El Sol
de Mitjanit
La màgia
del Sol de Mitjanit
La Bruna i el Jac estan sobrevolant els fiords de Noruega amb el Globus.
Són espectaculars!
Les muntanyes escarpades estan completament verdes i el mar, blavíssim. Al fons, s'hi veu un poblet pescador amb tot de casetes vermelles amb finestres blanques.
Els dos germans aterren al moll del poble. Just quan el globus s'atura, en Fritz salta a terra i corre cap a una barca de fusta.
La Bruna i el Jac el segueixen, no fos cas que el perdessin!
Clica per veure les cases!
Bruna
Ens hem enfilat a la barca, on hi havia un Mariner que ens ha saludat amb un somriure i que després ha posat la barca en marxa.
On ens duia?
Ens ha explicat que volia ensenyar-nos el lloc més màgic de Noruega... descobriríem el sol de mitjanit.
"Què és el sol de mitjanit?"
li he preguntat jo tota intrigada.
El Mariner m'ha respost que avui era la celebració del Jonsok, que és com es diu el Sant Joan a Noruega, una tradició molt antiga. Que era una nit molt especial, que ningú se la volia perdre, ni els animals. I que en realitat avui no es faria fosc perquè avui el sol no es pondria.
Uauuu!
Avui no es faria de nit!
Quina passada!
Tot d'una han començat a aparèixer animals per totes bandes:
àguiles, guineus, rens, foques, i balenes!
I han encerclat la barca!
No m'ho podia creure!
Ens hem quedat embadalits mirant aquell espectacle. Fins que el mariner ha exclamat:
"Ostres! Ara no sé cap a on hem d'anar!
M'he despistat i he perdut el rumb!"
Clica per escoltar
el soroll que fa la fauna!
Jac
He mirat a banda i banda per veure si m'orientava, però no ho aconseguia. Aleshores he tingut una idea, la brúixola! L'he tret de la motxilla i de seguida he localitzat el Nord.
El Mariner ha deixat que la Bruna girés la barca i ens hem orientat cap a la direcció correcta.
Aviat hem arribat a un lloc impressionant des d'on es veia el sol de mitjanit. Era el cel més bonic que havia vist mai. Els colors del sol s’unien amb la nit i les estrelles! El cel tenia diferents colors, passava del blau, al vermell, al rosat, al taronja i després al groc. Tots colors tornassolats que brillaven com si fossin espelmes!
Hi havia moltes barques i animals contemplant el sol de mitjanit. Tothom en silenci, només observant. Mai havíem vist res tan increïble.
Ooohhh...
Al cap d'una estona, li hem demanat al Mariner si podia apropar-nos a terra. Quan hi hem sigut, hem vist una foguera molt i molt gran!
La gent ballava al seu voltant amb els braços aixecats i duien corones de flors. Era una imatge molt bonica!
La Bruna, en Fritz i jo també teníem ganes de ballar i sense cap dubte ens hem afegit al ball.
Que divertit!
Després de tantes voltes hem descansat una mica i hem parlat amb la gent. Fins i tot hem tastat una crema espessa que es remunta al temps dels víkings.
Nosaltres els hem explicat que també celebrem la nit més curta de l’any, que l’anomenem Sant Joan i fem fogueres com ells, tot i que no tant grans...
i sabeu què hem descobert?
Que les fogueres són tant grans perquè ajuden al sol a ser més fort durant el dia!
Uaaaaau!
Malgrat que encara era de dia, s'havia fet molt tard. Així que hem tornat a la barca amb el Mariner perquè ens acompanyés al moll, però llavors ens ha passat un fet extraordinari...
Bruna
De sobte hem començat a notar que la barca s'enlairava. Amunt, amunt... Què estava succeint? Hem mirat avall i sabeu què hi havia? Una balena!
Sí, sí, com ho sentiu, una balena enorme estava arquejant l'esquena i nosaltres érem a sobre! Quina impressió!
La balena ha començat a nedar, a poc a poc. Nosaltres ens hem quedat quiets com estàtues, notant com ens movíem. La balena ha nedat una bona estona fins que tot d'un plegat s'ha aturat. Aleshores hem sentit una remor d'aigua.
En Fritz ha senyalat cap amunt. Hem mirat enlaire i sabeu què teníem davant?
Unes cascades enormes! Eren set cascades, estretes però altíssimes, que queien al mar amb molta força. I just a l'altra banda hi havia una altra cascada, tota sola.
Òndia, sentir la fressa de l'aigua i veure l'aigua regalimant muntanya avall era molt bonic!
El Mariner ens ha explicat que les set cascades es deien “les set germanes”, i que la de l'altra cantó es deia “el pretendent”.
Segons una llegenda noruega, el pretendent era un noi que es volia casar amb alguna de les set germanes, però cap d'elles ho va voler.
I el pretendent encara estava esperant,
mirant-les des de l’altre costat de la vall.
Quina història més romàntica...
Jac
En aquell precís instant tot de foques que hi havia ajagudes en unes roques, han saltat al mar i s'han posat al capdavall de les set cascades i han començat a fer tombarelles dins l'aigua i s’han posat a dansar!
Clica
les foques!
Han fet una rotllana dins l'aigua i han fet un ball de mitjanit, fent voltes en cercle totes juntes i movent les aletes.
Veure aquella dansa, des de sobre una balena i amb el sol de mitjanit de fons,
ha sigut realment preciós!
Llavors, la balena sobre de la que érem, ha tornat a submergir-se. Nosaltres hem quedat de nou immòbils, damunt el mar. La balena ens ha dit adéu amb l’aleta i ha marxat.
Aquesta vegada sí que hem tornat a agafar el Globus.
Quan hem arribat a casa estàvem esgotats, però teníem un somriure d'orella a orella. El Sant Joan d'aquest any havia estat màgic! I sens dubte la nit més curta que havíem vist mai. Encara que, com que ens ho havíem passat tan bé, se'ns havia fet una nit llarguíssima!
