Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Cafè Odeon

Bressol de debats socials, artístics, polítics i científics.

Wikimedia

El cafè Odeon va obrir portes per primera vegada el dia 1 de juliol de 1911 a Zurich. Amb més d’un segle de vida, és una institució que ha perdurat al llarg del temps i que s’ha convertit en un reflex de la història de la ciutat.

Els primers clients del cafè van quedar meravellats per la seva estètica Art Noveau, i perquè, més enllà de ser un cafè, era un establiment amb una pastisseria pròpia a la planta baixa i una sala de billar al primer pis. L’obertura es va dur a terme pel restaurador de Munich Josef Schottenhaml, que va dirigir el cafè Odeon durant molts anys i va conèixer a les diferents personalitats que passaven pel establiment. Entre els clients més destacats dels seus primers anys de vida (1915) trobem a l’escriptor irlandès James Joyce, que va viure durant 5 anys a la ciutat i va passar llargues hores a l’establiment.

El 1916 el cafè era l’escenari de llargues converses i discussions que tenien el dadaisme com a protagonista: un moviment cultural i artístic que va néixer aleshores a la mateixa ciutat. Els seus màxims exponents, Hugo Ball i Tristan Tzara, acostumaven a debatre idees en contra tot allò convencional i establert a les taules de l’Odeon.

Les parets del cafè són el testimoni de les conferències que impartia Albert Einsten als seus estudiants.

Però més enllà del moviment dadaista, el cafè també va ser un punt de trobada de científics, entre els quals es trobava Albert Einstein. El popular físic era un gran apassionat d’impartir conferències als estudiants de Swiss Federal Institute of Technology i ho feia en una de les sales del cafè.

Durant els anys vint, el cafè va revolucionar la manera de servir el champagne als establiments. Fins al moment, sempre s’havia servit en ampolla però el cafè Odeon va ser el primer en servir la beguda en una copa. D’aquesta manera, tots els clients podien permetre-se-la i no havien d’assumir l’import total d’una ampolla completa.

El cafè Odeon va ser el primer establiment de Zurich en servir champagne en una copa.

En els anys previs a la Primera Guerra Mundial es diu que els clients podien passar tota la nit a l’Odeon i és que allà el toc de queda passava desapercebut. En aquell moment, el cafè seguia ple de diaris que informaven de l’actualitat internacional, taules plenes de fum de tabac i llargues partides d’escacs i cartes. Fins i tot, el coronel Wille, l’últim general de l’exèrcit, entrava al cafè per jugar a cartes.

Així, l’Odeon es va convertir en un punt de trobada de persones de l’elit intel·lectual, política i social que fugien del feixisme d’Europa fins l’arribada de la guerra.

Passades les dues guerres, el cafè seguia sent un lloc d’unió de les generacions més joves que projectaven un nou escenari econòmic.

PJMixer on Visual hunt / CC BY-NC-SA

Però a inicis dels anys setanta, la zona de Bellevue, on s’ubica el cafè Odeon, va viure una forta decadència. Els ciutadans que tenien problemes de droga, alcohol i s’havien quedat sense llar s’acostumaven a trobar en aquesta zona. Aleshores, el cafè va emprendre mesures: es va limitar l’accés a una única entrada i es van incorporar mesures de control. Després d’aquesta època, l’interior del cafè es va renovar per recuperar l’essència gloriosa del seu naixement.

Actualment, imaginar-se Zurich sense el cafè Odeon resulta impensable. Clients de totes les edats i procedències visiten el cafè per gaudir d’una estona de descans entre les parets centenàries d’un local que segueix ple de vida.