El concurs més
deliciós d'Itàlia

La Bruna i el Jac estaven sobrevolant la Itàlia de l'època del Renaixement, quan han decidit aterrar el Globus en una ciutat que tenia uns monuments preciosos.

Era Florència!

Aleshores han vist una casa luxosa, tota plena de detalls, i s’hi han acostat. El Fritz ha ensumat una flaire deliciosa que venia de dins i, com que la porta estava oberta, han passat i han seguit l’olor fins a arribar a una cuina.

Allà s'han trobat un cuiner que estava tan enfeinat que no s'ha adonat que tenia els nens darrere. El cuiner estava barrejant ous, llet, nata, fruita i gel amb un cullerot dins d’un bol. Tot d’una s'ha girat, ha vist els nens i ha exclamat:

"Hola! Heu entrat perquè
heu sentit una flaire
exquisida, oi?"

El Fritz ha fet que sí amb el cap. Llavors el cuiner s'ha presentat, els ha dit que es deia Ruggieri, i els ha explicat que estava preparant unes postres que no havia fet mai ningú.

Eren unes postres gelades i les volia presentar a un concurs de cuina anomenat "El plat més singular que s'hagi vist mai". Era un concurs que organitzava la família Mèdici,

els governadors
de Florència!

El Jac ha preguntat:

"Que les puc tastar?"

I el cuiner li ha respost que sí, que les podien tastar tots tres. Les han provat i...

era gelat!

Però el Fritz ha fet una cara estranya, tenia un gust agre...

Llavors la Bruna ha vist un pot de mel damunt la taula i ha tingut una idea:

"I si l'endolceixes?"

El Ruggieri ha afegit mel al gelat i quan l'han tornat a tastar, n'han quedat enamorats. Igual que la família Mèdici, que ha donat el primer premi del concurs al Ruggieri.

Visca! El Ruggieri s'ha
convertit en un dels millors
cuiners del Renaixement!

Quan el concurs de cuina s'ha acabat, un home s'ha apropat cap als dos germans i els ha explicat:

"La família Mèdici m'ha encomanat
un quadre i ara, en veure-us,
m'ha vingut la inspiració!"

La Bruna i el Jac li han preguntat per què. I l'home els ha respost que ells dos li havien recordat a dos àngels i ha afegit:

"Me'n vaig a pintar!
Gràcies per inspirar-me!"

Al costat dels nens hi havia un dels germans Mèdici, Lorenzo de Mèdici, que ha somrigut i ha explicat als nens que aquell pintor es deia Sandro Botticelli i que feia dies que li havien encarregat un quadre, però havia deixat de pintar perquè no estava gens inspirat. Llavors, el Lorenzo ha afegit:

"Però sembla que gràcies a vosaltres
per fi té ganes de crear!"

I tot seguit els ha preguntat:

"Voleu acompanyar-me al seu
estudi i així veieu com pinta?"

Els nens, entusiasmats, han respost alhora:

"Sí!"

I així ho han fet, han seguit al Lorenzo fins a la porta d'un taller que hi havia darrere el pati de la casa Mèdici.

Per no molestar al pintor, els dos germans i en Lorenzo s'han enfilat a uns bancs que hi havia al pati i l'han observat per la finestra. El Fritz s'ha posat damunt del cap del Jac i ha estirat el coll endavant.

Botticelli estava fent un esbós d'un quadre. En un cantó hi estava dibuixant dos àngels que bufaven, al centre hi dibuixava una noia molt bonica damunt d'una petxina, i a l'altra banda, una altra noia amb un vestit llarg.

El Lorenzo, que s'estava mirant amb molta atenció l'obra, ha fet saber als nens i al Fritz qui eren els personatges del dibuix:

"A la banda esquerra hi ha dos àngels bufant que en realitat són: el Déu del vent, que s'anomena Zèfir, i abraçat a ell, la deessa de la brisa, que es diu

Cloris; al centre la deessa de l'amor, Venus; i a la dreta la nimfa Primavera, que espera a Venus a la platja per tapar-la amb un mantell de flors."

La Bruna ha exclamat:

"Ooohhh... que bonic!
Sembla que bufi el vent de veritat!"

El Lorenzo ha contestat que era un dels quadres més bonics que havia vist mai i que segur que passaria a la història per la seva bellesa!

Ja era hora de marxar. Els nens i el Fritz s'han acomiadat del Lorenzo, després han anat a dir adéu al Ruggieri i han tornat a agafar el Globus. Anaven carregats amb una caixa de gelat que el seu amic cuiner els ha regalat. Pel camí cap a casa en menjarien una mica.

Mmm...!