La Bruna i el Jac, tot sobrevolant amb el Globus els Alps suïssos han sentit una flaire de xocolata que els ha fet la boca aigua.
Mmm...!
L'olor venia de la xemeneia d'una casa de fusta que es trobava al bell mig de la muntanya i els germans han aterrat el Globus encuriosits per aquella olor. A sobre la porta de la casa hi deia:
"Fàbrica de xocolata"
Uaaau!
Han trucat a la porta i els ha obert un home vestit de cuiner amb un barret altíssim.
"Soc el mestre xocolater"
I tot atabalat ha afegit:
"I vaig de bòlit perquè m'he inventat
una recepta que ha tingut tant èxit
que tothom la vol!"
Els germans li han preguntat si el podien ajudar i el mestre xocolater, sense dubtar-ho, els ha donat vestits i barrets de cuiner.
Quina fila més divertida que feien!
Han entrat a la cuina, tota de fusta i típica de les cases de muntanya. Estava plena d'estris per tot arreu i els fogons treballaven a tot drap! L'olor de xocolata era molt intensa i perfumava tota la casa.
Deliciós!
De seguida s'han posat a treballar!
El mestre xocolater torrava les llavors de cacau remenant-les sense parar en una gran paella, el Fritz els hi treia la closca un cop torrades i la Bruna les triturava amb un morter fins a aconseguir una pasta de cacau ben espesa.
Mmm...!
Quina bona pinta!
Finalment el Jac barrejava aquesta pasta amb la millor llet dels Alps, abocant-la en un bol a poc a poc fins a lligar-ho bé.
Feien un equip de primera!
En un tres i no res han tingut quilos i més quilos de xocolata. I els germans han exclamat contents:
"Que bé!
El mestre xocolater podrà
servir tots els encàrrecs!"
Això sí, han acabat esgotats: el Fritz estava tan cansat que s'ha hagut de menjar una presa de xocolata per recuperar-se!
Aleshores el mestre xocolater ha mirat el rellotge i ha obert uns ulls com unes taronges i ha exclamant:
"Òndia, si avui celebrem el dinar del
dia de l'amic i ja són quarts de tres!"
Llavors ha explicat als nens que avui a Suïssa se celebrava el dia de l'amic i que per això els amics es reunien per dinar. I ell era l'encarregat de dur la xocolata per fer la fondue. Els nens s'han ofert per ajudar-lo a dur la xocolata a casa de l'amic on es feia el dinar.
Dit i fet.
S'han abrigat bé i s'han posat uns esquís larguíssims.
El mestre xocolater s'ha posat a esquiar a tota velocitat entre els avets coberts de neu del bosc. Els avets eren tan alts i tan espessos que gairebé no deixaven passar la llum del sol i semblava que fos de nit!
Uaaau!
La Bruna i el Jac l'han seguit i el Fritz, que estava assegut a l'espatlla del Jac, s'ha espantat d'anar tan de pressa, i s'ha amagat a la butxaca de la jaqueta del Jac. Durant el trajecte han vist una bandada de llops, guineus i també cabres alpines!
Ha sigut sorprenent!
L'amic del mestre xocolater vivia en una caseta al costat d'un riu que estava tot glaçat, enmig d'un poble amb una església i tot de casetes de fusta. Han deixat els esquís recolzats a la paret i han fet sonar la campana de la porta. La casa estava plena de gent riallera que els ha acollit entre somriures i Abraçades.
Han convidat la Bruna, el Jac i el Fritz a dinar; que han acceptat molt contents la invitació. S'han assegut tots a taula, al costat de l'escalfor de la llar de foc, i han posat la xocolata dins unes cassoles que s'escalfaven al moment mentre hi anaven sucant pinxos amb trossos de pinya, maduixa, meló i poma.
Un àpat boníssim!
Es començava a fer fosc i els dos germans i el Fritz havien de tornar cap a casa. Abans de marxar el Jac ha demanat una mica de xocolata al mestre xocolater i l'ha guardat com un tresor durant tot el viatge de tornada amb el Globus. L'endemà la compartiria amb el seus amics de l'escola!
Que contents que estarien!
