Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Cafè Slavia

Símbol de l’antiga República Txecoslovàquia.

El Cafè Slavia és el més antic de Praga que encara manté les portes obertes. Situat al carrer Národní i en el moll Smetana, va inaugurar-se el 1884, pocs anys després que obrís l’emblemàtic Teatre Nacional, que es troba just al seu costat. Amb més de 130 anys d’història segueix sent un punt de trobada dels praguesos per la seva decoració art deco i les seves vistes al riu Moldova i al Castell de Praga.

El nom del cafè no és casual, Slavia significa la “mare del poble eslau”. Un nom que remet a la idea del paneslavisme, o sigui, l’únió cultural, religiosa i política entre els països eslaus d’Europa.

El cafè va esdevenir el punt de trobada d’artistes i intel·lectuals. Entre ells destacava Viktor Oliva, representant d’un grup d’artistes bohemis. Durant dècades, el seu quadre “El bevedor d’absenta” pintat el 1901 va exposar-se en una de les parets d’entrada del cafè, convertint-se en un gran reclam per a tots els amants de la pintura. Ara bé, des de fa 20 anys es va substituir l’obra original per una còpia.

El bebedor d'absenta de Viktor Oliva

Durant dècades l’obra original de Viktor Oliva “El bebedor d’absenta” decorava la paret d’entrada del cafè.

Durant la Primera República Txeca, el 1918 i el 1939, l’interior del cafè es va remodelar per deixar pas al moviment artístic més popular del moment, l’art deco. Des d’aleshores que l’establiment manté l’essència dels anys gloriosos del 1920: les clàssiques cadires Tonet, les taules de fusta fosca i les parets de marbre verd.

Durant el conegut període d’entreguerres, enter 1919 i 1939, el Cafè va viure un dels seus moments amb més esplendor. Seguia atraient a l’elit intel·lectual, entre els que es trobava Karel Capek, considerat un dels pares de la literatura de ciència ficció.

Durant la Primera República Txeca, el 1918 i el 1939, l’interior del cafè es va remodelar per deixar pas al moviment artístic més popular del moment, l’art deco.

Poc després, amb l’ocupació alemanya de 1938, la llibertat del país va caure en declivi. Amb el final de la guerra i la instauració del règim comunista es van nacionalitzar els mitjans de producció i va ser així com el Cafè Slavia va passar a formar part dels béns estatals.  Tot i així, el cafè va poder mantenir la seva essència com a espai per a la independència. Allà seguien reunint-se antics líders com Jaroslav Seifert, el Premi Nobel de Literatura de 1984, i un grup de tertulians que dirigia el poeta Jiri Kola i entre els que destacaven, el pintor Jan Zabrana i el poeta i el primer president de la República Txeca, Vaclav Havel.

La recuperació de Praga com a eix cultural europeu va tenir el seu focus en l’acadèmia d’arts AMU fundada el 1945, un viver de grans exponents de la producció dramàtica i audiovisual. Els estudiants de l’acadèmia solien reunir-se al Cafè Slavia, i entre ells destacava Milan Kundera, Pavel Kohout o directors de cine com Milos Forman i Jiri Menzel.

Photo credit: kodachrome65 via Visualhunt / CC BY-NC-ND

Entre el 1991 i 1997 el cafè, així com també l’emblemàtic Pont de Carles de la ciutat, va romandre tancat. Quan va tornar a obrir les seves portes ho va fer recuperant el seu bullici natural i els mobles originals. Era una oportunitat perquè els praguesos poguessin seguir observant la ciutat a través de les grans finestres del local.

A dia d’avui, el Cafè Slavia segueix sent un referent de la història del país. Cada tarda, entre les 17h i les 23h, hi ha un pianista de jazz que amenitza els capvespres. A més, el local també disposa d’una gran sala per a trobades i reunions. El seu interior segueix fidel als seus orígens i destaca per estar recobert de rajoles i antiguitats. També sorprèn l’uniforme dels cambres, que llueixen frac, detalls que porten als visitants a recordar vells i bells temps.

Per a més informació podeu consultar el web del Cafè Slavia.