Explora la carta

Som artesans moderns apassionats del nostre ofici. Preservem receptes i vetllem pel producte amb honestedat i transparència.

Croissant Milanès

Qui s'atreveix a dir que no?


ELS INGREDIENTS

  • Croissant
  • Crema de Mascarpone
  • Coulis de maduixa
  • Sucre llustre

Reinventem el nostre croissant

Inspirats en la recuperació de receptes, us proposem una recepta tradicional de la cuina catalana. Qui diu que les coses de sempre no poden ser noves?

Al Viena sabíem que les opcions per farcir un croissant són pràcticament infinites però volíem donar-li un toc diferent, més festiu, fugint de la xocolata o el pernil dolç i formatge. I amb aquesta mentalitat ha nascut el croissant Milanès. Un croissant calent farcit de crema de Mascarpone que no podreu evitar tastar i repetir.

Al Viena, però, hem apostat per una combinació menys popular i més original però sempre amb ingredients recognoscibles. Sabors familiars que junts es converteixen en una autèntica explosió de sensacions!

La crema de formatge Mascarpone es converteix en la protagonista d'aquesta recepta.

El nou croissant Milanès, una vegada obert i planxat a les nostres biquineres, el farcim amb una màniga pastissera de crema fresca de Mascarpone que, a l’entrar en contacte amb el croissant calent, agafa la temperatura ideal perquè el degusteu. Abans de servir-vos-el, el completem amb un rajolí de coulis de maduixa i amb sucre llustre empolsinat. Mmmm… qui s’hi pot resistir?

L’origen del croissant

Doncs no, l’origen del croissant no és francès… sembla ser que va néixer a Viena! Segons explica la història, l’any 1683 l’Imperi Otomà va voler envair l’Imperi Austrohúngar que llavors era l’entrada d’Europa. Viena va resistir i els otomans van acabar derrotats.

Per celebrar la victòria, el gremi de pastissers de Viena va voler crear un pastís commemoratiu. Es va convocar un concurs i el jurat va escollir com a guanyadora una peça petita, en forma de mitja lluna, símbol de l’Imperi Otomà. El nou pastís va tenir molt èxit a tot Europa, sobretot a França, on el van anomenar “lune croissant”, que vol dir lluna creixent, però com que el nom era massa llarg va quedar només en “croissant”. Els francesos doncs, se’l van fer seu oficialitzant-lo amb aquest nom.

A França es rumoreja que va ser Maria Antonieta, nascuda a Viena, qui va fer viatjar aquest pastisset a París abans de la Revolució Francesa, tot i que al país gal la història del croissant és relativament curta: només van aparèixer de forma generalitzada a mitjans del segle XIX.

El Mascarpone

És un formatge originari de la Llombardia, al nord d’Itàlia. De fet, tècnicament parlant, no és un formatge com a tal, sinó el resultat d’afegir un cultiu de bactèries a la nata que s’extreu de la llet que es fa servir per fabricar el Parmesà.

S’elabora de manera molt semblant al iogurt. És fresc i s’obté amb crema de llet i nata. Es caracteritza per ser cremós, consistent, de color blanc groguenc molt clar i amb un gust dolç. A més d’utilitzar-se per elaborar el tiramisú, també s’acostuma a servir amb el panettone.