Tast de cultura

Aprèn i gaudeix: l’art, la música i les paraules ens permeten descobrir d’on venim per poder decidir cap on anem.

La senyora Dalloway

Virginia Woolf (1882-1941). Escriptora de novel·les, assaigs, cartes i contes, i editora britànica, va ser una de les figures més influents del modernisme literari del segle xx. Durant el període d’entreguerres, es va convertir en una persona clau de la societat literària de Londres i va ser membre del cercle d’intel·lectuals de Bloomsbury.

Per què la triem?

Perquè és una obra amb una temàtica actual que, noranta anys després de la seva publicació, continua sent font d’inspiració per a escriptors i cineastes. Ambientada en la societat anglesa del 1923, la narració integra el context social d’entreguerres que viu la protagonista a partir dels preparatius d’una festa a casa seva. Tot això, des d’una perspectiva subjectiva que s’exposa des del flux de la consciència o monòleg interior. L’obra demostra que, explicant un sol dia de la vida de la protagonista, podem arribar a conèixer-la amb profunditat.

Portada del llibre
Virginia Woolf

"La senyora Dalloway va decidir que ella mateixa compraria les flors."

La senyora Dalloway va decidir que ella mateixa compraria les flors.

Sí, perquè la Lucy ja tindria prou feina. Calia desmuntar les portes; hi anirien els operaris de Rumpelmayer. I aleshores Clarissa Dalloway va pensar: quin matí més clar, com un regal per a uns nens a la platja.

Quina festa! Quina aventura! Sempre va tenir aquesta impressió quan, amb un lleu gemec de les frontisses, que ara li va semblar sentir, obria de bat a bat la balconada, a Bourton, i sortia a l’aire lliure. Que fresc, que tranquil, més silenciós que aquest, per descomptat, que era l’aire a primera hora del matí…! Com el cop d’una ona; com el petó d’una ona; fresc i penetrant, i malgrat això (per a una noia de divuit anys, que era l’edat que llavors tenia) solemne, amb la sensació que l’aclaparava, mentre s’estava dreta  davant la balconada oberta, que alguna cosa terrible estava a punt de passar; mirant les flors, mirant els arbres amb el fum que en sortia, sinuós, i les cornelles volant amunt i avall; i ho va contemplar, dreta, fins que Peter Walsh va dir: “Meditant entre vegetals?”—va ser això?—, “Prefereixo els homes a les coliflors”—va ser això? Segurament ho va dir a l’hora d’esmorzar, un matí que ella havia sortit a la terrassa. Peter Walsh. Tornaria de l’Índia qualsevol dia d’aquests, al juny o al juliol, Clarissa Dalloway se n’havia oblidat perquè les seves cartes eren molt avorrides: el que ella recordava eren les seves dites, els seus ulls, la seva navalla, el seu somriure, els seus mals humors, i, quan milions de coses s’havien esvaït del tot —era tan estrany!—, unes quantes frases com aquesta referent a les verdures.