Tast de cultura

Aprèn i gaudeix: l’art, la música i les paraules ens permeten descobrir d’on venim per poder decidir cap on anem.

La Dansa

Considerada un dels referents imprescindibles de l’art contemporani.

La dansa (1910), d’Henri Matisse, és un llenç enorme que va encarregar a l’artista un milionari rus per decorar el buit de l’escala de la seva mansió.

Crida l’atenció com hi simplifica les formes i satura els colors, perquè un dels trets característics de Matisse és l’ús lliure del color, a més d’aquest vigor expressiu. No oblidem que va ser un dels caps visibles del fauvisme.

El fauvisme és un moviment de l’avantguarda artística. Fou anomenat així per primera vegada al Saló de Tardor de París del 1905 pel crític d’art Louis Vauxcelles, a partir de la paraula fauve, que en francès vol dir ‘fera’. Com ha passat moltes altres vegades, una qualificació crítica negativa es va acabar convertint en la denominació d’un grup d’artistes, els quals, en aquest cas, feien servir el color de forma pura i intentaven crear una impressió violenta i un estil nou i modern.

La dansa és una unió entre ritme i alegria que es transmet fàcilment entre les persones.

1. La Dansa

Matisse pinta un dels seus temes fetitxe: el retorn a la mítica Edat d’Or, en què
els éssers humans érem feliços ballant i cantant sense preocupacions. Aquesta
obra fa parella amb una altra de titulada La música, que va ser molt criticada per la seva violència colorista i exaltada.

2. Prerevolució Russa

Els cossos en vermell, nus, amb els colls torts i els braços alçats ens suggereixen un moment d’èxtasi i alliberament. El mateix marxant, amic de Matisse, que va encarregar aquest quadre, el rus Serguei Sxukin, es va dedicar a col·leccionar només art radical i rebutjat. Segons alguns, Sxukin prefigurava el cataclisme que encara havia d’arribar, la Revolució Russa del 1917.

3. Llibertat d’expressió

Observant aquests cossos agitats i frenètics, no és d’estranyar que Matisse i els
seus companys s’inspiressin en l’obra filosòfica de Nietzsche, que defensava
una afirmació de la vida.

4. La influència de Gauguin

Tot en aquest quadre són àrees de color pur, sense pinzellades, sense ombres… La influència de Gauguin en aquest quadre és òbvia. L’interès pel primitivisme i les societats d’Oceania i l’Àfrica foren un punt en comú entre ambdós artistes.

5. Contrapunt del cubisme

Aquest quadre i l’estil de Matisse se situarien en contraposició al cubisme.
Recordem que el cubisme es basava en l’anàlisi d’un objecte des de diversos punts de vista. La dansa és una síntesi entre cel, terra i home. I la síntesi de l’art queda aquí expressada amb la música, la pintura i la dansa.

6. «Plafó decoratiu»

Sabíeu que Matisse va enviar aquesta obra al Saló anomenant-la plafó decoratiu? Fou tot un acte sarcàstic que va enfurir els membre de la crítica. Durant aquells anys, França tenia el propòsit de recuperar-se del xoc que havien suposat les avantguardes sobre l’art clàssic.