Vienesos

Persones que viatgen per la vida amb optimisme, valors i d’una manera única, gaudint i aprenent dels petits moments i compartint tot allò viscut.

Un cafè amb David Bagué

Reconegut lutier, es va iniciar en la construcció de violins als 12 anys. El 2003 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. Ha construït violins per a destacats violinistes com Ruggero Ricci, Leonidas Kavakos o Abel Tomàs.

“Soc un artesà que em dedico a l’art de  fer violins. L’artesania és la tècnica per arribar a l’art i l’art consisteix en utilitzar aquesta tècnica per construir peces úniques i irrepetibles.”

Des dels 12 anys fas violins, d’on va sorgir
aquest instint per crear el primer?

Un dia el meu pare va portar un violí a casa per veure si algú de nosaltres, els meus germans o jo, volíem tocar-lo, i acompanyar la meva mare que era pianista. Jo el que vaig voler va ser desmuntar-lo i des d’aquell moment vaig saber que em dedicaria a construir violins. Encara recordo aquell instant de mirar a través del violí i imaginar-me una catedral de fusta.

Et trobes en primera línia dels lutiers contemporanis. Com es fa?

La meva manera de concebre instruments és la més similar a la de l’any 1700. Per això recreo aquesta sensació de passat. Intento recollir tota aquesta acumulació de coneixement que ve del passat per poder donar en el contemporani aquest sabor de l’essència i transcendència de les coses.

És la peça més bella que un home ha creat amb fusta.

Què en penses de l’ús de la tecnologia com a eina?

La tecnologia és un fet actual i punter, però jo procuro preservar-me d’aquesta tecnologia per poder mantenir l’esperit de com van ser concebuts aquells primers instruments en el seu temps, per tant, necessito una aproximació a nivell mental profunda i dedicar tot el meu temps a conèixer i llegir la fusta. Cada tros de fusta és un mapa que t’indica què és el que has de fer.

Quina és la teva actitud davant d’un nou encàrrec?

Soc una persona inquieta, incansable i inesgotable del que estic fent. Entro en una catarsi, la qual em porta a profunditzar completament en la meva feina. Si hi entro, hi entro fins al final.

Creus que tens una tendència a evocar el passat?

Sí, jo he intentat utilitzar una manera de pensar antiga, una actitud davant l’ofici i una manera de fer les coses com es feien abans. En aquest sentit he marcat, sense pretendre-ho, una tendència i posar el meu treball en primera línia.

De quina manera impliques el músic en la
construcció del seu violí?

El músic normalment no es vol perdre aquest viatge, vol ser-hi present des de la gènesi de la creació d’un violí, viola o violoncel, fins al seu acabament. Com a músic, viure en directe la sensació i experiència d’aquest projecte de vida, que és fer-se fer un instrument per després poder tocar amb ell, és clau. És una experiència que vivim conjuntament.

A mi la mort no m'espanta. El que em fa por és deixar de fer violins.

Quin sentiment busques provocar en el músic
quan rep el seu violí?

L’instrument es concep com una joia i ha d’atreure tots els sentits i jo, vull interpel·lar-lo emocionalment. El primer sentit és el visual o estètic: un instrument de corda ha de tenir un atractiu que et captivi amb la seva presència. Després entra en lloc el sentit del tacte i l’olfacte, i finalment, l’acústic.

Des dels inicis fins ara, com ha estat la teva evolució i relació amb la construcció del violí?

Encara estic en la recerca d’alguna cosa que no sé què és, vull atrapar el temps passat i això, és impossible. Quan faig un instrument, intento recrear amb la major exactitud possible un instrument del segle xviii. La construcció d’un violí per a mi és una persecució de la metafísica. Soc un personatge que jugo amb el passat i el present.

Hi ha un nou ressorgir de l’artesania i els seus valors. Quins consells donaries a aquells que emprenen una via artesanal?

Per a mi és un ressorgir fals. L’artesà és aquell que repeteix allò que va aprendre quan era petit i ho repeteix fins a la sacietat, fins a la mort. Jo recomano el coneixement profund de l’ofici, i endinsar-se completament en el que s’està fent. El camí de l’alta artesania és el coneixement. L’intel·lecte és el que fa un artesà de gran nivell.

Quines satisfaccions i patiments has viscut entorn a la creació d’un instrument?

Dona moltes satisfaccions però molt de patiment també, perquè m’hi entrego en cos i ànima. Quan un intèrpret vol que l’acompanyis en aquest viatge de la construcció d’un violí, et porta a posar-hi els 5 sentits. És un acte de fe que el músic diposita en tu.

El guardó més estimat és quan el músic agafa el teu instrument i el fa sonar.

Quins són els aspectes o sentiments que et lliguen a la construcció d’un instrument?

La intuïció és la que ens guia en la vida i és necessària per poder interpretar el que un vulgui fer. Faig violins perquè és la meva manera d’expressar-me. Apel·lo a l’emoció i la raó per tal de crear una obra d’art amb transcendència.
L’empremta emocional que poso a l’hora de fer el violí podríem dir que és la clau perquè el violí soni bé.

Algun somni per complir?

Estic molt convençut que estic vivint el meu propi somni i és meravellós. Per a mi aquest és l’art de viure, amb totes les llums i ombres que em pugui comportar.

ELS DESTACATS DEL JOSEP MARIA

La clau de la felicitat és…

ser conscient de que això s’acaba.

Una cançó…

el barroc italià en general

La millor conversa és…

amb els amics

Una recepta del Viena…

el Viena.