Vienesos

Persones que viatgen per la vida amb optimisme, valors i d’una manera única, gaudint i aprenent dels petits moments i compartint tot allò viscut.

Un cafè amb el Conrad Roset

De compartir el seu art en un blog a exposar-lo a galeries d’arreu del món. Conrad Roset és un jove de 33 anys que viu de la seva passió: la il·lustració.

“Prefereixo descriure’m més com a il·lustrador que com a artista. La meva primera feina va ser per a la marca de moda Zara, quan va contactar amb mi a través d’un blog que vaig crear per compartir els treballs que feia mentre estudiava belles arts. En aquell moment no m’hauria imaginat mai que podria acabar vivint de la il·lustració.”

Com neix la teva passió per a la il·lustració?

Sempre m’ha agradat dibuixar, des de ben petit. Recordo que ja a l’escola els professors sempre deien “a aquest nen li agrada dibuixar”. Jo veia que m’agradava i que hi tenia molta facilitat. Així es va crear un cercle positiu que s’anava retroalimentant: dibuixava perquè veia que em sortia bé i com més temps hi dedicava millor ho feia.

Quan era a classe sempre dibuixava, no treia gaire bones notes, però en canvi aprenia a dibuixar .(Ho explica rient).

Existeix la inspiració…?

Sóc més partidari del treball constant que de la idea romàntica de pensar: ja m’apareixerà la inspiració.

Per exemple, jo mateix ara estic endinsat en la creació d’un videojoc i treballo més de vuit hores al dia. Al final, el resultat és pura estadística: si treballes més hores tens més probabilitats que la feina surti bé.

Tens l’estudi a Barcelona. Per què aquesta ciutat?

Jo sóc de Terrassa i la meva parella és de Santa Coloma de Farners. Quan ens vam conèixer, ella ja vivia a Barcelona i jo venia molt a la ciutat perquè també hi tenia la feina. Aleshores vaig decidir instal·lar-m’hi. Durant tres mesos vam anar a viure a Nova York, per poder conèixer la ciutat i endinsar-nos en un entorn diferent del que estàvem acostumats. Però tots dos teníem molt clar que volíem tornar a Barcelona. Aquesta ciutat no només ens agrada molt personalment, sinó que professionalment també ens aporta tot el que necessitem.

Quin és el secret de la creativitat?

La innovació i tenir un punt de vista personal del que fa un mateix. Fent de professor a la BAU m’he trobat molts alumnes que volen ser com els seus referents, però sempre els dic que han de buscar el seu propi camí. Existeixen moltes modes i tendències, però moltes vegades són efímeres. Per això és important anar un pas més enllà i aportar un toc personal.

Sóc més partidari del treball constant que de la idea romàntica de pensar: ja m’apareixerà la inspiració.

Et defineixes com a creatiu i/o artista?

No m’acostumo a definir a mi mateix. Ara bé, si ho he de fer sí que em sento creatiu perquè m’envien briefings a partir dels quals jo he de crear i inventar. És una feina creativa, però també ho és la d’un científic que ha de descobrir diferents vies per aportar una solució.  Considerar-se artista és molt relatiu,  perquè depèn del punt de vista amb el qual t’ho miris. Jo no em presento així, però sí que és cert que he exposat a diferents galeries d’art d’àmbit internacional i això em fa sentir artista.

Què o qui creus que t’ha portat fins on ets avui?

Hi ha moltes decisions que determinen el camí. Tot i així, penso que el detonant va ser que Zara m’oferís treballar per a ells. Veure les meves il·lustracions en peces de roba va ser gratificant per a mi i a la vegada em va permetre completar el book. Però hi ha moltes persones que m’han ajudat a arribar on sóc. Des de ben petit dibuixava amb el meu amic el Miki Motllo; ens agradava molt dibuixar Bola de Drac i vam acabar creant una competència sana entre els dos. A la universitat vaig conèixer en Guim Tió, de qui també vaig aprendre molt; i poc després la meva parella, la Clara, que en aquell moment era directora d’art d’una agència de publicitat i em va aportar la visió d’un sector que fins aleshores desconeixia.

Et consideres emprenedor?

Sí, just l’any passat vaig decidir fer un videojoc sense tenir coneixements ni experiència en el sector. Aleshores vaig tenir la sort de conèixer nois que estaven en el sector i junts vam endinsar-nos en un nou projecte. Vam presentar la idea del videojoc Gris a una fira a Alemanya, i allà vam trobar finançament pel projecte. Actualment ja som un equip d’onze persones treballant en el videojoc, que presentarem el 2018 i que esperem que agradi i tingui una bona acceptació.

Què ha significat per a tu treballar per Globus?

Estic molt content d’haver format part del projecte Globus, el Viena dels petits viatgers. Recordo que quan se’m va presentar la idea el que més em va motivar i encoratjar va ser que era un projecte que naixia de zero. Tenia l’oportunitat de crear, imaginar i viatjar a través de la creativitat per acabar plasmant un món nou, amb uns personatges propis. Globus és un món autèntic creat perquè els nens i les nenes coneguin Europa i les seves tradicions populars
amb la Bruna i el Jac, dos germans de vuit i quatre anys.

En aquest cas, jo vaig crear el punt de partida, que és el que m’agrada fer, i des del Viena heu seguit treballant en la mateixa línia.

No m’agrada pensar en allò que falta, prefereixo valorar i quedar-me amb tot el que he aconseguit.

On t’imagines d’aquí a deu anys?

Em resulta difícil imaginar-me el meu futur a més de dos anys vista. Fa deu anys no treballava en aquest sector ni hauria pensat que podria viure de la il·lustració. Ara bé, si penso en el futur més proper, em ve al cap l’exposició que tindré l’any vinent a Nova York, just al costat d’on havíem viscut i que em fa molta il·lusió. A més, en l’àmbit més personal, aquest any la Clara i jo serem pares i començarem una nova etapa de la qual en tinc moltes ganes.

Algun somni per complir?

No m’agrada pensar en allò que falta, prefereixo valorar i quedar-me amb tot el que he aconseguit. El 2018, quan surti el videojoc serà un somni complert. Temps enrere pensava que fer un videojoc seria impossible, igual que ho pensava d’exposar a ciutats com Nova York o San Francisco i… s’ha complert! Tot això són fites que vaig aconseguint i que valoro molt positivament.

ELS DESTACATS DEL CONRAD ROSET

La clau de la felicitat

L’optimisme.

Una cançó

Qualsevol cancó de Woodkid.

La millor conversa és…

Amb la meva parella, la Clara.

Una recepta del Viena

El Cevapcice.

Per a més informació podeu consultar la web de Conrad Roset