Praga s'omple
de color
La Bruna i el Jac han aterrat el Globus a la Praga del segle XVI. Hi feia fred i els carrers estaven buits. La ciutat es veia grisa i apagada...
Els dos germans i el Fritz han caminat cap a la plaça central i allà hi han trobat un senyor que, amb veu trista, els ha explicat que el gran rellotge astronòmic de la plaça, que sempre havia marcat les hores i els mesos, feia temps que no funcionava.
I ha afegit:
"A Praga ja no sabem en
quin dia vivim! Hem perdut
l'esperança que arribi la primavera."
D'una revolada, el Fritz ha corregut cap a la torre del gran rellotge i ha començat a enfilar-se per les escales de cargol. El Jac i la Bruna l'han seguit fins que han arribat al capdamunt. Allà hi havia una campana i el mecanisme de funcionament del rellotge. La Bruna ha exclamat:
"Hauríem d'entrar dins el
mecanisme per veure què passa!"
Però era massa estret, no hi cabien!
El Fritz ha agafat aire pel nas i l'ha tret tot ben fort per la boca, ha enfonsat panxa i s'ha enfilat a les corrioles del rellotge. El Jac ha cridat:
"Vés amb compte!"
El Fritz ha anat lliscant per les corrioles fins que entre dos engranatges hi ha trobat un niu d'ocells. A poc a poc, ha agafat el niu amb la cua i l'ha traslladat cap a terra.
El mecanisme del rellotge
ha comença't a moure's
i la campana a tocar!
En aquell instant la ciutat ha fet un canvi màgic: del blanc i el negre ha passat a tenyir-se de tots els colors de l'arc de Sant Martí.
La fredor hivernal ha marxat
i ha tornat a lluir el sol!
La Bruna s'hi ha fixat bé i ha vist que el rellotge marcava l'inici de la primavera.
Visca!
La campana sonava tan fort que tothom ha sortit a les finestres i els balcons de casa seva per veure què passava, i després tot el poble s'ha dirigit cap a la plaça.
Praga tornava a ser
la mateixa d'abans!
La gent estava tan contenta que s'ha posat a fer el que feia molt temps que no podien fer. Els músics han tret els instruments i han començat a tocar, els ballarins s'han posat a dansar, els botiguers han muntat les seves paradetes,... En un tres i no res, el mercat de la plaça central estava en marxa i tots els artesans treballaven en les seves obres.
En Jac ha sentit una flaire exquisida i l'ha seguida. Venia d'una paradeta on feien pastissets. El pastisser n'hi han donat un parell i el Jac els ha compartit amb el Fritz.
Els dos sel's han
menjat en un moment,
estaven boníssims!
Mentrestant, la Bruna ha anat a veure com uns titellaires feien una representació. Explicaven una història molt divertida.
Hihihihi!!!
Quan han acabat, la Bruna s'ha acostat a mirar els titelles i un d'ells, el mag, li ha dit:
“Hola, bonica,
que em podries ajudar?”
La Bruna ha fet un bot enrere, era un titella que li parlava tot sol! El mag, en veure que la Bruna es quedava parada, li ha insistit:
“Sí, sí, t'estic parlant jo, no t'espantis.”
Els titelles de Praga, quan la gent del poble està contenta, ho noten i de cop tenen vida pròpia.
La Bruna ha somrigut i li ha contestat:
"Ah, que bé!
I en què vols que t'ajudi?”
El titella li ha explicat que ell i els altres titelles de la paradeta sempre anaven a veure com sortien les figuretes del gran rellotge astronòmic quan arribava la primavera; però que des que el rellotge s'havia espatllat, feia tant temps que no hi anaven, que no recordaven ni on era. Llavors la Bruna ha exclamat:
"I tant que us acompanyaré!"
I el mag, la princesa, el rei, la bruixa i més titelles, han seguit a la Bruna tot cantant i ballant. El Jac i el Fritz s'han afegit a la rua i tots junts han anat cap a la plaça central. Un cop allà, s'han assegut a terra i han esperat que fossin les set en punt de la tarda.
Quan han sonat les set campanades, les figuretes han sortit per les finestres del rellotge: Sant Pau, Sant Tomàs, Sant Pere, Sant Joan i d'altres. Tots els titelles s'han aixecat i els han saludat amb la mà i les figures els han saludat amb el cap.
Després el gall ha sortit per una finestreta que hi havia més amunt de les altres, i els titelles s'han posat a aplaudir.
La Bruna, el Jac i el Fritz
no podien deixar
de somriure!
Quan les figuretes s'han tornat a amagar, la Bruna s'ha acomiadat dels titelles i ha mirat el rellotge. Tot d'ocells estaven entrant al campanar per anar-hi a dormir. Ja era hora de tornar cap a casa.
Els dos germans i el Fritz estaven contentíssims, sabien que amb el bon temps naixerien de nou ocells al niu que en Fritz havia tret del mecanisme del rellotge.
Quina il·lusió!
