Tast de cultura

Aprèn i gaudeix: l’art, la música i les paraules ens permeten descobrir d’on venim per poder decidir cap on anem.

Lucia di lammermoor

Amor i odi en terres escoceses.

“Chi mi frena in tal momento?…” “Qui em frena en aquests moments?…” Aquestes paraules encapçalen el famós sextet que apareix cap a finals de l’acte segon de l’òpera Lucia di Lammermoor, l’obra mestra de Gaetano Donizetti (1797-1848).

El mencionat sextet representa un moment d’introspecció en què l’acció s’atura i els personatges expressen els seus pensaments, enmig de la violència de l’escena que s’està desenvolupant davant els ulls dels espectadors. Poc després, les espases són desembeinades i així continuen fins al final de l’acte. El sextet de Lucia és, per dret propi, un dels números de conjunt més cèlebres de tot el repertori operístic. Un sextet és una composició musical per a sis veus o instruments.

Aquesta obra de Donizetti és considerada com la quinta essència del romanticisme en l’òpera. El romanticisme operístic comporta l’exaltació dels sentiments i d’aquesta manera es produeix una exhibició dels mateixos sobre l’escenari. En l’època del classicisme (segle XVIII) això es considerava de mal gust i per aquest motiu totes les òperes, malgrat que portessin a l’extrem el dramatisme de les situacions amoroses, tenien final feliç.

Xavier Aguilar (Raimondo), Saioa Hernández (Lucia), Ismael Pons (Enrico), Cor Amics de l'Òpera de Sabadell Teatre La Faràndula (Sabadell), octubre 2014

El romanticisme desterra tots aquests convencionalismes i planteja l’amor des d’un altre punt de vista: sentiments intensos, atacats per forces externes que s’hi oposen, s’acaben sublimant amb la mort dels personatges. Lucia di Lammermoor n’és un exemple diàfan: Lucia i Edgardo, els dos enamorats, moren. El seu amor és interferit per les manipulacions del pèrfid Enrico, germà de Lucia. Per quina raó? Doncs per interessos financers i polítics, així com per un odi ancestral entre les dues famílies, els Ashton de Lucia i els Ravenswood d’Edgardo, que alimenta tot el mal i fa que l’amor esdevingui impossible.

Albert Casals (Edgardo), Xavier Aguilar (Raimondo), Cor Amics de l'Òpera de Sabadell. Teatre La Faràndula (Sabadell), octubre 2014

Abans de l’inici de l’òpera, les dues famílies s’han enfrontat. Els Ashton han vençut els Ravenswood, que han perdut el seu patrimoni. Edgardo, el darrer de la família, ha jurat sobre la tomba del seu pare odi etern als Ashton. La seva voluntat, però, canvia en conèixer Lucia, una noia fràgil i delicada, de qui s’enamora. Amor i odi es revelen com a forces oposades que acaben dominant els escenaris operístics durant tot el segle XIX.

El romanticisme musical passa per diverses etapes. La més primerenca, i a la que pertany Lucia, és la que es coneix com a bel canto (cant bonic). Consisteix en el domini absolut de la veu com a vehicle d’expressió. L’orquestra és secundària, només acompanya, i la veu és la que crea la bellesa, amb grans exigències tècniques. Exaltació del cant davant tot. Bellini i Donizetti en són els màxims exponents. Posteriorment la cosa canviarà i Verdi continuarà fent evolucionar l’òpera romàntica.

L’òpera es va estrenar al Teatre San Carlo de Nàpols, el 26 de setembre de 1835, amb un èxit triomfal.

Al romanticisme li agraden els ambients nòrdics, foscos, gòtics… Lucia di Lammermoor transcorre a Escòcia i basa el seu argument en la novel·la The bride of Lammermoor, de Sir Walter Scott, el gran novel·lista i poeta escocès que va ser la font de moltíssimes òperes d’aquell període (primera meitat del segle XIX). Es va estrenar al Teatre San Carlo de Nàpols, el 26 de setembre de 1835, amb un èxit triomfal.