Tast de cultura

Aprèn i gaudeix: l’art, la música i les paraules ens permeten descobrir d’on venim per poder decidir cap on anem.

El petit príncep

Antoine de Saint-Exupéry

Antoine de Saint-Exupéry (1900 – 1944) era un novel·lista francès i pioner de l’aviació moderna. Abans de la Segona Guerra Mundial va treballar pel correu postal francès en vols internacionals utilitzant aeronaus amb pocs instruments de navegació. Durant la seva vida de pilot es va estrellar en nombroses ocasions i va convertir aquestes experiències en la seva font d’inspiració.

El llibre francès més llegit i traduït de la història

Avui en dia el llibre ja s’ha traduït a més de 250 idiomes i dialectes. Ara bé, la primera publicació impresa no va ser en la seva llengua original, el francès, sinó en anglès quan el 1943 una editorial d’Estats Units va decidir traduir-la i publicar-la a aquesta llengua.  A França, el llibre no es va publicar oficialment fins després de l’alliberament de l’Alemanya nazi, el 1946.

Per què el triem?

Ens presenta un explorador curiós per conèixer nous paisatges, noves persones i en definitiva, nous planetes. Amb la mirada innocent, curiosa i pura de l’infant que tots hem sigut, el Petit Príncep no oblida mai les seves arrels i decideix retornar a allà d’on ve, símbol del final de la resolució de tots els enigmes. Amb aquesta faula l’autor ens mostra que només coneixem el món a través de la comprensió de tot el que hem viscut.

Portada llibre El Petit Príncep (editorial Salamandra)

"Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls."

Així doncs, el petit príncep va domesticar la guineu. I quan es va acostar l’hora d’anar-se’n:

– Ai! —va dir la guineu— … Ara ploraré.

– És culpa teva —va dir el petit príncep—, jo no et volia cap mal, però tu has demanat que et domestiqués…

– És clar que sí —va dir la guineu.

– Però ara ploraràs! —va dir el petit príncep.

– És clar que sí —va dir la guineu.

– Així no hi surts guanyant res!

– Hi surto guanyant —va dir la guineu—, pel color del blat.

Després va afegir:

– Torna a veure les roses. Entendràs que la teva és única al món. Després vine a dir-me adéu i et regalaré un secret.

El petit príncep va anar a veure les roses.

– No us assembleu gens a la meva rosa, encara no sou res —els va dir—. No us ha domesticat ningú i no heu domesticat ningú. Sou com era la meva guineu. Només era una guineu igual que cent mil d’altres. Però ens hem fet amics i ara és única al món.

I les roses estaven incòmodes.

– Sou boniques, però esteu buides —va continuar dient—. No es pot morir per vosaltres. És clar, un vianant qualsevol es pensaria que la seva rosa és com vosaltres. Però ella sola és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que he regat. Perquè es la que he posat sota la campana. Perquè és la que he protegit amb el paravent. Perquè li he matat les erugues (menys dues o tres per les papallones). Perquè és la que he escoltat queixar-se, o presumir, o fins i tot de vegades callar. Perquè és la meva rosa.

I va tornar amb la guineu:

– Adéu —li va dir…

– Adéu —va dir la guineu—. Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.

Per a més informació pots consultar la pàgina oficial del llibre.