Divina Comèdia

Dante Alighieri (Florència, 1265 – Rávena 1321). És un poeta italià que va participar activament en les lluites polítiques del seu temps i va defensar fermament la unitat d’Itàlia. Va escriure varis tractats en llatí sobre literatura, política i filosofia i la seva obra més reconeguda és la Divina comèdia, considerada una de les obres mestres de la literatura italiana i mundial.

Per què la triem?

És un poema del segle XIV que entrellaça la vida real amb el moviment sobrenatural. L’obra mostra la lluita entre el res i la immortalitat, un fet que succeeix entre tres regnes que simbolitzen tres estats de la humanitat. Els tres mons són l’infern, el purgatori i el paradís i simbolitzen el vici, el passatge del vici a la virtut i la condició dels homes perfectes.

Retrunyí dins ma testa un tro tan fort,

rompent el son profund, que jo em llevava

com qui fos despertat a contracor.

I un cop reposat d’ulls, el cap girava,

i ja dempeus, guaitava fixament

per escatir l’indret on em trobava.

I és cert que estava jo sobre el pendent

d’aquella vall d’abisme dolorosa

que acull el so de l’infinit lament.

Vall obscura, enfonsada i nebulosa,

Tant, que clavant els ulls en el pregon

Jo només veia una tenebrosa fosa.

“Ara devallarem dins d’aquest món”

digué el poeta amb galta esgrogueïda,

“jo aniré de primer i tu de segon”.

I copsant-li un color de poca vida,

li dic: “Si tu t’espantes, sent valent,

com no vols que el meu pit faci fallida?”

I ell em respon: “L’angúnia de la gent

que és allà baix, al rostre m’encomana

la pena que a tu et sembla esverament.