Tast de cultura

Aprèn i gaudeix: l’art, la música i les paraules ens permeten descobrir d’on venim per poder decidir cap on anem.

Carmen, la femme fatale

Georges Bizet (1838-1875)

L’amour est un oiseau rebelle que nul ne peut apprivoiser…L’amor és un ocell rebel que ningú pot domesticar… Aquestes són les paraules inicials de la famosa ‘Habanera’ de l’òpera Carmen, de Georges Bizet (1838-1875), l’ària de presentació de la protagonista i tota una declaració d’intencions.

Fragment de l'òpera interpretat per "Amics de l'Òpera de Sabadell". Teatre La Faràndula, 2010.

Però, qui és Carmen? Sembla una pregunta sense massa sentit, però cal que ens la fem perquè molt sovint aquest personatge és presentat pels registes de manera equivocada. Molts la descriuen com una dona de la vida i Carmen, gitana sevillana treballadora de la fàbrica de tabacs, no és res d’això. Ella és un esperit lliure, una seductora Dona amb majúscules que ha pres el comandament de la seva vida i del seu destí. Sovint en l’òpera trobem personatges de cartró pedra, sense vida ni cap alè d’humanitat. Caricatures. Carmen, per contra, és un veritable personatge de carn i ossos, un tipus humà realment particular, sobretot per a l’època en que l’òpera transcorre.

Libre elle est née et libre elle mourra!

LLIURE VA NÉIXER I LLIURE MORIRÀ!

Hi ha algú que interfereix en la vida de Carmen. Don José, militar de mentalitat estreta que acaba desertant de l’exèrcit i adoptant la professió de contrabandista per l’amor de Carmen. Per a ell això suposa el màxim deshonor al que es pugui enfrontar. I és per això que dins el seu cap es forma la idea que ell és propietari de Carmen i el seu destí. I així, quan la gitana decideix que en lloc del desertor estima un torero, Escamillo, Don José enfolleix de gelosia. No pot suportar perdre la dona que estima obsessivament. I encara menys el fet que la pèrdua sigui a causa d’una decisió lliure de Carmen. Aleshores, quan ella li diu a la cara que no tornarà amb ell mai de la vida, la mata. Moments abans Carmen, valenta fins al final, diu d’ella mateixa: Libre elle est née et libre elle mourra!… Lliure va néixer i lliure morirà!… 

Sanya Anastasia (Carmen) Teatre La Faràndula (Sabadell). Amics de l’Òpera de Sabadell.

L’òpera “Carmen”, de temàtica espanyola (transcorre a Andalusia), és una de les òperes franceses més emblemàtiques. Sens dubte, la més popular. El llibret es basa en la novel·la del mateix títol de Prosper Mérimée, el qual va conèixer la història, sembla que real, de llavis de la Comtessa de Montijo, mare de la que seria l’emperadriu Eugènia. D’aquí en sortiria la famosa òpera, estrenada en el Teatre de l’Òpera Còmica de París el 3 de març de 1875, amb un fracàs rotund. No sembla que el públic parisenc estigués preparat per a una història tan escabrosa com aquesta. Bizet moriria just tres mesos més tard, amb només 36 anys, i no arribaria a veure la carrera triomfal de la seva òpera, que començaria poc després a Viena.

Bizet mai va arribar a conèixer la carrera
triomfal de la seva òpera.

“Carmen” va ser una òpera clau que va contribuir com cap altra a trencar l’absurda classificació entre ‘òperes còmiques’ (amb diàlegs parlats) i ‘grans òperes’, que imperava en el tancat món de l’òpera francesa.

“Carmen”, una història crua, però sublim, d’amor, gelosia, gitanes, caporals, toreros i contrabandistes. Una obra mestra que tot bon afeccionat ha de veure al menys un cop a la vida.

Si t’has quedat amb ganes de conéixer més sobre l’òpera, no et perdis les representacions que tindran lloc aquest mes de febrer al Palau de la Música.