Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Praga

Una ciutat de conte i contrastos

La capital de la República Txeca presenta dues cares: una marcada per l’època comunista i una altra, per la modernista. Coneix-les!

Praga, situada al cor d’Europa, és una cruïlla mil·lenària de regnes i cultures. Una ciutat guerrera, marcada per la història que li ha tocat viure en els últims anys, però que li ha permès mantenir la seva essència bohèmia. Una essència única.

La vitalitat de Praga es percep a cada cantonada, però hi ha dos punts neuràlgics en què el dia a dia batega amb més força. Un és la plaça de la Ciutat Vella, Staré Město, que destaca per la rica varietat d’estils i on conviuen dues icones: el famós rellotge astronòmic que decora la torre de l’Ajuntament i els singulars pinacles de la catedral de Týn. A la vora, parades als carrers, espectacles improvisats de música, màgia… i gent, molta gent que, dia a dia, recorre la capital de la República Txeca.

VisualHunt
szeke on Visualhunt.com / CC BY-SA

L’altre punt d’atenció és el pont de Carles, un pont de vianants que travessa el riu Vltava (també conegut com a Moldava), al qual s’accedeix a través de dues grans torres gòtiques. Al llarg del pont hi ha trenta estàtues, gairebé totes barroques, que daten del segle xviii.

Des del pont s’arriba a Hradčany, on hi ha el castell que havia estat la residència dels reis de Bohèmia i el centre de poder dels jerarques del partit comunista. A la mateixa zona hi ha la catedral de Sant Guiu, coneguda per les seves agulles gòtiques.

Recorrent el barri, se salta de plaça en plaça i de pati en pati, que si l’un és bonic, l’altre encara és més encantador, més interessant. Cal destacar un carrer que és el que més atrau els visitants: el carreró de l’Or. La seva atracció principal són les minúscules cases de colors que havien estat habitades per mags i alquimistes. En destaca especialment una: la casa de Franz Kafka, escriptor que va néixer i va morir a la ciutat.

Nani Arenas
Thomas Depenbusch (Depi) on Visualhunt.com / CC BY

A simple vista s’observa un contrast arquitectònic molt evident entre els edificis modernistes i els comunistes. Els blocs de pisos construïts amb panels prefabricats de formigó i coneguts com a paneláks que es van construir entre 1959 i 1995 són l’herència de l’època comunista i dominen gairebé tota la perifèria de Praga.

Es tracta d’uns edificis totalment oposats a l’arquitectura modernista del centre de la ciutat on observem grans façanes que combinen a la perfecció motius florals amb figures femenines. Alguns dels edificis més emblemàtics són la Casa Municipal de Praga, que disposa d’un excel·lent restaurant, la residència de l’escultor Bílek sota el Castell de Praga, que simbolitza un camp de sègol i els hotels París i Europa que es troben en el cor de la Plaça de Venceslau.

Ara bé, si volem entendre bé l’art modernista no ens podem perdre les fascinants pintures del pintor txec per excel·lència: Alfons Mucha (1860-1939), considerat un dels exponents d’aquest estil. Val la pena apropar-se al seu museu, ubicat al carrer Panskà, per conèixer la seva vida i obra. A més, també podreu gaudir del seu art a la Catedral de Sant Vito que té tot una vidriera feta per aquest artista.

A simple vista, se observa un contraste arquitectónico muy evidente entre los edificios modernistas y los comunistas.

No podeu marxar de Praga sense visitar el barri jueu, on hi ha dues joies. La més pintoresca és el cementiri d’origen medieval. I Ia segona joia és la vella sinagoga, la més antiga d’Europa. Fixeu-vos-hi bé perquè veureu que les agulles del rellotge giren en sentit contrari.

Per agafar forces us recomanem fer una pausa i entrar al cafè més antic de la ciutat: el Cafè Slavia. Allà podreu gaudir de vistes increïbles al riu Moldova i al Castell de Praga. I pels amants del dolç, us proposem una alternativa molt temptadora: assaborir el dolç més popular de la cuina eslovaca: el Trdelník. Es tracta d’una massa de farina enrotllada en un pal de fusta anomenat trdlo que es col·loca sobre unes brases i que permet rostir la massa mentre aquesta va donant voltes sobre sí mateixa.

Una altra proposta pels més atrevits és assaborir una de les begudes més típiques del país: l’absenta. Es tracta d’una beguda alcohòlica elaborada amb olis essencials de diferents plantes combinats amb l’herba de l’absenta que li ofereix un sabor únic.

Ja hem vist que hi ha molts edificis centenaris a la capital txeca però l’arquitectura contemporània també hi juga un paper important. La ciutat acull una de les obres més representatives de Frank Gehry: la casa dansant construïda entre 1992 i 1996 i ubicada davant del riu Vlatava. Aquesta obra la va dissenyar conjuntament amb l’arquitecte txec-croata Vlado Milunić.

I si voleu gaudir d’una experiència única i originària de Praga, no us perdeu una actuació de Teatre Negre! És un tipus de representació on els actors van vestits de color negre i actuen sobre un fons fosc que contrasta amb les titelles il·luminades que utilitzen per explicar l’obra. D’aquesta manera l’espectador només veu allò que els actors volen mostrar.

Estigueu atents si torneu a la plaça de l’Ajuntament, el rellotge celebra cada hora en punt amb una desfilada de personatges curiosos: surten a saludar els dotze apòstols, un avar, un gall… un espectacle molt bonic. Just a temps!

Per a més informació podeu visitar el Portal Oficial de Turisme de Praga.

LAS CLAUS D’AQUESTA CIUTAT:

Un llibre

La insuportable lleugeresa de l’ésser és una novel·la de l’escriptor, natural de Praga, Milan Kundera. L’obra tracta sobre les tempestuoses relacions d’una parella durant la Primavera de Praga.

Un personatge

Franz Kafka, sens dubte. El nom de l’autor de La metamorfosi està íntimament lligat a la capital txeca. Les seves novel·les es desenvolupen a la ciutat. La seva mort prematura a causa de la tuberculosi va contribuir a la creació del mite.

Un lloc

El carrer Celetná, un dels més antics de Praga, el qual ens duu directament a la torre de la Pólvora i a la plaça de la Ciutat, on hi ha la bonica Casa Municipal, edifici famós pel seu estil Liberty.

Una cançó

Praga està molt lligada a la figura de Mozart. El compositor austríac va viatjar a Praga moltes vegades, i les seves obres sempre hi van ser molt ben rebudes. Cal destacar l’èxit de Don Giovanni, òpera que es va estrenar al Teatre Nacional de la capital txeca el 1887.

Un plat

la República Txeca és el país de les sopes per excel·lència. Entre elles destaca la česká bramborová, una de les sopes més populars de tot el país. És una recepta calenta i consistent elaborada amb base de patates i bolets. Una delícia!

Una festa

Entre maig i juny se celebra el Festival Internacional de Música de la Primavera de Praga. És un esdeveniment musical multigènere. Dura tres setmanes i sempre s’obre amb la cançó Má vlast (La meva pàtria), del compositor txec Bedřich Smetana, interpretada per l’Orquestra Simfònica de Praga.