Explora la carta

Som artesans moderns apassionats del nostre ofici. Preservem receptes i vetllem pel producte amb honestedat i transparència.

Amanida alla Norma

Sapori e colori siciliani.


ELS INGREDIENTS

  • Garganelli (pasta a l’ou)
  • Espinacs
  • Albergínia
  • Ou dur
  • Daus de tomàquet
  • Formatge Feta
  • Pebre negre empolsinat

L’origen del plat

L’ingredient principal de la recepta són els garganelli, un tipus de pasta a l’ou típica d’Emília-Romanya que acompanyem amb espinacs, albergínia, formatge Feta, ou dur, tomàquet tallat a daus i pebre espolvorejat.

Per elaborar el plat ens hem inspirat en la recepta original de Sicília: pasta alla Norma. Un clàssic italià que té com a protagonista macarrons o espaguetis acompanyats d’ingredients frescos com l’albergínia, els tomàquets, l’alfàbrega fresca i la ricotta.

jamesonf on Visual hunt / CC BY

La reinterpretació del Viena

Al Viena reinterpretem aquesta recepta al nostre estil. L’elaborem amb una base de pasta garganelli i apostem pel formatge Feta, afegim ou dur tallat a rodanxes i finalment, ho amenitzem tot amb un toc de pebre. El resultat és una combinació molt saborosa on la pasta aporta cos a l’amanida en contrast amb els ingredients més lleugers que ofereixen textura i un toc de frescor. És una recepta ideal per assaborir com a plat principal i gaudir de tot el sabor de la gastronomia siciliana cuidant-vos.

Una recepta completa, plena de color i textures.

El toc final de la recepta l’aporten les nostres vinagretes d’elaboració pròpia. Recomanem combinar-la amb la vinagreta d’olivada que preparem amb oli d’oliva extra amb una picada d’olives negres triturades i sal. Una vinagreta plena de sabor que lliga a la perfecció amb els ingredients mediterranis del plat.

Un tribut a l’òpera Norma

La pasta alla Norma és una recepta coneguda arreu d’Itàlia des del segle XIX. A dia d’avui, es coneixen varies històries que expliquen l’origen del seu nom i totes conclouen que alla Norma fa honor a l’òpera Norma (1831): l’obra mestra del compositor sicilià Vincenzo Bellini.

La llegenda més coneguda afirma que Nino Martoglio, un escriptor, poeta i director de teatre sicilià va quedar tan impressionat per aquesta recepta que la va comparar amb l’òpera afirmant: “È una Norma!”. Una altra història explica que la seva denominació ve dels propis cuiners de Catània (Sicília): estaven molt orgullosos de Bellini, qui havia nascut a la ciutat, i en homenatge a la seva òpera van decidir posar-li el mateix nom al plat. Finalment, també hi ha qui afirma que, just després de l’estrena de l’obra, Bellini va entrar a un local per sopar i el cuiner va improvisar un plat de pasta amb els únics ingredients que li quedaven: tomàquet, alfàbrega i albergínies.

El nom de la recepta fa honor a l'òpera mestra del compositor sicilià Vincenzo Bellini: Norma.

Amics de l'Òpera de Sabadell

Sigui quina sigui la teoria real, el cert és que el plat ha passat a conèixer-se arreu amb el mateix nom que la reconeguda òpera, Norma.

I garganelli

L’ingredient estrella de la nostra recepta són els garganelli, un tipus de pasta de blat dur a l’ou originària de la regió d’Emília-Romanya. Té una aparença similar als macarrons, és un tipus de pasta curta amb forma tubular i una superfície estriada.

La seva història es remunta al 1725, quan un cuiner que tenia la intenció de preparar tortellini es va adonar que la seva mascota s’havia menjat el farcit que havia fet. Per solucionar-ho el cuiner va improvisar i va enrotllar les làmines amb un pal estret d’uns 25 centímetres de llarg i amb un gruix com el d’un llapis. Ho va fer sobre una làmina estriada i el resultat va ser la forma cilíndrica i marcada dels garganelli.

Els garganelli són un tipus de pasta seca. El que els diferència de la pasta fresca és el mètode d’elaboració. Mentre que totes dues s’elaboren amb sèmola de blat dur i amb aigua, la diferència és que una s’asseca i l’altra no.

Feta, el formatge mediterrani per excel·lència

L’elecció de formatges d’alta qualitat juga un paper fonamental en el sabor de les nostres receptes. Existeix una àmplia varietat de formatges, però seleccionem amb molta cura els més adequats tenint en compte les característiques organolèptiques de cadascun d’ells. Per a l’Amanida alla Norma hem seleccionat el formatge Feta.

grongar on Visual Hunt / CC BY

El seu nom prové de la paraula italiana fetta que significa rodanxa i fa al·lusió a la manera de tallar el formatge.

Es tracta d’un formatge típic de la cuina mediterrània que prové de Grècia. S’elabora amb llet d’ovella, tot i que a vegades es barreja amb llet de cabra (mai més d’un 30% de la mescla). És una pasta tova, crua i madurada en salmorra que presenta una textura lleugerament granulada amb un sabor salat i una mica agre.

Els seus orígens es remunten a la Grècia Clàssica quan el poeta grec Homer, a la memorable Odissea, ja feia al·lusió al procés d’elaboració d’un formatge blanc molt semblant al feta. Tot i així, no va ser fins al segle XVII quan va aparèixer tal i com el coneixem avui en dia i se li va assignar el nom “feta”, que fa referència a la manera de tallar el formatge: en forma de tubs per conservar-lo en barrils. El 2002 la Unió Europea li va atorgar la Denominació d’Origen Protegida.