos que feien la boca-aigua. Hi ha entrat i, efectivament, el Fritz estava allà, damunt del taulell, assenyalant al cambrer un pastís de xocolata recobert de crema i farcit de cireres.
Era el pastís Selva Negra!
El Jac ha renyat una mica el Fritz, li ha dit que no podia marxar sense avisar, però de seguida han fet les paus i s'han assegut a una taula a menjar-se aquell pastís tan bo.
Al cap d'una estona la Bruna ha entrat a la cafeteria. Els ha explicat que ella també havia sentit l'olor de pastissos i que havia sabut que en Fritz seria allà. Tots tres han rigut i la Bruna també s'ha afegit a berenar pastís!
Després de l'àpat han tornat a buscar el tren i quan han arribat se n'han adonat que als operaris ja els faltava poca neu per treure de la via. De manera que s'han afanyat a pujar al vagó i a asseure's als seus llocs.
Per fi han acabat de treure tota la neu i el tren ha continuat la travessia fins al final. I els dos germans i el Fritz han fet el trajecte de tornada per anar a buscar el Globus.
Quina sort, era màgic
viatjar en aquell tren!