Tast de cultura

Aprèn i gaudeix: l’art, la música i les paraules ens permeten descobrir d’on venim per poder decidir cap on anem.

El naixement de Venus

Galleria degli Uffizi, Florència. Sandro Botticelli (1482-1486)

Considerada l’obra mestra del Renaixement per excel·lència, és també una de les obres més famoses de Sandro Botticelli. Representa el moment en què Venus arriba a una de les illes de Xipre, Pafos o Citera.

Sandro Botticelli, Florència, Itàlia – 1445-1510. El pintor tenia un estil personal i propi, caracteritzat per l’elegància del seu traç, el seu caràcter melancòlic i la força expressiva de les seves línies. El seu interès per la deessa de la bellesa l’hem d’entendre com un intent renaixentista per renovar el cristianisme a través d’idees paganes i de la filosofia platònica.

1. Retorn a l’esteticisme gòtic

L’estil de Botticelli no és realista com el dels seus contemporanis florentins. Amb aquest retorn d’esteticisme gòtic, l’artista pretenia codificar un sentit místic i espiritual incloent-hi les al·legories a allò profà i sagrat o a l’esoterisme i a l’astrologia que tant agradava als refinats promotors de la cultura humanista del Renaixement com els Mèdici.

2. Picant l’ullet a la noblesa florentina

La imatge d’aquesta Venus no és una imatge qualsevol de la deessa, sinó que correspon a la Venus anadiomena, “la que arriba”. Aquest moment va ser descrit per l’historiador romà Plini a Naturalis Historiae, tot un gest de complicitat de Botticelli a la noblesa il·lustrada florentina que llegia els autors clàssics.

3. Símbol de la primavera i la fertilitat

Les figures abraçades representen el matrimoni de la nimfa Cloris o Flora i el déu del vent de l’oest Zèfir. Són els portadors de la primavera i la fertilitat renovada de la Terra, d’aquí les flors i les roses que vénen amb la brisa d’aquests personatges durant l’ajuda a Venus per arribar a l’illa. Si ens hi fixem, les roses dialoguen amb la túnica florida de la figura de la dreta.

4. Les nimfes i la murta

Les Hores o Nimfes eren filles de Zeus i Temis; aquesta figura representa l’hora de la primavera i porta un cinturó fet de murta que, no per casualitat, és la planta sagrada de Venus i el símbol de l’amor etern.

5. Flos mali Medici

El nom llatí de la flor de taronger és Flos mali Medici. D’aquesta manera, la floració del taronger no només al·ludeix l’esplendor de la primavera, sinó també la família dels Mèdici; com és de suposar, el taronger amb flor era l’ensenya de la família.

6. La reina de la bellesa

Aquest rostre tan delicat podria ser un retrat pòstum de Simonetta Vespucci, esposa de Marco Vespucci, que va morir l’any 1476 de pneumònia als 22 anys. Entre la noblesa de Florència es coneixia Simonetta com la reina de la bellesa.

Per a més informació pots visitar la pàgina oficial de Galleria degli Uffizi