Un ballet de novel·la
a Sant Petersburg
Dostoievski i el ballet rus
La Bruna i el Jac han viatjat a la Rússia del s.XIX i han aterrat el Globus a la plaça del Palau de Sant Petersburg, vestits amb les robes tradicionals russes.
El Jac duia la camisa kosovorotka
i la Bruna el vestit sarafan!
Just davant hi havia un teatre preciós amb dues ballarines davant la porta.
Potser estaven a punt d’actuar!
Els dos germans i el Fritz els ho han preguntat i les ballarines han respost amb el cap cot:
“No, avui no podrem assajar
perquè el pianista està malalt...”
El Jac ha mirat enrere i ha vist un home que li sonava. S’hi ha apropat i l’ha reconegut, llavors ha exclamat:
"És Fiodor Dostoievski,
un escriptor molt famós!
Però... què hi fa aquí?"
Resulta que havia perdut la inspiració per escriure un nou llibre i havia sortit a fer una volta per escampar la boira.
El Jac ha tingut una idea! Li ha demanat a Dostoievski que anés al teatre amb la seva màquina d’escriure i així s’ajudarien els uns als altres.
Dit i fet!
Han entrat tots a l’aula d’assaig de les ballarines del teatre, una sala majestuosa amb detalls daurats, uns finestrals immensos i uns llums plens de mirallets que feien brillar tota l’estança.
Dostoievski ha quedat tan meravellat que, de cop i volta, li ha sorgit la inspiració i s’ha posat a escriure sense parar. De sobte, les tecles han començat a sonar.
Era màgic! Les lletres s’estaven
transformant en notes musicals!
Clica per veure com es transformenles lletres en notes musicals!
Aleshores les ballarines han començat a dansar el ballet “El llac dels cignes”.
Ho feien de meravella!
La Bruna i el Jac s’hi han afegit i, empesos per la música, les han imitat. Ara un salt, ara una volta sencera, ara una pirueta...
Fins i tot el Fritz ballava!
I ho feia molt bé, tenia molta traça!
Clica per veure com ballen!
De sobte el Fritz ha parat de ballar i ha obert uns ulls com un mussol.
Què li passava?
Havia vist un cigne molt gran que apareixia fent un bot al mig de l'escenari. El Fritz tremolava com una fulla i ha corregut a amagar-se rere les cames del Jac i ell ha preguntat:
"Què et passa, Fritz?"
Però el Fritz no ha respost i s'ha tapat els ulls amb dues potes.
La música s'ha tornat més suau i el Fritz ha enretirat un xic les potes de davant dels ulls. En aquell moment ha vist que el cigne es treia una màscara i que en realitat no era un cigne sinó una de les ballarines.
Ji,ji,ji
S'havia espantat només per una disfressa! El Fritz ha començat a ballar de nou.
Tot d'una la ballarina s'ha tornat a posar la màscara de cigne. El Fritz a poc a poc se li ha acostat. I la ballarina l'ha agafat suaument amb el palmell de la mà, se l'ha col·locat a l'espatlla i ha continuat dansant. Llavors la ballarina ha fet un salt llarguíssim, gairebé d'una punta a l'altra de la sala, i el Fritz s'ha agafat fort a les plomes de l'espatlla del cigne per no caure.
Que divertit,
el Fritz tenia la sensació que volava
i no podia estar més content!
Finalment tot ha sortit rodó: les ballarines han assajat i Dostoievski s’ha inspirat per al seu nou llibre.
Quan els dos germans i el Fritz s'han acomiadat i ja estaven a punt d'enlairar-se amb el Globus, Dostoievski els ha regalat la novel·la que havia escrit.
Quin honor,
serien els primers en llegir-la!