Tast de cultura

Aprèn i gaudeix: l’art, la música i les paraules ens permeten descobrir d’on venim per poder decidir cap on anem.

La vocació de Sant Mateu

Es tracta d’una pintura monumental que fa més de tres metres d’alçada i amplada. Caravaggio la va pintar el 1601 i forma part del projecte de la Vida de sant Mateu, una obra que li van encarregar per decorar la capella Contarelli de l’església romana de Sant Lluís dels Francesos a Roma, on encara es pot veure.

Michelangelo Merisi da Caravaggio (Milà, 1571 – Porto Ércole, 1610) és considerat el primer gran exponent de la pintura del Barroc. Les seves pintures oferien una visió molt personal i es caracteritzaven pel dramàtic realisme psicològic dels seus personatges, uns personatges que no passaven desapercebuts, i és que ell estava acostumat a barrejar en una mateixa escena santedat divina i misèria humana.

1. Més que una escena bíblica

Aquesta és una escena bíblica, però… el pintor l’ha traspassada a la seva pròpia actualitat, i la història té lloc en una taverna, ni més ni menys! Caravaggio sempre va ser criticat per imitar excessivament la realitat. Fins i tot en una altra de les seves obres va fer servir un cadàver real per representar la mort de la Mare de Déu.

2. Culte als diners

 Els dos personatges del costat dret són Jesús i Pere entrant a la taverna per convidar l’apòstol Mateu a seguir-los. El celler simbolitza el culte als diners… Fixeu-vos que a l’altra cantonada i a la penombra hi ha un home comptant diners que no s’adona de res més.

3. El símbol de Déu

El protagonista del quadre és Mateu, i sembla que no s’adona gaire del que passa. És el personatge que s’assenyala a si mateix: «És a mi?». La llum que entra per la finestra no és només llum, és Déu que es dirigeix a ell, a Mateu, per treure’l de les tenebres.

4. Paral·lelisme amb la Capella Sixtina

No us sembla familiar la mà de Jesús apuntant cap a Mateu? Caravaggio reprodueix aquí el mateix gest de Déu i Adam a la Capella Sixtina. Aquí l’escena és molt semblant: la divinitat busca fer reviure el perdut i pecador Mateu.

5. Un instant congelat

Si anem fent un recorregut per la pintura repassant cadascun dels personatges, tindrem la sensació que és un moment congelat d’una escena que està tenint lloc. Un instant. Mireu bé l’home amb l’espasa…, tot just s’acaba de tombar per veure qui entra i la seva mà es prepara per desembeinar l’espasa! Per si de cas…

6. Pinzellades improvisades

Caravaggio pintava molt ràpidament i de manera directa. N’és un exemple la figura de sant Pere, que tapa gairebé del tot la de Crist. Aquest personatge no apareixia en la seva idea original, sinó que el va afegir més tard.

Per a més informació podeu visitar la pàgina de Caravaggio Foundation