Vienesos

Persones que viatgen per la vida amb optimisme, valors i d’una manera única, gaudint i aprenent dels petits moments i compartint tot allò viscut.

Un cafè amb David Miret

Un casteller de tota la vida guardonat per la seva implicació en el reconeixement dels castells com a patrimoni cultural immaterial per la Unesco.

“Sóc una persona social, m’agrada treballar en equip i aprendre de la gent que m’envolta. M’estimo les meves arrels, la meva família i la cultura en general. Avui compagino la meva passió castellera amb la direcció de l’Escola Municipal de Música de Vilafranca.”

Et consideres ambaixador dels castells?

La meva família sempre ha estat vinculada al món casteller, i formar part d’una de les colles més punteres fa que se’m relacioni en aquest àmbit. Hi ha molts ambaixadors dels castells. De fet, el meu germà va liderar tot el moviment casteller fins que va marxar a viure als Estats Units i jo li vaig agafar el relleu. Com ell, hi ha moltes persones implicades que, al voltant del 1995, amb les descobertes dels pilars, van donar ales al sector. Ales que ens han permès trencar molts sostres.

Sabem qui som i cap on anem. Falta reivindicar d’on venim?

El món casteller és de tot el territori català i, fins i tot, d’Andorra i les illes Balears. Nosaltres reivindiquem que els castells són d’aquí, però no ho fem per reivindicar la cultura catalana, sinó per gaudir dels castells fora del nostre territori. Ens agraden els castells i ens enorgulleix que es practiquin en altres països.

Ens agrada gaudir dels castells fora del nostre territori.

Treballeu per popularitzar els castells. Com definiries aquest camí?

Hem viatjat per tot Europa per portar els castells arreu. De fet, tenim un anglès a la colla que quan va descobrir els castellers va decidir que volia formar part de la nostra colla. Així doncs, quan hi ha actuacions vola els divendres des d’Anglaterra, arriba per assajar i es queda el cap de setmana per actuar. Avui en dia, l’actual cap de colla, el Toni Bach, ha liderat la iniciativa «JOVErd», que consisteix a portar els castells als instituts. És un projecte que, clarament permet popularitzar i difondre els castells durant la infantesa.

Quan eres cap de colla, quantes hores dedicaves als castellers?

Tenint en compte les juntes i els assaigs, gairebé tenia tots els vespres ocupats. Aleshores, els caps de setmana fèiem castells. És un compromís que s’agafa amb ganes i il·lusió. No hi ha cap recompensa econòmica, però el més important és l’estima que un té pel col·lectiu casteller. La veritat és que l’associacionisme a Catalunya té molta força, i per això podem continuar gaudint de la cultura popular del nostre país.

Quina és la clau de la vostra colla?

La cohesió de grup i el compromís de la gent. Totes les persones que, en algun moment o altre, hem liderat la colla no ens en desvinculem mai. Al contrari, seguim donant-hi suport perquè volem continuar creixent, acumulant noves experiències. Recordo una imatge de la televisió quan fèiem un 4 de 10 en què el locutor esmentava els caps de colla dels darrers anys, i és que tots hi eren presents.

El 2010 vas guanyar el Premi de Català de l’Any per la teva implicació en el reconeixement dels castells com a patrimoni cultural immaterial per la Unesco. Què va significar per a tu?

Va ser un premi per a tot el món casteller, un premi per a l’esperit que tenim tots els catalans com a col·lectiu, perquè, en realitat, es tractava de premiar totes les persones que treballem per la cultura sense esperar-ne res a canvi, sense ànim de lucre. Per això, jo vaig voler oferir el premi a tot l’associacionisme.

Aquí l’associacionisme té molta força, i gràcies a això podem seguir gaudint de la cultura popular del nostre país.

Què fas quan no estàs amb els Castellers de Vilafranca?

Sóc el director de l’Escola Municipal de Música de Vilafranca. L’activitat més intensa és a la tarda, i això em permet compaginar les dues aficions que tinc: la música i els castells.

La música per a tu és…

És energia directa al cos, és creixement de l’esperit al màxim, és aliment en tots els sentits. Un aliment que m’empeny per seguir treballant. Tots els que formem part de l’Escola de Música hi dediquem hores i esforç, i sempre diem que tenim molta sort, perquè és un dels pocs treballs en què la gent valora i aplaudeix la nostra feina. Cada any, després de l’actuació de final de curs rebem l’agraïment dels alumnes i pares, i nosaltres també agraïm que els alumnes creixin instrumentalment i gaudeixin de la música.

Per a tu els castells són…

Una part de mi. Els castells són una filosofia de vida, una extensió de la meva família. La colla és un braç emocional que treballo perquè funcioni bé. Un braç que forma part de mi i que, quan funciona correctament, m’ofereix un equilibri intern.

Què tenen en comú la música i els castells?

Són activitats socials, de cohesió i que omplen l’ànima. A la vegada, tots dos impliquen un procés d’aprenentatge que després s’ha d’exposar. Quan arriba el dia d’exhibir tot allò après es crea tensió, sorgeixen nervis sans i la persona entra en una situació de control emocional positiva. Ambdues disciplines impliquen un treball individual que es cohesiona en un de col·lectiu. A més, sentir-te emocionat i emocionar el públic és una de les grandeses de les dues activitats.

ELS DESTACATS DE DAVID MIRET

La clau de la felicitat és…

Cercar-la en tu mateix, no pensar que ja la tens. Tenir estímuls contínuament.

Una cançó…

El toc de castells tocat amb solemnitat, amb un bon timbal i tres gralles.

La millor conversa és…

Quan parles d’alguna cosa que t’emociona entre músics o castellers.

Una recepta del Viena…

Un entrepà de salsitxa país amb patates fregides.