Vienesos

Persones que viatgen per la vida amb optimisme, valors i d’una manera única, gaudint i aprenent dels petits moments i compartint tot allò viscut.

Un cafè amb Araceli Segarra

Compagina la seva passió per l’art i la il·lustració amb la de l’escalada: l’Araceli és la primera catalana que va aconseguir coronar l’Everest.

“Tots som alpinistes de la vida, escalem reptes com si pugéssim una muntanya. Tothom pot arribar a assolir grans fites amb esforç i convicció.”

Quan i com vas començar a endinsar-te en el món de l’alpinisme?

Vaig iniciar-me en els esports a la natura mitjançant un curs d’espeleologia, després de tres anys practicant aquest esport, vaig començar a practicar l’escalada en roca i gel i esquí de muntanya. Tot plegat em va dur a fer cada cop vies més complicades d’escalada a cims com els Alps amb roca, neu i gel. Allà vaig descobrir que els ascensos a muntanyes per vies compromeses, era el que més m’omplia.

El 1996 vas coronar l’Everest i et vas convertir en la primera catalana en arribar al cim. Què va significar aquest fet per a tu? Et va donar reconeixement?

El reconeixement es efímer, passatger i… no paga el lloguer. Ser el primer en alguna cosa, a vegades, no és tan important. Per a mi el que realment és valuós és la sensació després d’haver pres una decisió clau. Durant l’ascens a l’Everest vaig haver de prendre moltes decisions, algunes importants, com, per exemple, deixar de banda el nostre repte per concentrar-nos plenament en ajudar un equip de rescat. Aquella decisió va ajudar a salvar la vida de més d’una persona a la tragèdia més gran que ha viscut l’Everest i és d’això del que me n’orgulleixo.

Durant l’ascens a l’Everest vaig decidir abandonar el repte per ajudar un equip de rescat.

Què significa per a tu la muntanya?

És la peça del puzzle que equilibra emocions, ànima, pensament i energia. M’ajuda a trobar el benestar i a superar i entendre cada etapa de la vida. A més, és una font de motivació i concentració que, considero, és molt beneficiosa i, fins i tot, una mica addictiva!

Des dels inicis fins ara, com ha estat la teva evolució i relació amb la muntanya?

Ha anat canviant a mesura que he anat creixent i evolucionant. Quan era adolescent, la muntanya era la resposta a la recerca d’aventures i emocions. Avui en dia, depenent del moment o l’estat d’ànim, satisfà un aspecte esportiu i físic o emocional i espiritual.

Existeix un paral·lelisme entre les expedicions i la vida en general? En què consisteix?

Sempre he cregut que tots som alpinistes de la vida, que escalem reptes com si pugéssim una muntanya. En el meu llibre, Ni tan alt, ni tan difícil, intento plasmar tots aquests paral·lelismes amb receptes per afrontar aquests reptes. Ho explico mitjançant experiències com la tragèdia que vam viure a l’Everest, l’ascens al K2 sense oxigen ni portejadors… I hi reivindico que tothom pot arribar a assolir grans fites amb esforç i convicció.

Quin és el major descobriment que has fet mai en un viatge/expedició?

T’adones que el fet d’estar viu és un miracle que sovint desaprofitem i que hem de viure tots els moments amb plena consciència i amb tota la intensitat.

El fet d’estar viu és un miracle que sovint desaprofitem.

Explica’ns alguna anècdota curiosa amb la que t’hagis trobat viatjant.

Recordo amb molta intensitat un viatge a Los Ángeles per veure, en primícia, el primer tall del documental de l’Everest en IMAX. El narrador era Liam Neeson i va anomenar el meu nom, ‘Aruaseli Sewarra’, dues vegades! Va ser brutal!

Més enllà de l’alpinisme, ets autora d’una sèrie de contes infantils: com i quan neix la passió per l’escriptura?

Sóc una apassionada del dibuix i l’art, per això vaig crear ‘Els viatges de la Tina’ (www.tina.cat). Una col·lecció de set contes il·lustrats i educatius que neixen amb l’objectiu d’apropar els infants a altres cultures, religions i societats, difondre arreu el respecte cap a la natura i el planeta i afavorir la pràctica d’esports a l’aire lliure.

Què o qui creus que t’ha portat fins on ets avui?

Les decisions que he pres. Tots som on som gràcies a les nostres eleccions, gràcies al fet d’aprofitar i crear oportunitats i, sobretot, per ser fidels als nostres valors i principis.

Tens la sensació que et queda alguna cosa pendent per fer?

Ui, sí, moltes! Tinc moltes ganes de seguir aprenent i provant i moltes il·lusions i curiositat!

On t’imagines d’aquí a 10 anys?

Ni idea, m’agrada viure la vida amb l’incertesa de viure sense plans!

Què et desperta un somriure?

Compartir un bon àpat després d’escalar. Sóc feliç amb petites coses!

ELS DESTACATS D’ARACELI SEGARRA

La clau de la felicitat és…

no fer cas al que diguin o opinin els altres.

Una cançó…

“For Emma”, de Bon Iver.

La millor conversa és…

la que succeeix dins una tenda de campanya.

Una recepta del Viena…

la flauta Strogonov.