Vienesos

Persones que viatgen per la vida amb optimisme, valors i d’una manera única, gaudint i aprenent dels petits moments i compartint tot allò viscut.

Un cafè amb la família Garrido

Fundadors del projecte Road4world són una família inquieta i somiadora. Exploradors que viatgen en una autocaravana per descobrir nous indrets, nous projectes i noves persones. Viatgers que no parlen de viatges sinó de canvi.

“Els nostres fills ens han ensenyat a mirar el món i les persones des d’un prisma diferent, lliure de condicionaments i prejudicis.”

Què és i com va néixer el projecte Road4World?

Vam crear el projecte amb la intenció de descobrir món en família, volíem viatjar amb els nostres fills de 6 i 9 anys amb l’objectiu d’explorar i conèixer projectes socials. Darrere de cada projecte hi ha una persona que l’ha somiat i que fa que ha fet que sigui possible. Nosaltres volíem endinsar-nos en cada projecte, conèixer les persones que hi ha darrere i oferir visibilitat als que no són tan mediàtics.

Així va néixer Road4World, com un pont entre idees i somni.

Quan viatgem sempre ens obrim a nous horitzons. Com va ser el vostre primer viatge?

El primer viatge que vam fer tots quatre va ser a París. Allà ens vam adonar que els nens tenien moltes ganes de conèixer llocs nous però que no podíem planificar, que ens havíem de deixar portar i adaptar al ritme de la Gemma i el Mateo. Vam entrar al Louvre i en 10 minuts vam haver de marxar perquè ells estaven inquiets, en canvi, després vam anar al Pompidou i allà van estar encantats, no en volien sortir! Va ser així com vam aprendre a relaxar-nos, a viatjar improvisant, i… ens encanta.

El que ens ha portat a ser qui som ha estat sortir de la nostra zona de confort, anar més enllà dels límits que ens posem nosaltres mateixos

Després de viatjar amb autocaravana per Europa, quin és el vostre racó preferit?

Hi ha molts llocs que ens fascinen, cada racó parla per si mateix i té la seva singularitat. Ara bé, si hem d’escollir un país ens quedem amb Bèlgica, és impressionant, des de la organització del seu dia a dia i espais públics, fins als paisatges, la gent… I si ens hem de quedar en un racó en concret ens quedem amb Metz, una regió del nord est de França. Allà es respira vida!

On us imagineu d’aquí a 10 anys?

Ens imaginem instal·lats aquí a Catalunya i seguint viatjant. Ara bé, viatjaríem puntualment, compartint la nostra aventura amb els d’aquí. Ara mateix el nostre viatge implica ser pare i mare, veiem coses que sense la mirada de la Gemma i el Mateo no serien possibles.

Heu conegut diferents cultures i festes d’Europa, si poguéssiu anar a una festa popular, a quina aniríeu?

No ens agrada repetir i volem conèixer noves festes. Si poguéssim escollir una festa seria la “baixada de la torxa” per Sant Joan. Ha de ser sorprenent veure tot el camí de la muntanya il·luminat. La veritat és que com que estem constantment viatjant tenim ganes de tornar a les nostres arrels i aquesta festa és molt representativa del país.

Què o qui us ha portat fins a ser qui sou?

Moltes persones que apareixen en el moment i el lloc indicat. Totes elles, sense ser-ne conscients ens han donant una pista per construir qui som i impulsar-nos a emprendre. I el detonant definitiu de tot ha estat sortir de la zona de confort, anar més enllà dels límits que ens posem nosaltres mateixos.

El nostre viatge ara implica ser mare i pare, veiem coses que sense la mirada de la Gemma i el Mateo no serien possibles.

Quin és el major descobriment que heu fet viatjant?

El major descobriment que hem fet és adonar-nos que tot depèn de la manera en com mirem el nostre entorn. Cada indret, cultura o persona et permet descobrir noves coses. Els nostres fills ens han ensenyat a mirar el món i les persones des d’un prisma diferent, lliure de condicionaments i prejudicis.

I amb quin aprenentatge us quedeu?

Hem après la importància de saber escoltar. Mai ens havíem imaginat que tindríem tanta necessitat d’escoltar. No estem acostumats a fer-ho i allà tenim una necessitat constant per conèixer la gent del nostre voltant, descobrir nous projectes, noves maneres de viure, de treballar, d’emprendre… Com sempre diem, tenim dues orelles i una boca, per això hauríem d’escoltar el doble del que parlem.

ELS DESTACATS DE L’ANITA I EL MARTÍN

La clau de la felicitat

Necessitem molt poques coses per ser feliços, vivim en una societat en la que tenim poc temps i massa coses.

Una cançó

“Todo se transforma” de Jorge Drexler. La cançó ens comenta que per aprendre hem de caminar i que mentre vas caminant les coses canvien però res es perd.

La millor conversa és…

Amb la família, els quatre junts i obriríem les portes a tothom qui volgués venir amb nosaltres.

Una recepta del Viena

Ho tenim clar: ens encanta la flauta de pernil ibèric!

Per a més informació podeu consultar la web de Road4world.