Tast de cultura

Aprèn i gaudeix: l’art, la música i les paraules ens permeten descobrir d’on venim per poder decidir cap on anem.

Grans Esperances

Charles Dickens (Anglaterra, 1812-1870) és un dels novel·listes més llegits i traduïts de tots els temps. Dickens va viure una infància dura i trista, sense el suport material i afectiu més elemental. Aquesta etapa marcaria decisivament la seva obra, sobretot en novel·les com Oliver Twist, David Copperfield o Grans esperances.

D’estil florit i poètic, té també un fort toc còmic i irònic. Les seves sàtires sobre l’esnobisme de l’aristocràcia britànica són constants. Podem comprendre la forma de concebre els personatges si tenim en compte que treballava braç a braç amb il·lustradors, de manera que s’anaven influint mútuament. Com que les històries es publicaven per episodis, la trama s’anava construint a poc a poc, tenint sempre molt present el que deia l’opinió pública.

Per què la triem?

Grans esperances és un Bildungsroman, una novel·la que representa el creixement i l’ambició personal, en aquest cas, d’en Pip, el seu protagonista i narrador. Des de molt jove, en Pip se sent culpable, i té por que algú descobreixi el seu secret. Al llarg de tot el llibre, el tema de la delinqüència li provoca una lluita interna amb la seva consciència.

EDITORIAL PROA
FILM 2012

"Si pel camí recte no arribes a ser un home extraordinari, tampoc no ho aconseguiràs anant pel camí sinuós."

«En veure en Joe tan sorprès, els remordiments es van apoderar de mi i em vaig sentir com un petit monstre. Tot i amb això, no m’importava dir mentides a la meva germana i al senyor Pumblechook, que només semblaven interessats en els beneficis que em proporcionaria la meva relació amb la senyoreta Havisham. No tenien cap dubte que els meus serveis serien recompensats; només especulaven sobre com pensava fer-ho. Segons la meva germana, em cediria alguna de les seves propietats, mentre que el senyor Pumblechook confiava que em donaria una bona suma de diners. En Joe va fer-los enfadar tots dos en suggerir que potser només em regalaria algun dels quatre gossos que tenia.»