Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Cafè Florian

El bressol de la Bienal de Venècia

wolfB1958 via Visualhunt / CC BY-ND

El Cafè Florian és una parada obligatòria per a qualsevol persona que visiti la capital del Vèneto. A dia d’avui, se’l reconeix per la seva terrassa a la plaça Sant Marc i la música en directe que ofereix cada dia però el Cafè Florian ha sigut molt més que un lloc per prendre cafè.

El Cafè Florian és el cafè més antic d’Itàlia; va obrir les seves portes el 1720 sota els pòrtics de la Piazza San Marco. El seu nom inicial era Alla Venezia Trionfante però ràpidament va passar a conèixer-se com a Caffè Florian, un nom que fa referència al seu fundador Floriano Francescani.

Jérémy Couture via VisualHunt.com / CC BY

Va ser el punt de trobada de l’aristocràcia veneciana, mercaders i banquers de la zona. La ciutat era un punt clau en el comerç marítim, d’aquí que el cafè es convertís en testimoni d’importants operacions bancàries i comercials. Reflectia el patrimoni cultural, literari i artístic de la ciutat i alhora, era icona del seu progrés: durant el segle XVIII, va ser l’únic cafè d’Itàlia que també servia a les dones.

En els seus inicis el cafè era freqüentat per personatges de renom com el dramaturg italià Carlo Goldoni, els escriptors Goethe i Casanova, qui de seguida es va sentir atret per la idea que fos l’únic cafè que obrís les portes a les dones. També freqüentaven el local el poeta i polític Lord Byron, i els novel·listes Marcel Proust i Charles Dickens.

Va ser el primer cafè italià en obrir portes a les dones.

L’any 1773 Valentino Francesconi, nét del fundador, va fer-se càrrec del local. Pocs anys més tard, davant la inquietud social inspirada per la Revolució Francesa, l’estat venecià va témer que les idees revolucionàries s’escampessin també per tota Venècia i per evitar-ho, van obligar a tancar el cafè, que havia esdevingut punt de reunió de molts francesos jacobins. El 1797, quan les tropes franceses van entrar a la ciutat, Valentino Francesconi va poder obrir de nou les portes del cafè, primer recuperant el nom Alla Venezia Trionfante i posteriorment com a Caffè Florian.

on1stsite. via Visual Hunt / CC BY
franzconde via VisualHunt / CC BY

A inicis del segle XIX, el cafè es trobava en mal estat i es va restaurar amb una proposta de l’arquitecte Ludovico Cadorin. Les diferents sales van patir una important reforma i se les va batejar amb els noms actuals: Sala degli Uomini Illustri, Sala del Senato, Sala Cinese, Sala Orientale, Sala delle Stagioni i Sala Liberty. Totes les sales es van adornar amb el treball d’artistes, escultors, fotògrafs i dibuixants. El cafè va continuar sent un punt d’ebullició de la vida cultural de la ciutat i l’any 1893 va esdevenir el lloc de naixement de l’exposició internacional d’art contemporani, que més tard es va convertir en la Bienal de Venècia.

El 1893, va convertir-se en la cuna de l’exposició internacional d’art contemporani, que més tard es va convertir en la Bienal de Venècia.

Han passat els anys i el Cafè Florian segueix obert, bategant com els seus inicis. L’any 2003, l’artista contemporània Irene Andessner va pintar deu retrats de dones influents de la societat veneciana i va anomenar la col·lecció Le Donne Illustri. La seva obra es va exposar a la Sala degli Uomini Illustri i a dia d’avui, se cedeix per ser exposada a museus d’art d’arreu del món.

Son of Groucho via VisualHunt.com / CC BY

A dia d’avui, un dels protagonistes claus del cafè també és la música. I és que una de les estampes més típiques del Floiran és veure als seus clients prenen un cafè a la terrassa mentre gaudeixen de música clàssica en directe.