Tast de cultura

Aprèn i gaudeix: l’art, la música i les paraules ens permeten descobrir d’on venim per poder decidir cap on anem.

Qui del llop parla, el llop li surt

Aquesta expressió s’utilitza quan en una conversa apareix de sobte la persona de la qual es parla.

ANGLÈS

SPEAK OF THE DEVIL AND HE DOTH APPEAR

PARLA DEL DIABLE I APAREIX


FRANCÈS

QUAND ON PARLE DU LOUP, ON EN VOIT LA QUEUE

QUAN PARLEN DEL LLOP, SE LI VEU LA CUA


CASTELLÀ

HABLANDO DEL REY DE ROMA, POR LA PUERTA ASOMA

PARLANT DEL REI DE ROMA PER LA PORTA APAREIX


ALEMANY

WIRD DER TEUFEL GENANNT, KOMMT ER GERANNT

HOM CRIDA EL DIMONI, (i) VE CORRENT


 El “llop” és el mateix papa de Roma. Al segle XIV el papat de Roma va córrer el risc de desaparèixer amb el llarg període de crisi que va suposar el trasllat de la Santa Seu a Avinyó (1309-1377), al sud de França. Aleshores el summe pontífex gaudia de molt mala fama, i la gent el comparava amb un llop o amb el mateix diable. Així també apareix en altres llengües.

En canvi, en castellà, s’utilitza la frase “Hablando del rey de Roma”. En realitat, l’expressió és una distorsió del terme “ruin de Roma”. Aquest “ruin”, igual que el “llop” en la versió catalana, feia referència al malèvol papa d’aleshores. L’expressió completa era  “Hablando del rey de Roma, por la puerta asoma”.