Explora la carta

Som artesans moderns apassionats del nostre ofici. Preservem receptes i vetllem pel producte amb honestedat i transparència.

Ipaaperol

L'excusa perfecta


A l’hivern solen passar dues coses: que veus molt els amics o que no els veus gens. Si ets dels últims, ja és hora de posar-hi solució, no trobes?

Aquesta temporada us proposem un còctel amb Aperol, sens dubte el licor italià de moda. És una combinació molt divertida elaborada al moment als nostres restaurants. Comencem posant-hi el gel i un rajolí de coulis de taronja, després hi afegim l’Aperol i la cervesa IPA, i finalment el decorem amb una rodanxa de taronja.

Una beguda amb personalitat que encaixa amb diferents moments del dia, més enllà del cap de setmana.

El resultat d’aquesta combinació és una beguda de baixa graduació (4,3 º), amb bombolles, amarga, però amb un contrapunt dolç.

La Ipaaperol és tremendament versàtil, perquè encaixa amb qualsevol plat i moment. És idònia per fer l’aperitiu i l’esmorzar-dinar del cap de setmana, i també per a l’afterwork d’entre setmana. És una beguda que encaixa amb els vostres moments de converses, posades al dia i trobades al Viena. Senzilla i moderna.

Aperol

L’Aperol (sense el cognom Spritz) és un licor d’origen italià, de color vermell cirera, compost de diverses herbes i arrels, com la violeta de genciana, la cincona o el ruibarbre. El resultat és una beguda equilibrada, cítrica i descaradament rica, amb una certa complexitat al paladar.

Aquest aperitiu tradicional es va començar a elaborar com un digestiu cap a l’any 1919, en temps de la Primera Guerra Mundial, però no es va popularitzar fins després de la recent crisi econòmica a Europa.

L’IPA, origen i historia

L’IPA (India pale ale) és un tipus de cervesa artesanal de la qual segur que has sentit a parlar últimament. Però, saps a què deu el seu nom?

La versió més popular i acceptada explica que, el 1963, els cervesers britànics buscaven una cervesa que poguessin portar a l’Índia, un viatge molt difícil a causa de les altes temperatures a què era exposada la cervesa. El mestre cerveser George Hodgson, de la cervesera Bow, va modificar la recepta afegint-hi més llúpol i alcohol, ingredients perfectes com a conservants i antisèptics i que la preserven a falta de refrigeració. Aquesta nova creació no solament va ser capaç de sobreviure contra vent i marea, sinó que va aportar un sabor molt peculiar a la cervesa, més amarg i amb una aroma més intensa.