Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Nàpols

“Vedi Napoli e poi muori” (Veure Nàpols i morir)

Photo via Visualhunt

Nàpols, capital de la Campània, és famosa per moltes raons, però la gastronomia ocupa un dels primers llocs de la llista. També en són motiu la riquesa artística, el bell entorn natural amb la silueta del volcà Vesuvi al davant, l’esoterisme i aquest caos típic del sud d’Itàlia, que enamora alguns i espanta d’altres.

No es pot visitar Nàpols sense tastar-hi el plat més internacional: la pizza. Diu la llegenda que va ser aquí on es va preparar la primera “margarita”. I els locals asseguren que Nàpols és la ciutat on es pot degustar la millor pizza, no sols d’Itàlia, si no de tot el món!

La primera pizza es va preparar a Nàpols i va conquistar el paladar de la reialesa

Es fa difícil escollir un únic lloc per tastar l’autèntica pizza napolitana o margarita, una recepta amb massa suau i cruixent, preparada en un forn de llenya i d’elaboració molt simple: només amb mozzarella, tomàquet i alfàbrega. Diuen que per trobar-ne l’origen cal remuntar-se a l’any 1861. El nom es deu a una recepta elaborada especialment pel mític cuiner Raffaele Esposito per a la reina Margarida de Savoia. Diuen que la va fer durant una visita a Nàpols, amb els colors de la bandera d’Itàlia i que a la reina li va agradar molt. I d’aquí, la seva sobtada popularitat!

yuichi.sakuraba via Visual Hunt / CC BY-NC

Per a alguns, el millor restaurant per tastar aquesta delícia és el Gino Sorbillo, en ple centre de Nàpols. Això sí, cal armar-se de paciència perquè les cues són eternes i no reserven taula. Per a d’altres, el premi se’l mereix l’austera pizzeria Da Michele, amb una carta reduïda, però, segons molts clients, exquisida. I finalment, hi ha qui diu que el rei sens dubte és el Brandi, on expliquen que el llegendari Esposito va elaborar aquella pizza històrica que va conquistar el paladar de la reialesa. Una lluita gastronòmica que segur que agradarà a tothom que arribi a Nàpols amb ganes de tastar i de valorar.

Regala’t el caprici de menjar una pizza als restaurants més populars i històrics de la ciutat. Buon appetito!

Però els napolitans també són uns grans amants dels fregits, per això no és estrany que els carrers siguin plens de petits llocs on es poden comprar menjars molt variats, entre els quals destaca un altre tipus de pizza que cada dia brilla més entre els foodies: la pizza fregida.

Però si hem de definir els napolitans amb algun adjectiu culinari, ens inclinem per dir que són “llaminers”. Fins i tot els seus refranys fan referència a aquest gust: “La vita è troppo amara, dobbiamo addolcirla” o el que és el mateix, “La vida és massa amarga, l’hem d’endolcir”.

“La vita è troppo amara, dobbiamo addolcirla”

LexnGer via Visual hunt / CC BY-NC

Efectivament, els napolitans ho fan. I en tenim la prova en la seva rica i variada rebosteria, que també podem comprar en parades i mercats del carrer i en pastisseries de renom. Entre les moltes i delicioses opcions que hi ha, destaca la sfogliatella, un pastís de pasta de full cruixent en forma de petxina i farcit de formatge ricotta, que n’hi ha per llepar-se’n els dits!

Al carrer de San Gregorio Armeno, estret i sempre ple de gent, hi trobaràs moltes botigues gastronòmiques per comprar-hi altres delícies, com les pastiere, cassoletes també elaborades amb ricotta que, tot i que són típiques de Pasqua, ja es venen a totes les èpoques; o els esponjosos babà, borratxos amb un gust molt peculiar de licor limoncello. Fan una olor que ho envaeix tot. Que difícil que és resistir-se a la temptació!

Peppe Guida via Visualhunt.com / CC BY-SA

No et deixis perdre aquestes menges i acompanya-les d’un vi blanc de la Campània. Sí, a Nàpols hi ha moltes vinyes, situades a més de 200 metres sobre el nivell del mar. Els experts asseguren que aquesta terra volcànica rica en minerals, acaronada pels vents càlids del mar Tirrè i amanida amb el suau degoteig del salnitre, és perfecta per al conreu de varietats com la falanghina.

Tot i que, a l’hora de l’aperitiu, els italians gairebé sempre demanen un spritz, beguda típica de Venècia que combina perfectament amb aquest moment de relax en una terrassa. Un moment ideal per observar l’atrafegat i sorollós centre de Nàpols, per on circulen a totes hores motos, cotxes amb la música a tot drap i persones que gesticulen i parlen a crits.

Val la pena aturar-se i observar el sempre atrafegat i sorollós centre de Nàpols.

fishwasher via VisualHunt.com / CC BY

Itàlia és sinònim d’art, i Nàpols no es queda enrere. Entrar a la línia 1 del metro de la ciutat és submergir-se en un museu viatger. Hi trobem el projecte Metrò dell’Arte, que democratitza l’art i que permet que ens impregnem de la seva essència més actual. Cada estació és una exposició artística en la qual participen artistes populars, com Joseph Kosuth, Mimmo Rotella o Dominique Perrault, i també joves emergents. Un regal artístic només amb la compra d’un bitllet (de menys de 2 €)!

Simonetta Di Zanutto via Visualhunt.com / CC BY-NC-SA

Nàpols és gran, gairebé superlativa, i tan rica que fins i tot les seves entranyes amaguen històries que mereixen la pena descobrir. Això sí, cal investigar. A Nàpols res no és evident, cal gratar i no deixar-se mai enganyar per l’evidència. A Nàpols les aparences sempre despisten, però els gustos conquisten.

Coneix com sobreviure a Nàpols!

Si en vols informació, pots consultar la web de l’Oficina de Turisme de Nàpols.

LES CLAUS D’AQUESTA CIUTAT:

Un llibre

Llegir Gomorra: Viatge per l’imperi econòmic i l’anhel de domini de la Camorra és endinsar-se al barri de Scampia, símbol de l’estereotipada societat napolitana: la ciutat sense llei. Segur que només és un estereotip?

Un personatge

Caravaggio, el gran exponent de la pintura del Barroc, va viure a la ciutat des del 1607 fins al 1610. Avui dia, val la pena entrar al Pio Monte della Misericordia per poder veure Les set obres de la misericòrdia que va pintar.

Un lloc

El teatre principal de la ciutat, Teatro di San Carlo, va ser inaugurat el 1737 i és considerat el teatre d’òpera actiu més antic del món. Sabies que ha servit de model i inspiració de molts teatres europeus?

Una cançó

O sole mio” és una cançó del 1898 amb lletra de Giovanni Capurro i melodia d’Eduardo Di Capua. Sens dubte, és una de les cançons napolitanes més populars i ha estat traduïda a una gran varietat d’idiomes d’arreu del món.

Un plat

Indubtablement, la pizza. La capital de la Campània s’ha guanyat per mèrits propis el títol de la ciutat on es menja la millor pizza del país italià i… de tot el món!

Una festa

El Napoli Teatro Festival Italia és una de les cites més importants de les arts escèniques a Europa. Durant els mesos de juny i juliol la ciutat es converteix en l’escenari d’autèntiques obres de teatre i dansa. T’ho perdràs?