El Nessie balla
al ritme de la gaita

La Bruna i el Jac estaven sobrevolant la regió muntanyosa de les Terres Altes d’Escòcia quan, tot d'una, el Jac ha exclamat:

"Bruna, ens hem perdut!
Aterrem el Globus,
que he de mirar la brúixola!"

S'han aturat just al costat d'un llac immens.

En baixar del Globus, el Fritz ha fet uns ulls com unes taronges i s'ha quedat garratibat com una pedra.

Què li passava?

Estava veient una espècie d’animal gegant amb el coll molt llarg.

Ostres, què era allò?

La Bruna ha dit:

"És clar, estem al llac Ness...
I aquest és el monstre del llac, el Nessie!"

Han tingut molta sort, el Nessie no sortia gairebé mai de l'aigua. El Jac li ha dit al Fritz que no s'espantés, que aquell animal s'assemblava molt a ell però en gros.

El Nessie s'ha apropat cap als nens i els ha demanat si tenien una gaita. El Jac li ha preguntat què era una gaita, i el monstre els ha explicat que era un instrument molt popular a Escòcia i que a ell li encantava com sonava.

Com que els germans no en duien cap, el Nessie s'ha tornat a capbussar al llac.

Quina llàstima, la Bruna
no havia pogut fer-li cap fotografia.

Aleshores el Jac s’ha posat a consultar la brúixola però no s’orientava. Al fons han vist uns pastors i els dos nens i el Fritz han anat cap a ells per demanar-los ajuda. Els pastors han agafat la brúixola i en un tres i no res els han indicat el camí que havien d'agafar.

En aquell moment el Fritz s'ha posat a fer bots i a assenyalar un instrument que duien els pastors, i el Jac ha exclamat:

"És una gaita!"

Els nens han preguntat als pastors si la podien tocar. Un dels pastors l'ha fet sonar i el Nessie ha tornat a sortir. Estava contentíssim i s'ha posat a ballar amb els nens i el Fritz.

Aquest cop la Bruna
sí que li ha pogut fer una foto!

Llavors el Nessie ha vist que un dels pastors havia posat un mantell a terra i que en aquell moment estava traient tot de menjar que feia la boca aigua. El Nessie ha parat de ballar en sec i s'ha començat a apropar als pastors.

El pastor que estava ajupit preparant-ho tot, s'ha espantat i s'ha aixecat per fugir corrents, però el Nessie li ha dedicat un somriure d'orella a orella i aleshores el pastor ha entès que el Nessie només tenia ganes de berenar.

El pastor ha rigut i ha cridat:

"Vinga, tothom a berenar!
Tu també, Nessie!"

El Nessie s'ha assegut a terra i a continuació ho han fet els nens, el Fritz i els altres dos pastors. Era tot boníssim: una espècie de bull, un pastís de carn i un puré.

Nyam-nyam...
El Nessie i el Fritz es
llepaven les potes i tot!

Mentre menjaven el Nessie els ha explicat que sempre havia vist aquell castell de dalt del turó, però que mai s'havia atrevit a anar-hi. La Bruna li ha preguntat per què, i el Nessie ha confessat que li feia por entrar-hi sol.

El Nessie tenint por?
Aquesta sí que era bona!
Tots han rigut, fins i tot el Nessie!

Els pastors han animat el Nessie a visitar el castell. Llavors, el Nessie ha preguntat:

"Però m'hi acompanyaríeu?"

I els pastors han respost tots alhora:

"I tant!"

Dit i fet. Han pujat el turó i quan han arribat davant del castell, la porta s'ha obert sola fent un: nyiiiic...

El Nessie s'ha posat a tremolar com una fulla i el Jac l'ha consolat:

“Tranquil, segur que no passarà res”

Han entrat a poc a poc. Estava tot fosc. Un dels pastors ha obert una finestra i el sol ha il·luminat la sala. Estava plena de pols i de teranyines. Però darrere d'aquestes, tot el que hi havia era preciós:

canelobres fets de mirallets,
mobles antiquíssims de fustes massisses
i tot de quadres d'homes
amb barba pèl-rojos.

La Bruna ha preguntat:

“Qui són aquests?”

I un dels pastors ha respost:

“Són els antics reis d'Escòcia”

S'han mirat tots els quadres. En l'últim no hi havia cap retrat sinó un escrit. L'han llegit, deia així:

“Durant molts anys, a trenc d'alba, he estat mirant per la finestra. I cada dia t'he vist, Nessie, sortint del llac i passejant una mica. Després et tornaves a capbussar i ja no et veia més durant

tot el dia. Sàpigues que sé que t'agrada molt la gaita. Si algun dia algun pastor la tocava, m'adonava que l'aigua es removia, i jo sabia que era perquè tu estaves ballant. És per això que al bagul que hi ha al costat de la porta del castell hi he deixat una gaita. És un regal per a tu.

Ben atentament,
Jaume VI, Rei d'Escòcia”

Òndia, un regal pel Nessie!

Han corregut a obrir el bagul del costat de la porta i, efectivament, hi havia una gaita antiga. El Nessie ha provat de tocar-la però no en sabia.

Un dels pastors s'ha ofert per ensenyar-n'hi cada matí a trenc d'alba i el Nessie ho ha acceptat de bon grat.

Que bé!
El Nessie aprendria a tocar la gaita!

Ja fosquejava i els dos germans i el Fritz han tornat a agafar el Globus.

Adéu Nessie!
Adéu pastors!
Fins a una altra!