Vienesos

Persones que viatgen per la vida amb optimisme, valors i d’una manera única, gaudint i aprenent dels petits moments i compartint tot allò viscut.

Darrere la barra amb Jordi Botella

És el gerent de Manresa, fa 40 anys que treballa al Viena i ho viu amb la mateixa il·lusió que el primer dia. “Una frase tan tòpica com certa”, afirma el Jordi.

“Vaig iniciar la meva aventura al Viena vivint cada dia com un nou repte i segueixo posant-me reptes diàriament”.

Com va ser el teu primer contacte amb el món de la restauració?

Va ser al Viena. Sóc de Sabadell i sempre anava a menjar-me un frankfurt allà i al final per casualitats de la vida vaig acabar treballant-hi, explica somrient. Recordo que anava per la ciutat i la gent em deia: “Tu treballes al Viena” i em preguntava com estava, com si em coneguessin de sempre!

Com ha estat el teu camí fins arribar a ser Gerent del Viena?

Just aquest juny he complert 40 anys a l’empresa. Vaig entrar amb 15 anys, treballant de planxista i em despertava pensant que cada dia era un nou repte. Tenia un company que m’ensenyava la feina i m’emmirallava amb ell, volia fer-ho tan bé com ell.

Som persones al servei de persones.

Quin és el millor moment del dia?

El que més m’agrada és estar en contacte amb la gent, amb els clients i sobretot amb l’equip. M’agrada veure el personal il·lusionat. La feina és una part molt important de la vida d’una persona i per això m’agrada que tothom estigui bé i en sintonia.

Què és el que més t’apassiona d’aquesta feina?

El tracte amb el client. Tenim una relació d’amabilitat, cordialitat i el millor, proximitat. Els clients són molt agraïts i sempre respecten la feina que fas. Som persones al servei de persones i entre nosaltres no hi ha cap barrera, al contrari, és un tracte de tu a tu.

Una anècdota que recordis del Viena? Explica’ns-la.

Ja fa molts anys, quan jo estava al Viena de Sant Roc hi va haver un incendi als FGC de Sabadell. Quan ja era la hora de tancar van venir els bombers i la Protecció Civil per preguntar-nos si els podríem donar entrepans perquè havien d’estar tota la nit treballant. Aleshores vam preguntar als treballadors si algú es volia quedar i voluntàriament vam decidir quedar-nos fins que calgués.

Com és el teu dia a dia al Viena?

Planifico horaris, preparo reunions, faig entrevistes a personal, atenc l’equip i els clients. Tot m’agrada però si he de quedar-me amb alguna cosa és amb el tracte a les persones. Estar en contacte amb l’equip, veure’ls a tots il·lusionats i contents a la feina; així com també veure que els clients, d’entre tota l’oferta que tenen a Manresa trien el Viena. Això és engrescant i t’ajuda a seguir endavant amb moltes ganes i il·lusió.

Sóc una persona que estic constantment posant-me reptes, mai en tinc prou.

On et veus d’aquí a cinc anys?

La veritat és que sempre penso a curt termini, ara mateix pensar en cinc anys em costa. Per mi això és una eternitat! M’agrada pensar en el dia a dia, així és més fàcil arribar als objectius finals i anar assolint metes, pas a pas.

Descriu-me al Viena. Si fos una persona, com seria?

Seria una persona coherent, formal, respectuosa, dinàmica i inquieta. Fins a dia d’avui, aquest és el concepte que tinc del Viena: és una part molt important de la meva vida i és que he crescut professionalment i personalment aquí.

Tu has crescut al Viena i el Viena ha crescut amb tu. Com has viscut aquesta evolució?

Just ahir estàvem fent una nova formació de processos amb l’equip del local i els explicava com ha anat evolucionant el Viena i la seva metodologia de treball. Jo mateix he viscut moltes adaptacions i m’adono de la importància de reinventar-se per evolucionar. Això sí, al Viena hem crescut sense perdre mai la nostra identitat, i és que vetllem per la qualitat i l’autenticitat com el primer dia.

Què destaques de la teva feina?

La vocació. Treballar a la restauració és 100% vocacional. Recordo que des de ben petit, quan anava a la botiga de la meva tieta em quedava rere la barra i em fixava amb els envasos que portaven els clients a la bossa. Com que aleshores els envasos eren reutilitzables, m’anticipava i ja els preparava el que m’imaginava que demanarien. Sempre estava alerta perquè m’agradava que els clients estiguessin contents.

ELS DESTACATS DEL JORDI

Un racó d’Europa

Praga, és una ciutat de conte!

Un plat europeu

Espaguetis italians. M’agraden amb tot tipus de salses: a la carbonara, amb pesto o a la bolonyesa…

La millor companyia

La meva família.

Una recepta del Viena

M’agrada molt l’hamburguesa Oxbridge: contundent i amb contrast de sabors.