Tast de cultura

Aprèn i gaudeix: l’art, la música i les paraules ens permeten descobrir d’on venim per poder decidir cap on anem.

La primera aquarel·la abstracta

Centre Georges Pompidou, París. Vassili Kandinski (1910)

Tot i que no té títol, aquesta aquarel·la de Vassili Kandinski és coneguda mundialment com la primera aquarel·la abstracta (1912). Les seves obres són el resultat d’un llarg treball teòric que va deixar escrit en diferents llibres que ajuden a comprendre-les. 

L’autor la va pintar en els agitats anys previs a la Primera Guerra Mundial. En aquell moment, l’aparició de l’art abstracte va ser tota una revelació contra l’art tradicional, un moviment que buscava la puresa a través de les formes i els colors. Actualment l’obra es troba al Centre Pompidou de París.

Vassili Kandinski (Moscou, 1866 – Neuilly-sur-Seine, 1944) és considerat un dels pares de l’art abstracte i el gran teòric del moviment. El pintor no buscava representar la natura, que considerava insuperable, sinó allò essencial de l’art: com podem expressar significats que tots coneixem a través de la pintura? Kandinski va revolucionar el món de l’art aplicant criteris objectius (matemàtiques, música…) per evocar les emocions.

1. El resultat d’un llarg estudi

L’art abstracte buscava un llenguatge nou. Per aquest motiu, no es tracta d’una pintura feta a l’atzar, sinó que és el resultat de llargues investigacions que Kandinski va fer sobre el dibuix i el color.

2. La transició cap a un nou moviment

Tot i que sembla que va pintar aquesta aquarel·la el 1910, la va datar del 1912. Aquest endarreriment va ser voluntari, ja que el pintor va esperar que les noves idees artístiques estiguessin més acceptades abans de mostrar la seva obra al públic.

3. Les formes geomètriques

Aquest pintor rus emigrat a Europa estava fascinat per les formes geomètriques i el seu poder místic. De fet, creia que en la figura del triangle hi havia el símbol de la «vida canviant de l’ànima».

4. Ritme i moviment

Les línies i els colors que veiem en aquest quadre intenten reproduir el ritme i el moviment. Això és típic en les obres de Kandinski, que, de ben jove, es volia dedicar a la música.

5. Compensació cromàtica

Si ens hi fixem, el blau i el vermell en aquest quadre apareixen sempre junts. Kandinski ho va fer expressament perquè el blau denota fredor i simbolitza la força de contracció, i compensa el color vermell, que denota calidesa i simbolitza l’expansió.

6. Noves lectures sobre l’art

Un dia Kandinski es va sorprendre en veure un quadre on no reconeixia cap figura específica. Després es va adonar que es tractava d’una obra seva, però que estava col·locada al revés. Així va començar el seu interès per «altres lectures» sobre l’art.

Per a més informació pots visitar la pàgina sobre l’autor.