Tast de cultura

Aprèn i gaudeix: l’art, la música i les paraules ens permeten descobrir d’on venim per poder decidir cap on anem.

El jardí de les delícies

És un dels quadres més misteriosos de la història de l’art. La seva interpretació va més enllà del que veiem a simple vista. Descobriu-la!

Jheronimus van Aken (Països Baixos, 1450 – 1516), conegut com El Bosco, és un pintor holandès popular per representar mons onírics. És una figura molt misteriosa amb un estil propi que el distingeix de la resta de pintors flamencs de la seva època. Les seves obres destaquen per estar a mig camí entre la cosmovisió medieval relacionada amb la màgia, i la humanitat de l’Edat Moderna que es fa notar en l’actitud expressiva dels seus personatges.

1. L’arbre de la vida

En aquest quadre tot és intrigant… Començant pel panell esquerre que versa sobre el moment de la creació, amb Adam i Eva. L’arbre de la vida curiosament aquí és una palmera! És un símbol de justícia i de resurrecció ja que és capaç de viure molt de temps amb poca aigua.

2. El món després del pecat original

Sovint veiem personatges dins de fruites o peles. Sabíeu que a l’època medieval l’acció de “recollir fruita” s’utilitzava per referir-se a l’acte sexual? Per aquest motiu, es diu que el panell central representa el món després del pecat original.

3. ¿Adam o el Bosco?

Si us hi fixeu bé, aquí només apareix un personatge vestit. Tot i que s’ha interpretat que podria ser Adam, hi ha qui afirma que es tracta d’un autoretrat d’El Bosco. I és que, anys més tard, l’artista va ser retratat per un altre pintor en aquest mateix gest.

4. Al·lusió a l’alquímia

Les estranyes i fantàstiques fonts del panell central mostren l’interès d’El Bosco per l’alquímia i simbolitzen l’elixir de la vida. Els caps de cérvol i gall dindi sobre les banyistes signifiquen la incredulitat i la vanitat… Es comenta que el pintor formava part d’una secta secreta anomenada els Adamites!

5. Folclore i cultura popular

El Bosco feia al·lusió al folklore dels Països Baixos. Les fruites, els animals i les estructures minerals exòtiques fan referència a símbols eròtics que van inspirar cançons i refranys populars propis de l’època.

6. El món ideal

El panell de la dreta pot interpretar-se a primera vista com l’infern… Però si ho observem bé, no hi ha naturalesa. Potser no és l’infern sinó el món real i civilitzat, per això apareixen màquines i instruments. Aleshores, llegint al revés i segons la visió dels Adamites, el panell central seria el món ideal i no el paradís corromput.

Per a més informació podeu visitar la pàgina del Museo del Prado.