La llegenda
de Sant Jordi

Un Sant Jordi
de llegenda!

Aquest Sant Jordi és el més especial de tots els de la Bruna i el Jac. I és que amb el Globus viatgen a la vila de Montblanc del s.XIII, on hi transcorre la llegenda de Sant Jordi!

La Bruna hi arriba vestida de cavaller Sant Jordi, amb el dibuix de la creu vermella al pit, un escut i un casc.

En Jac va disfressat de drac, però sense oblidar-se el seu barret d'aviador i en Fritz, de princesa, amb un barret rosa al cap.

Els tres fan molt de goig!

S'endinsen al poble, creuant les altes muralles de pedra, i de lluny veuen un mercat medieval amb parades de diferents oficis com el d'espardenyer, ferrer, boter, cerer, ... Però no hi ha ningú! Ni a les parades ni als carrers! On és tothom? S'han amagat per alguna cosa?

Aleshores veuen una noia vestida de princesa que camina sola i amb els ulls plorosos.

Bruna

Bruna

Ens hi hem acostat i li hem preguntat què li passava i com era que no hi havia ningú al carrer. I ella ens ha explicat que més enllà de les muralles hi vivia un drac que tenia tot el poble atemorit.

Que després d'haver-se menjat totes les bèsties de la contrada, ara volia cruspir-se les persones. I que en el poble organitzaven un sorteig per decidir qui havia de ser la propera víctima d'aquell terrible animal, i que avui li havia tocat a ella, la princesa de Montblanc.

En Jac, en Fritz i jo ens hem quedat de pedra! Pobra princesa, haver-se d'anar a trobar amb aquell drac tan malvat...

No ho podíem permetre,
hi havíem de trobar una solució!

Clica!

Jac

Jac

Sort que he tingut una gran idea! Podíem anar a buscar el drac i fer-li una obra de teatre sobre la llegenda de Sant Jordi per veure si així l'animal ho veia tot d'una altra manera. Però la princesa ens ha alertat que vigiléssim perquè aquella fera només voldria fer-nos mal.

Tot i així, com que no se'ns acudia cap altra manera per resoldre-ho, hem decidit provar-ho. De manera que hem creuat les muralles i hem anat cap a la cova on vivia el drac. Ens l'hem trobat dormint.

Era gegantí!

Llavors la Bruna, en Fritz i jo hem aprofitat per muntar un petit escenari amb pedres i troncs, i hem assajat una mica la representació. Quan ho hem tingut tot a punt, l'hem despertat.

Al drac no li ha agradat gaire que li trenquéssim el son i només veure'ns ha rugit:

Brahhh!

Clica!

Traient foc pels queixals! Però quan ha vist en Fritz, una princesa tan petita i tan estranya, ha abaixat el cap i ha amagat la cua entre les cames. Segurament no havia vist mai un camaleó i s'ha espantat una mica!

Hem pujat a l'escenari i hem començat a representar la llegenda de Sant Jordi. El drac, quan ha vist que jo era un drac tan ferotge, que només desitjava mal a les persones i als animals, ha sentit una gran tristesa i ha començat a plorar.

"Quina fera tan malvada!"

Deia el drac assenyalant-me.

"Com pot ser que algú desitgi tanta
desgràcia als altres?"

"Jo faig el mateix amb els
habitants de Montblanc, oi?"

ha continuat bramant,

"Però és que si no em cruspeixo tot el què trobo, tinc molta gaaana...!"

En aquell moment ha arribat el cavaller Sant Jordi de debò, cavalcant dalt del cavall i amb un pa de Sant Jordi de quilo acabat de fer clavat a la punta de la llança.

Què feia Sant Jordi amb aquell pa? El drac li ha dit que ell no en menjava de pa, que no l'havia tastat mai, però que segur que no li agradava. Aleshores el cavaller s'ha apropat al drac i quan aquest ha sentit la flaire tan bona d'aquell pa, se li ha fet la boca aigua.

"Dóna-me'n un bocinet, si us plau"

Ha suplicat la fera.

"Et compromets a no menjar-te la
princesa si et regalo aquest pa?"

Li ha preguntat Sant Jordi, traient-se el casc.

"Hauria de ser molt bo aquest pa
per a que jo acceptés aquest tracte."

"Tasta'l"

Cavaller

Ha continuat el cavaller.

"Si després d'haver-ho fet encara segueixes preferint la donzella,

aleshores haurem de lluitar perquè la meva missió és salvar-la."

La bèstia ha arrencat el pa de la llança, se l'ha empassat d'un sol cop i ha exclamat:

Renoi, és boníssim!
Que me'n pots donar més?."

Llavors ha aparegut la princesa, amb un pa de Sant Jordi dins un cistell i li ha ofert al drac. Mica en mica, han anat arribant tots els vilatans de Montblanc amb un pa de Sant Jordi per donar-li a la fera.

El drac ha acceptat de bon grat tots aquells pans. I ha estat tan content i s'ha quedat tan tip, que ha promès que si el continuaven alimentant amb pans, no es menjaria cap animal ni persona mai més.

Clica!

Així ho han acordat i des d'aquell dia el poble de Montblanc ha viscut tranquil. I molt agraït amb la Bruna, en Jac i en Fritz per haver-los ajudat! Que bé!

Quan érem a punt de marxar hem sentit que el cavall de Sant Jordi remugava una mica enfadat. Què li devia passar? Ens hi hem apropat per veure què succeïa i resulta que l'estaven ferrant. El ferrador li estava traient la ferradura vella amb unes alicates, mentre Sant Jordi tranquil·litzava el cavall, acaronant-lo. Com que el ferrador ens ha vist tan interessats, ens ha preguntat si el volíem ajudar i, és clar, li hem respost que sí!

Clica!

Aleshores ens ha dit que havíem de triar el tipus de ferradura que li havíem de posar. En Fritz n'ha escollit una de molt bonica, que brillava molt i que semblava nova. El ferrador ens ha explicat que el següent pas era escalfar la ferradura, per tal de donar-li forma. Ha sigut impressionant, l'ha escalfat tant que el ferro s'ha tornat vermell!

Després li ha donat la forma exacte del peu del cavall i després, amb la nostra ajuda, hem començat a polir els cantons de la ferradura amb una espècie de llima molt grossa.

Per últim, hem fixat la ferradura al peu del cavall mitjançant claus.

Ha sigut molt divertit!

El cavall de Sant Jordi per fi ha pogut tornat a trotar. I ha estat tan content que ajudéssim el ferrador que, amb el permís de Sant Jordi, ens ha dut a mi, a la Bruna i a en Fritz a fer una petita volta per Montblanc!

Ens ho estàvem passant molt bé, però la Bruna m'ha recordat que havia d'acabar els deures.

Ai, és veritat, encara tinc
una redacció per fer!"

Així que hem anat a buscar el Globus i hem tornat cap a casa. He fet un escrit sobre la llegenda de Sant Jordi amb un final sorpresa: el cavaller salvava la princesa amb un pa de Sant Jordi. I sabeu què? M'ha quedat tan bé que he guanyat el primer premi dels jocs florals de l'escola!

"Visca!"