Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Dubrovnik

Fortalesa vora l’Adriàtic

Dubrovnik és un regal embolicat amb pedra. Un dels ports més importants del Mediterrani, influència que es percep en la manera de ser de la seva gent i, naturalment, en la seva gastronomia. Escala habitual de creuers i iots. Terra cobejada, víctima d’una història plena de saqueigs, incendis, epidèmies, invasions i terratrèmols. Tot això, sense oblidar els recents bombardejos del 1991, quan l’exèrcit serbi en ple conflicte dels Balcans, va destruir part de la ciutat. El conflicte dels Balcans es va acabar el 1995 i el govern croat, amb l’ajuda internacional, va treballar per restaurar la localitat i recuperar-ne la bellesa original. I va ser així, l’antiga república de Ragusa va reviure amb força demostrant que, passi el que passi, sempre serà «la perla de l’Adriàtic».

Coneguda com «la perla de l’Adriàtic», acull més de tres-cents monuments.

Quin és l’origen d’aquest sobrenom? La seva bellesa, indiscutible. La ciutat té més de tres-cents monuments censats, entre els quals hi ha palaus, esglésies… També és fascinant el seu barri antic per a vianants i tancat entre unes sòlides muralles originals del segle xiv de més de dos kilòmetres, que està protegit per la UNESCO.

Les contínues i obligades restauracions són les responsables d’aquest aspecte impecable. Tot és igual que a les postals, però aquí no hi ha cap retoc: brillen les rajoles de marbre polit (que es converteixen en una trampa relliscosa quan plou) i les façanes de pedra blanca resplendents. També són curioses aquestes teulades de color vermell safrà intens en què no hi ha ni una sola peça que no estigui al seu lloc; aquestes finestres plenes de buguenvíl·lies on la roba estesa continua sent tot un signe d’identitat; aquests carrerons, plens d’arcades i escalinates, molts sense sortida; i aquestes figueres al final dels costeruts carrers que duen a la muralla per on es pot passejar.

Tot el Dubrovnik intramurs és un monument i… un plató!. Moltes escenes de la sèrie Joc de Trons s’han rodat en aquesta localitat, la silueta de la qual ja s’identifica amb el Desembarcament del Rei, capital del regne dels malvats Lanister.

Però no tot és bellesa. A vegades passejar per aquests carrers pot ser en una autèntica bogeria. Això passa especialment a l’estiu, quan els creueristes desembarquen en massa i envaeixen la Placa, el carrer principal presidit per la torre del curiós rellotge venecià que marca les hores amb una sola agulla. Durant la temporada alta, contemplar el palau renaixentista de Sponza i el del Rector, entrar al convent dominic o asseure’s a resar l’església de Sant Blai pot ser un malson que exaspera els locals. Els seus habitants es queixen que no poden resar mentre els turistes fotografien autèntiques obres de Ticià i Rafael. Cal recordar que Croàcia és un país catòlic i molt religiós, on no és gens sorprenent trobar monges pel carrer. Es diu que a la ciutat hi va arribar a haver cent trenta esglésies!

Els ragusans (gentilici amb què es coneixen els habitants de Dubrovnik en referència a l’antiga república de Ragusa) són els qui pateixen més aquesta arribada. Per això totes les terrasses tenen ombrel·les gegants, una altra de les icones de Dubrovnik. Compte! No són per protegir la gent del sol: curiosament són escuts pensats per frenar l’aigua dels cubells que llencen els veïns al carrer en senyal de protesta pels sorolls i l’enrenou intempestiu. Per sort, la ciutat recupera la calma a la nit, quan els creueristes tornen als vaixells i es pot gaudir de nou de l’autèntica essència de la ciutat.

I durant el dia, si es vol fugir de les aglomeracions, és recomanable visitar i passejar pel port de Gruž, situat en una gran badia a l’oest de la ciutat. En l’època de la República de Dubrovnik (segle xiv-1808), aquest era el lloc preferit de la noblesa. Per això, no ens sorprèn que la zona estigui plena d’antigues i luxoses cases d’estiu que encara hi romanen. Val la pena passejar tranquil·lament pel port i contemplar els vaixells, les cases antigues i els diferents tons blaus que ens brinda el mar.

Una parada indispensable és visitar el mercat de carrer de la plaça Gundulić. Tota una autèntica experiència croata!

Encara és més autèntic el dia a dia al mercat de carrer situat a la plaza Gundulić, on es venen des de records i artesania local fins a verdures i productes típics de la terra. I per descomptat, no hi falten els olis procedents de la península d’Ístria, d’on també arriben les cotitzades tòfones blanques, potser un dels productes més buscats pels gurmets. I és que ben estranys són els menús delicatessen que no inclouen un plat amb aquesta menja a la seva carta!

Una altra opció per a sibarites habituals als restaurants de Dalmàcia són les ostres. Procedeixen de Ston, un poblet que és a prop, només a 50 kilòmetres de Dubrovnik, on diuen que hi ha les millors ostres. La seva fama es remunta a l’època de l’imperi austrohongarès, perquè eren les preferides de la cort vienesa.

Wikimedia

Una forma diferent de conèixer la ciutat és a través de l’art, i per veure’l només us heu d’atansar al Museu d’Art Modern de Dubrovnik (Umjetnička Galerija). El museu es va fundar el 1945 amb l’objectiu de reunir, conservar i exhibir obres d’art modernes i contemporànies dels artistes locals i dels que estan estretament relacionats amb la ciutat.

La bona fama també acompanya els vins croats. La tradició vitivinícola es remunta als anys del domini grec i romà. Què us sembla una copa de negre malvasia com a tancament?

Descobreix com sobreviure a Dubrovnik!

Per a més nformació pots consultar la web de lOficina de Turisme de Dubrovnik.

LES CLAUS D’AQUESTA CIUTAT:

Un llibre

Dubravka, un poema pastoral escrit el 1628 pel autor ragusí Ivan Gundulić. El poema parla sobre la glòria pasada de Dubrovnik comparant llibertat i esclavitud, bellesa i lletjor, veritat i mentida.

Un personatge

Ruđer Josip Bošković (1711-1787) va ser un físic, astrònom, matemàtic, físic i poeta que va néixer a Dubrovnik i va crear una teoria sobre l’estructura de la matèria que va ser essencial pel desenvolupament de la física contemporània.

Un lloc

El restaurante 360 º, ofereix unes vistes impressionants de la ciutat. Una oportunitat per menjar a la seva Terrassa i gaudir de l’harmonia del mar amb la nostàlgia històrica de les muralles que envolten el casc antic.

Una cançó

Més que una cançó, la música klapa és originària de Croàcia i molt típica a la zona. És un tipus tradicional de cant a capella que segueix molt viu a dia d’avui amb el naixement de noves composicions i la celebració de varis festivals.

Un plat

Com tota ciutat de costa, els peixos i mariscs tenen un paper important en la gastronomia de la ciutat. Recomanem tastar la bouzara, un guisat d’escamarlans exquisit.

Una festa

La festa més esperada és la de Sant Blas, el patró de Dubrovnik. És una festa d’origen religiós que es celebra cada 3 de febrer i es remunta a l’any 1190. Durant aquest dia es realitza una multitudinària processó que transcórrer pel casc antic i en la que participa tota la ciutat.