Tast de cultura

Aprèn i gaudeix: l’art, la música i les paraules ens permeten descobrir d’on venim per poder decidir cap on anem.

Un bany a Asnières

Una de les obres puntillistes més llorejades per la historiografia.

Georges-Pierre Seurat (1859-1891) va ser un pintor parisenc la trajectòria del qual, com molts dels avantguardistes de la seva època, va estar determinada pel rebuig de la seva obra al Saló de París. És la figura més coneguda de les vinculades al puntillisme, una tècnica pictòrica dins dels corrents impressionistes que, com veurem, és fruit de la seva època i de l’emergència dels sobtats canvis de la societat moderna i els nous estudis científics a l’entorn de l’òptica i el color.

D’aquesta manera, el mètode de Seurat es basava a fer explícita la manera com l’ull i el cervell humà feien un exercici de síntesi de les formes i els colors de la realitat.

La seva complexitat radical el va dur a simplificar al màxim les formes i les figures.

1. Puntillisme o Divisionisme

Aquesta obra no està feta a base de pinzellades sinó de petits punts. Si poguéssim mirar amb lupa la tela, veuríem que la tècnica científica de Seurat es basa en petits elements de formes geomètriques i colors simples. Així, si mirem la obra des d’una certa distància, la nostra visió interpreta el paisatge i els matisos de color del quadre. El podríem considerar l’antecessor del mapa de bits?

2. Proletariat

Aquesta obra, exposada al Saló dels Independents de París el 1884, ens suggereix una plàcida estampa estiuenca i quotidiana de la vida parisenca de finals de segle. Com a pintor avantguardista, Seurat no retrata una escena de la societat adinerada, sinó el temps d’oci de la classe obrera i menys acabalada. Les fàbriques ens situen a Asnières, lloc d’esbargiment a la perifèria de París.

3. Ciència i llum

El casquet d’aquest nen, igual que tots els elements del quadre, serveix al pintor per posar en pràctica les seves tesis òptiques. Seurat va dur la tècnica cada vegada més lluny, prescindint de les figures o les edificacions i experimentant al final només amb punts i colors.

4. Geometria

Malgrat la seva naturalitat, hi ha alguna cosa d’inquietant, i és que tots els personatges estan situats en un perfil perfecte. Seurat buscava una aproximació racional a la pintura i els perfils li servien per delimitar, amb formes geomètriques molt precises, el seu contrast amb el fons, ja que corria el perill que tot quedés confús en un núvol de colors.

5. Escultures

Totes i cadascuna de les figures estan aïllades, són independents i no estableixen vincles amb altres. Això també passa en altres quadres de Seurat i és que, com indica l’historiador Jonathan Crary, Seurat expressa el desencant modern, l’absència i el buit d’un món cosificat i quantificat.

6. Neoimpressionisme

Aquest quadre va tenir un gran impacte entre els crítics i els artistes que van acudir al Saló. De fet, l’obra inaugura la carrera de Seurat i l’anomenat neoimpressionisme. S’interessarà per la síntesi, per captar el que tenen d’etern aquests instants. Com veieu, l’aigua, l’herba i els personatges semblen congelats i en calma per transmetre’ns aquesta sensació de perdurabilitat.