Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Porto

La ciutat amb nom de vi.

És una de les poques ciutats amb un nom que té sabor. Tan sols pronunciant-lo, el paladar s’omple amb la dolçor típica del vi que ha situat aquesta capital portuguesa dalt de tot de les destinacions gastronòmiques. Porto, al nord de Portugal, és la capital del vi dolç més famós d’Europa, la ciutat on s’ubiquen els cellers on el vi del mateix nom envelleix fins a adquirir aquest característic sabor melós que tant agrada i que acompanya les sobretaules de mig món.

Els cellers es concentren a Vila Nova de Gaia, zona de Porto situada a l’altra banda del riu Duero, que es fon amb l’oceà Atlàntic. Precisament a les seves ribes es troben les vinyes d’on surt el raïm per produir el clàssic vi de Porto. Pel riu també navegaven els anomenats rabelos plens de botes, els vaixells històrics que solcaven les aigües del Douro (Duero, en portuguès) i que encara es conserven amb finalitats turístiques.

Però no només de vi dolç viu Porto. L’èxit de la marca del vi es deu també al caràcter dels seus habitants. Per descriure’l, el millor és recórrer a un vell refrany portuguès que diu: “Porto treballa, Braga resa, Coïmbra estudia i Lisboa es gasta els diners”.

Excel•lent definició dels habitants d’aquesta capital, que presumeixen del seu passat burgès. La història explica que els nobles no eren ben vistos en aquestes terres, ja que a Porto no hi havia temps per als excessos típics de la classe alta, ni per a festes i malbarataments. A la ciutat únicament es treballava i es comerciava per guanyar diners.

Porto treballa, Braga resa, Coïmbra estudia i Lisboa es gasta els diners.

Un port sempre actiu i un riu navegable com el Duero, perfecte per transportar-hi mercaderies, eren els ingredients ideals per afavorir el desenvolupament d’indústries com la viticultura, la tèxtil i la pesquera, entre d’altres.

Aquest caràcter treballador continua bategant a la ciutat. Amb una ullada ràpida n’hi ha prou per adonar-se que Porto no és una urbs de grans palaus ni bressol de cognoms il•lustres. Si volem veure grans monuments, haurem de visitar la catedral de Nostra Senyora de l’Assumpció, Sé do Porto, un bon exemple de l’art romànic. Es recomana recórrer les bellíssimes esglésies barroques i neoclàssiques escampades per la ciutat, moltes amb les típiques façanes revestides de rajoles. També és imprescindible contemplar la barroca Torre dels Clergues, amb un mirador a 80 metres d’altura al qual s’arriba després de pujar 240 esglaons.

Però allò que defineix Porto són els petits detalls: els carrerons estrets, costeruts i tortuosos on els seus habitants continuen traient la roba a eixugar-se al balcó; els tramvies històrics, que encara circulen pels vells rails, i les llambordes centenàries.

Aquesta aroma de vell és visible no només als carrers i a les façanes, sinó també als establiments i els costums de Porto. Per exemple, el mític cafè Majestic (carrer Santa Catarina, 112), un cafè conservat tal com era originalment el 1921, quan va obrir les portes per consagrar-se com un referent de les tertúlies dels intel•lectuals. Avui en dia, el Majestic continua sent una destinació obligada per prendre un cafè amb un delicat sublime de cacao. Un altre ritual típic és comprar un llibre a la majestuosa llibreria Lello (carrer As Carmelitas, 24), una catedral dels llibres inaugurada el 1906 i catalogada com una de les llibreries més belles del món pels seus prestatges de fusta tallada i per una impressionant escala vermella de formes ondulades.

També decadent, però alhora deliciós, és el Mercado do Bolhão, on els habitants de Porto compren a les velles parades de fruites i verdures o de carn, i on es poden trobar pans típics de la ciutat com la broa, un pa semblant a la brona gallega però molt més saborós. Al mercat també hi trobem parades de bacallà, encara que el millor lloc per assaborir aquest peix és a les ribes del riu, on el trobarem exposat mentre s’asseca al sol.

La ciutat també és escenari de cultura. Hi trobem la Fundació Serralves, seu del Museu d’Art Contemporani de Portugal. Visitar-la suposa passejar pels seus jardins, gaudir de les exposicions i assaborir un bon plat de peix al restaurant. Un altre edifici cultural és la Casa de la Música, una joia de l’arquitectura de la ciutat que es va construir entre els anys 1999 i 2005. Actualment, aquest edifici és la seu de les tres orquestres de la ciutat: l’Orquestra Nacional de Porto, l’Orquestra Barroca i el Remix Ensemble.

Photo credit: pedrobea via VisualHunt.com / CC BY-NC-SA
MarcoJLima via VisualHunt.com / CC BY

No es pot tancar una crònica dedicada a Porto sense esmentar els seus ponts, aproximadament mitja dotzena, que travessen el Duero. Però totes les mirades se centren en un d’aquests, el pont d’acer Lluís I, construït per Gustave Eiffel, el mateix enginyer que va dissenyar la gran torre de París. Quan el contemplem, es fa evident una altra dita: “A Porto, allò decadent és gairebé un art”.

Coneix com sobreviure a Porto!

Per a més informació pots consultar la web de l’Oficina de Turisme de Porto.

LES CLAUS D’AQUESTA CIUTAT:

Un llibre

Harry Potter. La seva autora, J. K. Rowling, és una professora anglesa que es va traslladar a viure a Porto. La llibreria Lello i el cafè Majestic són dos dels llocs que freqüenta, i que la van inspirar en la redacció del primer llibre de la sèrie.

Un persontage

Álvaro Siza és un arquitecte nascut a Matosinhos (Porto). La seva trajectòria destaca per haver desenvolupat projectes de renom com la Fundació Serralves de Porto o l’edifici Schlesisches Tor de Berlín, inspirat en l’obra de Gaudí.

Un lloc

No es pot abandonar la ciutat sense visitar la Casa de la Música, de l’arquitecte Rem Koolhaas. Situat al centre de la rotonda de l’avinguda Boavista, és un edifici amb una forma molt curiosa que va suposar nous reptes per a l’enginyeria.

Una cançó

La ciutat se sent orgullosa de tenir un dels equips esportius més forts de Portugal: l’FC Porto. Per això no és estrany que el seu himne s’hagi convertit en una de les cançons insígnia de la ciutat.

Un plat

La francesinha, un sandvitx de pa de motlle torrat, farcit d’embotits i carn, cobert amb formatge gratinat i banyat amb salsa picant.

Una festa

La gran festa de la ciutat és la Festa de Sant Joan, que se celebra la nit del 23 de juny. En aquest dia festiu s’apleguen persones de totes les edats al llarg del riu, des de la Baixa fins a Foz. Recórrer la ciutat durant la festa és gaudir de la música, el menjar i molta diversió!