Tast de cultura

Aprèn i gaudeix: l’art, la música i les paraules ens permeten descobrir d’on venim per poder decidir cap on anem.

Ciutats amb història

Rere el nom de cada ciutat s’amaga una llegenda o una creença. Descobrim-les!

La toponímia és la disciplina que estudia els noms de lloc. Els noms d’algunes ciutats europees provenen d’un epònim, és a dir, d’un personatge real o mitològic. D’altres encara són tot un misteri. Ara bé, el millor de desxifrar-los és endinsar-nos en el seu origen.

ROMA

La seva etimologia no és clara. Una tradició d’origen grec s’inventà un personatge epònim anomenat Rhomos, derivat d’una paraula que significa “força”. Una altra teoria vincula el nom amb ruma, “mamella” en llatí, en al·lusió a la forma dels set pujols de la ciutat. Tanmateix, la teoria més famosa és la que es vincula amb Ròmul, el seu fundador.


BERLÍN

La capital d’Alemanya significaria “terra no cultivable” o “terra deshabitada” en la llengua dels vends, poble eslau que habitava la zona abans dels germànics.

Una altra teoria diu que ve de l’alemany Bär (“ós”). D’aquí que sigui l’animal que apareix en la bandera del país.


PARÍS

El nom de la “ciutat de l’amor” fa honor als parisii, un poble gal que visqué a les ribes del riu Sena. Amb els romans fou rebatejada com a Lutetia, d’arrel celta ignota. Avui París també és coneguda com la “ciutat de la llum” (Ville Lumière) perquè va ser de les primeres d’Europa a tenir enllumenat públic.

Aquest sobrenom també li anà molt bé en convertir-se després en centre de les arts i la cultura.


BARCELONA

Es creu que el nom prové de “Barkeno”, “fer barques” pels laietans; i “Barcino” posteriorment en llatí. Però una altra versió el relaciona amb Hércules: es deia que l’heroi es va enamorar del paisatge i va decidir fundar-hi una ciutat. Va sortir de Grècia amb 9 barques i una es va perdre… però va arribar a Barcelona abans que totes les altres! Hércules va batejar la nova ciutat amb el nom de BARCA-NOVA (“barca novena” en llatí).