Tast de cultura

Aprèn i gaudeix: l’art, la música i les paraules ens permeten descobrir d’on venim per poder decidir cap on anem.

La vocació de Sant Mateu

Es tracta d’una pintura monumental que fa més de tres metres d’alçada i amplada. Caravaggio la va pintar el 1601 i forma part del projecte de la Vida de sant Mateu, una obra que li van encarregar per decorar la capella Contarelli de l’església romana de Sant Lluís dels Francesos a Roma, on encara es pot veure.

Michelangelo Merisi da Caravaggio (Milà, 1571 – Porto Ércole, 1610) és considerat el primer gran exponent de la pintura del Barroc. Les seves pintures oferien una visió molt personal i es caracteritzaven pel dramàtic realisme psicològic dels seus personatges, uns personatges que no passaven desapercebuts, i és que ell estava acostumat a barrejar en una mateixa escena santedat divina i misèria humana.

1. Més que una escena bíblica

Aquesta és una escena bíblica, però… el pintor l’ha traspassada a la seva pròpia actualitat, i la història té lloc en una taverna, ni més ni menys! Caravaggio sempre va ser criticat per imitar excessivament la realitat. Fins i tot en una altra de les seves obres va fer servir un cadàver real per representar la mort de la Mare de Déu.

2. Culte als diners

 Els dos personatges del costat dret són Jesús i Pere entrant a la taverna per convidar l’apòstol Mateu a seguir-los. El celler simbolitza el culte als diners… Fixeu-vos que a l’altra cantonada i a la penombra hi ha un home comptant diners que no s’adona de res més.

3. El símbol de Déu

El protagonista del quadre és Mateu, i sembla que no s’adona gaire del que passa. És el personatge que s’assenyala a si mateix: «És a mi?». La llum que entra per la finestra no és només llum, és Déu que es dirigeix a ell, a Mateu, per treure’l de les tenebres.

4. Paral·lelisme amb la Capella Sixtina

No us sembla familiar la mà de Jesús apuntant cap a Mateu? Caravaggio reprodueix aquí el mateix gest de Déu i Adam a la Capella Sixtina. Aquí l’escena és molt semblant: la divinitat busca fer reviure el perdut i pecador Mateu.

5. Un instant congelat

Si anem fent un recorregut per la pintura repassant cadascun dels personatges, tindrem la sensació que és un moment congelat d’una escena que està tenint lloc. Un instant. Mireu bé l’home amb l’espasa…, tot just s’acaba de tombar per veure qui entra i la seva mà es prepara per desembeinar l’espasa! Per si de cas…

6. Pinzellades improvisades

Caravaggio pintava molt ràpidament i de manera directa. N’és un exemple la figura de sant Pere, que tapa gairebé del tot la de Crist. Aquest personatge no apareixia en la seva idea original, sinó que el va afegir més tard.

Per a més informació podeu visitar la pàgina de Caravaggio Foundation

Tast de cultura

Aprèn i gaudeix: l’art, la música i les paraules ens permeten descobrir d’on venim per poder decidir cap on anem.

La V simfonia

Ludwig Van Beethoven (1770- 1827)

Segurament Beethoven és un dels compositors més coneguts i més interpretats. Vivint a una època plena de revolucions i canvis socials, la seva música ens transmet moments lírics i tempestuosos, tràgics i juganers.

D’entre les seves composicions, la Cinquena Simfonia no és solament la més coneguda sinó una de les obres més interpretades del repertori simfònic. Quan parlem de la Cinquena tothom sap a què ens referim.

Qui no coneix el primer tema? El famós Ta ta ta taan: tres notes iguals i una quarta més llarga.

Com es pot arribar a escriure una obra mestra partint d’un tema tan senzill? Per Beethoven res no era senzill. Quan escrivia una obra podia refer-la fins a vint vegades, com s’ha trobat en els seus esbossos i apunts.

Retrat pintat per Joseph Karl Stieler el 1820.

Es diu que va trobar la inspiració per escriure aquesta entrada sentint el cant d’un verderol mentre feia un passeig pel Prater de Viena, i realment sembla el cant d’un ocell, però quin ocell! És com el cop del Destí trucant a la porta, va dir Beethoven.

La simfonia va ser començada al 1805 però va ser aparcada per donar pas a la creació de la Quarta Simfonia, una simfonia més clàssica i alegre. Aquest fet fou provocat pel seu compromís matrimonial amb la comtessa Therese Brunswich al maig del 1806; relació que es va anar deteriorant i arribà a la seva fi el 1810.

Podem imaginar el recorregut de la Cinquena: començada en el moment on s’inicia la relació amorosa i acabada quan es preveu la fi de l’amor.

Escoltant el primer moviment, apareix el conegut tema, sense cap preàmbul, on podem imaginar-nos Beethoven davant el seu propi destí. Vol dir això que ell ja preveia el fracàs de l’amor?

Quan tot ha estat dit, trobem el segon tema que és més melòdic o cantabile i per tant, molt contraposat al primer.

Podrien el Destí i l’Amor, recrear la lluita de dos personatges: Beethoven i la Comtessa?

Aquesta simfonia s’estrenà a Viena el 22 de desembre de 1808 però al programa de mà figurava com la Sisena Simfonia mentre que la Pastoral (actualment la Sisena) era la Cinquena, i així van ser anomenades almenys fins al 1813.

De vegades trobem música injustament associada a actes o idees amb les quals no tenia res a veure. La Cinquena, malauradament, no se’n va escapar. Durant la segona guerra mundial els alemanys feien servir el llenguatge Morse per als seus comunicats i els quatre cops del Destí, tres punts i una ratlla, equivalen a la lletra V de victòria.

Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Il Palio di Siena

Cada estiu més de 70.000 persones es concentren a la Piazza del Campo de Siena per gaudir de la carrera de cavalls més popular de la ciutat. Vols saber-ne més?

L’origen de la festa

El seu origen és incert. Es diu que durant els segles XII i XIII ja es celebraven carreres de cavalls però que la primera vegada que es va celebrar el Palio di Siena com a tal va ser per commemorar la batalla de Montaperti de 1260. Una batalla que posava fi al perill que significava Florència per Siena.

Qui participa?

Els 17 barris que conformen la ciutat són els participants de la festa. El 1729 el governant de la Siena, Violante de Baviera, va dividir la ciutat en 17 barris que són com petits estats amb una església pròpia on es reuneix el patrimoni més valorat de la ciutat. Cada any s’escullen 10 barris per participar amb els colors i banderes pròpies del seu barri.

El palio, el trofeu de la carrera

El nom “palio” prové del llatí “pallium” que significa un tros de tela de seda. Es tractava d’un element molt valorat i utilitzat per decorar els altars de les esglésies. Així el “pallium” va esdevenir el trofeu pels guanyadors de la carrera. S’ofereix dins una cistella juntament amb un plat on s’escriu el nom del barri i la data de la victòria. Aquest plat es retorna abans que comenci el següent Palio i es va renovant cada deu anys.

Per a més informació pots consultar la següent pàgina.

Vienesos

Persones que viatgen per la vida amb optimisme, valors i d’una manera única, gaudint i aprenent dels petits moments i compartint tot allò viscut.

Un cafè amb David Miret

Un casteller de tota la vida guardonat per la seva implicació en el reconeixement dels castells com a patrimoni cultural immaterial per la Unesco.

“Sóc una persona social, m’agrada treballar en equip i aprendre de la gent que m’envolta. M’estimo les meves arrels, la meva família i la cultura en general. Avui compagino la meva passió castellera amb la direcció de l’Escola Municipal de Música de Vilafranca.”

Et consideres ambaixador dels castells?

La meva família sempre ha estat vinculada al món casteller, i formar part d’una de les colles més punteres fa que se’m relacioni en aquest àmbit. Hi ha molts ambaixadors dels castells. De fet, el meu germà va liderar tot el moviment casteller fins que va marxar a viure als Estats Units i jo li vaig agafar el relleu. Com ell, hi ha moltes persones implicades que, al voltant del 1995, amb les descobertes dels pilars, van donar ales al sector. Ales que ens han permès trencar molts sostres.

Sabem qui som i cap on anem. Falta reivindicar d’on venim?

El món casteller és de tot el territori català i, fins i tot, d’Andorra i les illes Balears. Nosaltres reivindiquem que els castells són d’aquí, però no ho fem per reivindicar la cultura catalana, sinó per gaudir dels castells fora del nostre territori. Ens agraden els castells i ens enorgulleix que es practiquin en altres països.

Ens agrada gaudir dels castells fora del nostre territori.

Treballeu per popularitzar els castells. Com definiries aquest camí?

Hem viatjat per tot Europa per portar els castells arreu. De fet, tenim un anglès a la colla que quan va descobrir els castellers va decidir que volia formar part de la nostra colla. Així doncs, quan hi ha actuacions vola els divendres des d’Anglaterra, arriba per assajar i es queda el cap de setmana per actuar. Avui en dia, l’actual cap de colla, el Toni Bach, ha liderat la iniciativa «JOVErd», que consisteix a portar els castells als instituts. És un projecte que, clarament permet popularitzar i difondre els castells durant la infantesa.

Quan eres cap de colla, quantes hores dedicaves als castellers?

Tenint en compte les juntes i els assaigs, gairebé tenia tots els vespres ocupats. Aleshores, els caps de setmana fèiem castells. És un compromís que s’agafa amb ganes i il·lusió. No hi ha cap recompensa econòmica, però el més important és l’estima que un té pel col·lectiu casteller. La veritat és que l’associacionisme a Catalunya té molta força, i per això podem continuar gaudint de la cultura popular del nostre país.

Quina és la clau de la vostra colla?

La cohesió de grup i el compromís de la gent. Totes les persones que, en algun moment o altre, hem liderat la colla no ens en desvinculem mai. Al contrari, seguim donant-hi suport perquè volem continuar creixent, acumulant noves experiències. Recordo una imatge de la televisió quan fèiem un 4 de 10 en què el locutor esmentava els caps de colla dels darrers anys, i és que tots hi eren presents.

El 2010 vas guanyar el Premi de Català de l’Any per la teva implicació en el reconeixement dels castells com a patrimoni cultural immaterial per la Unesco. Què va significar per a tu?

Va ser un premi per a tot el món casteller, un premi per a l’esperit que tenim tots els catalans com a col·lectiu, perquè, en realitat, es tractava de premiar totes les persones que treballem per la cultura sense esperar-ne res a canvi, sense ànim de lucre. Per això, jo vaig voler oferir el premi a tot l’associacionisme.

Aquí l’associacionisme té molta força, i gràcies a això podem seguir gaudint de la cultura popular del nostre país.

Què fas quan no estàs amb els Castellers de Vilafranca?

Sóc el director de l’Escola Municipal de Música de Vilafranca. L’activitat més intensa és a la tarda, i això em permet compaginar les dues aficions que tinc: la música i els castells.

La música per a tu és…

És energia directa al cos, és creixement de l’esperit al màxim, és aliment en tots els sentits. Un aliment que m’empeny per seguir treballant. Tots els que formem part de l’Escola de Música hi dediquem hores i esforç, i sempre diem que tenim molta sort, perquè és un dels pocs treballs en què la gent valora i aplaudeix la nostra feina. Cada any, després de l’actuació de final de curs rebem l’agraïment dels alumnes i pares, i nosaltres també agraïm que els alumnes creixin instrumentalment i gaudeixin de la música.

Per a tu els castells són…

Una part de mi. Els castells són una filosofia de vida, una extensió de la meva família. La colla és un braç emocional que treballo perquè funcioni bé. Un braç que forma part de mi i que, quan funciona correctament, m’ofereix un equilibri intern.

Què tenen en comú la música i els castells?

Són activitats socials, de cohesió i que omplen l’ànima. A la vegada, tots dos impliquen un procés d’aprenentatge que després s’ha d’exposar. Quan arriba el dia d’exhibir tot allò après es crea tensió, sorgeixen nervis sans i la persona entra en una situació de control emocional positiva. Ambdues disciplines impliquen un treball individual que es cohesiona en un de col·lectiu. A més, sentir-te emocionat i emocionar el públic és una de les grandeses de les dues activitats.

ELS DESTACATS DE DAVID MIRET

La clau de la felicitat és…

Cercar-la en tu mateix, no pensar que ja la tens. Tenir estímuls contínuament.

Una cançó…

El toc de castells tocat amb solemnitat, amb un bon timbal i tres gralles.

La millor conversa és…

Quan parles d’alguna cosa que t’emociona entre músics o castellers.

Una recepta del Viena…

Un entrepà de salsitxa país amb patates fregides.

Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Com sobreviure a Bremen?

PER SABER LES TRADUCCIONS, FES CLIC A LES IMATGES!

Hola

Hallo

Adéu

Tschüss

Quant costa?

Was kostet das?

A quina hora és l’esmorzar?

Wann gibt es Frühstück?

Una taula, si us plau

Einen Tisch, bitte

El compte, si us plau

Die Rechnung, bitte

On és el lavabo?

Wo ist die Toilette?

Dinar

Mittagessen

Sopar

Abendessen

Bon dia

Guten Morgen

Bona tarda

Guten Tag

Bona nit

Gute Nacht

Quan surt el proper tren?

Wann fährt der nächste Zug?

Hi ha alguna especialitat local?

Gibt es irgendeine örtliche Spezialität?

Músic

Musik

Per on hem d'anar per arribar a la plaça Marktplaz?

Wie kommen wir bitte zum Marktplatz?

On és el Ratskeller?

Wo ist der Ratskeller?

On podem comprar els millors Bremer Kluten?

Wo bekommen wir die besten Bremer Kluten?

Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Cafè Majestic

L’emblema de la Belle Époque.

Habladorcito via VisualHunt.com / CC BY-ND

El cafè Majestic és la icona de l’Art Nouveau a Porto. Està situat al carrer de vianants de Santa Caterina, a la zona comercial més important de la ciutat, i ell tot sol és capaç de transmetre’ns l’essència de tota la ciutat: bellesa, art i malenconia.

No podeu visitar Porto sense entrar al cafè Majestic. Passejant pel carrer de Santa Caterina us cridarà l’atenció la impressionant façana de marbre, decorada amb elements florals, dues columnes elegants i tres finestres rectangulars. A sobre hi ha una corona amb les inicials del Majestic i als seus extrems dues figures d’infants que conviden la gent a entrar. A dins, hi destaca la luxosa decoració caracteritzada per miralls, figures, marbre i fustes nobles.

Aquest ambient tan elegant contrasta amb un passat decadent, que forma part de la història més recent de l’establiment.

pedrosimoes7 via VisualHunt / CC BY

El cafè Majestic va obrir les portes el 1916 amb el nom de cafè Elite. Dissenyat per l’arquitecte João Queiroz i inspirat en els treballs del seu mestre, José Marques da Silva, era un edifici que va generar molta expectativa entre la població. Des del primer moment, el cafè va atraure l’atenció d’intel·lectuals, bohemis i gent de l’alta societat que hi anaven per prendre-hi un te o un gelat.

Trevor.Huxham via Visual Hunt / CC BY-NC-ND

Entre els clients del cafè destacava l’oficial de la marina portuguesa, navegant aeri i historiador Gago Coutinho, que sempre hi anava envoltat de dones espectaculars. En una de les seves tantes visites, Gago Coutinho va aparèixer acompanyat de l’actriu de teatre i cinema Beatriz Costa, considerada una icona de la cultura popular lusitana.

Tot i l’èxit del primer any, el nom d’Elite s’associava a la monarquia, i això era un fre per als burgesos i republicans, que en aquells moments estaven en auge. Per això, el cafè va canviar el nom per Majestic, un nom que s’adequava a l’encant del moment que es vivia amb la Belle Époque, un moment en què s’elogiava el passat europeu.

El cafè va passar d’anomenar-se Elite a dir-se Majestic per evitar l’associació del terme amb la monarquia i per connectar amb els valors de la Belle Époque.

El cafè de seguida va rebre clients molt reconeguts, com l’escriptor José Régio, el poeta Teixeira de Pascoaes i el filòsof, professor i polític Leonardo Coimbra, entre d’altres. Les visites constants dels intel·lectuals van convertir el cafè en un punt de trobada del debat polític, social i filosòfic del moment.

En un lloc ple d’art com el Majestic, els artistes portuguesos s’hi sentien com a casa. Per això, estudiants i professors de l’Escola de Belles Arts de Porto omplien les taules per asseure’s al costat d’artistes famosos, com Júlio Resende. Hi debatien sobre l’art i buscaven d’explorar noves vies artístiques per canviar el sistema establert.

JAMoutinho via Visual hunt / CC BY

Durant els anys seixanta i setanta, el cafè va ser víctima del pas del temps i de les fortes manifestacions culturals del país, fets que el van portar a experimentar una lenta i constant decadència. El 1983 el van declarar edifici d’interès públic, però això tampoc no va impedir aturar el procés.

Així doncs, el 1992 els responsables del cafè van decidir tancar-lo per restaurar-lo i recuperar-ne l’essència. Així, el 1994 va tornar a obrir lluint una imatge d’antiga glòria.

Sobre les seves taules, J. K. Rowling va escriure alguns fragments de Harry Potter

L’escriptora britànica J. K. Rowling quan vivia a Porto anava molt sovint al Majestic, i es diu que va ser entre les taules d’aquest cafè on l’autora va escriure alguns capítols del primer llibre de Harry Potter.

Quan entreu al cafè Majestic atreviu-vos a anar més enllà de la barra i el piano. Descobrireu el pati i una escala molt elegant que us guiarà cap a la terrassa, l’escenari perfecte per gaudir dels recitals de poesia, els concerts de piano i les exposicions de pintura que s’hi celebren freqüentment.

Sens dubte, l’establiment és un reflex fidel de l’estil decoratiu de la Belle Époque.

Per a més informació pots consultar la pàgina web de Cafè Majestic.

Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Bremen

Una ciutat de conte

Bremen és una ciutat de conte, i no solament pel seu nom sinó també per totes les anècdotes que s’hi amaguen. Situada al nord d’Alemanya, és la destinació protagonista de la popular història infantil dels germans Grimm Els músics de Bremen.

En record del conte, a la bonica Marktplatz, o plaça del mercat, hi ha una escultura de bronze amb els quatre protagonistes fent una torre: l’ase en ple bram a la base, el gos que borda, el gat que miola i el gall que canta. Però no és l’única escultura famosa de la plaça. Molt a prop hi trobem també Rotllà (nebot de Carlemany) de deu metres d’alt. Tot un símbol de llibertat, ja que aquesta capital sempre va tenir fama de ser una «ciutat lliure», raó per la qual els germans Grimm van situar aquí el seu relat.

Photo via VisualHunt
jrgcastro via Visual hunt / CC BY-NC-SA

Els animals simbolitzaven les quatre classes socials, i els lladres, que queden atrapats amb els seus càntics en una casa als afores de Bremen, representaven els senyors feudals. Bremen, un bisbat en aquella època, era una de les poques capitals europees on era possible imaginar-se la victòria del poble sobre el poder feudal. L’escultura de l’ase, el gos, el gat i el gall situada rere l’Ajuntament i la figura imposant del Rotllà ens recorden que Bremen va ser, és i serà una «ciutat lliure».

Sempre que Rotllà estigui dempeus, Bremen serà una ciutat lliure.

Bremen és un destinació anecdòtica. Sabies que als soterranis del renaixentista i imposant Ajuntament hi ha una rèplica de l’escultura de Rotllà? L’edifici, catalogat per molts experts com el més monumental de tot Alemanya, guarda una rèplica de l’escultura de Rotllà. I és que diu la llegenda que Bremen serà lliure sempre que Rotllà continuï dempeus. La idea és que si algun dia l’escultura original cau, hi puguin col·locar ràpidament la rèplica. Així salvaguardaran l’essència i la independència de la vella Bremen.

Els soterranis de l’Ajuntament amaguen dos tresors: una rèplica de l’escultura de Rotllà i el celler més antic d’Alemanya.

Als soterranis d’aquest mateix Ajuntament, hi trobem una altra curiositat: el celler més antic d’Alemanya. Té més de sis-cents anys d’història i és característic perquè és un laberint de túnels i passadissos on maduren els vins més vells del país. Entre els molts tresors que conté, destaca el famós vi de roses, un Rüdesheim de la collita de l’any 1653! Atesa l’edat, la seva qualitat en boca és discutible, però ningú no posa en dubte l’incalculable valor històric d’aquesta peça de museu que es conserva com un dels grans tresors del celler.

Nani Arenas
Glückstadt || Fotografie via Visualhunt / CC BY-ND

Però el millor és que el Ratskeller, a més de ser un museu del vi, també funciona com a restaurant. És un lloc ideal per imbuir-se de la gastronomia alemanya i degustar una de las receptes més típiques de la ciutat, el Seemanns Labskaus. Presumeix de ser un plat per a «homes fornits», i era amb el que els familiars rebien els mariners per celebrar el seu retorn després de mesos d’absència. Duu carn en salmorra, patates amb ou ferrat, sardines enrotllades, remolatxa i cogombrets amb vinagre.

cucina-casalinga.blogspot.com.es

Les sardines són els ingredients que defineixen millor la personalitat de Bremen, ciutat marcada per l’activitat del seu port i pels curs del riu Weser. Com a metròpoli de navegants, formava part de l’anomenada Lliga Hanseàtica, l’associació de ciutats portuàries del nord d’Alemanya. Aquesta associació va néixer al segle xv per col·laborar en el comerç marítim i protegir-se dels pirates del Bàltic i el mar del Nord. La pesca era una de les moltes activitats que es duien a terme en aquest port, on arribaven no sols les sardines esmentades i mariscs diversos, sinó també productes exòtics procedents de països llunyans que a poc a poc es van anar incorporant a la dieta local.

Si el novembre estàs a la ciutat, no et perdis la Freimarkt!

Al segle xiii van arribar molts treballadors d’arreu del món a la ciutat. Quin n’era el motiu? Tots volien treballar en la construcció de la imponent catedral gòtica de Sant Pere. La llegenda diu que haver participat en el projecte era molt positiu per tenir un bon currículum. Per això eren moltes les persones que, quan buscaven una nova feina, afirmaven que havien treballat en aquest projecte. Per comprovar si era certa la seva experiència, els professionals en recursos humans de l’època preguntaven als candidats on era la petita escultura del ratolí de Bremen. En teoria només els qui en sabien la resposta podien demostrar la seva feina en aquest temple. Avui en dia, la cerca d’aquest diminut ratolí (i de cent animalets més) és tasca obligada, i divertida, per als qui entren a la catedral.

Tupolev und seine Kamera via Visualhunt.com / CC BY

Bremen és famosa a Alemanya perquè acull una de les festes més populars del país: la Freimarkt, que se celebra a la primera quinzena de novembre i en què la gastronomia ocupa un lloc predominant. I la cultura guanya protagonisme a la Kunsthalle, o galeria d’art, de Bremen, un museu amb obres d’artistes reconeguts mundialment com Picasso, Delacroix, Beckmann, Goya, Liebermann i Dürer, que s’ha convertit en el símbol de l’elegància clàssica i del disseny modern. Els amants de l’arquitectura no us podeu perdre l’original edifici que acull l’Universum Science Center de Bremen, construït amb tones d’acer inoxidable i dissenyat per l’arquitecte Thomas R. Klumpp.

Pfifferdaj via VisualHunt.com / CC BY-NC-SA
Photo credit: Aeturnum via Visualhunt / CC BY-SA

Als alemanys els fascina reunir-se a l’entorn d’unes cerveses, menjar unes bones salsitxes amb col marró, també típiques d’aquesta urbs, Braunkohl und Pinkel, que, per l’aspecte que tenen, s’assemblen als nostres botifarrons. I, per descomptat, gaudir de la música tradicional. I així ho fan durant gairebé tres setmanes en què la ciutat es transforma completament. Però el millor és que els envelats i els carrusels es col·loquen aquí al centre, i fins i tot els músics de Bremen i el mateix Rotllà participen a la festa.

Photo credit: Allie_Caulfield via Visual hunt / CC BY

I tanquem amb una altra anècdota. Expliquen que, si agafes amb les dues mans les potes de l’ase protagonista del conte dels germans Grimm, aquest et concedirà un desig. Però, vigila! És important que ho facis amb les dues mans, perquè diuen que, si només toques l’animal amb una mà, el que es veu és un ruc saludant un altre ruc. Sentit de l’humor local!

Per a més informació pots consultar la web de l’Oficina de Turisme de Bremen.

LES CLAUS D’AQUESTA CIUTAT:

Un llibre

Sens dubte, el conte dels germans Grimm Els músics de Bremen és el llibre més admirat per tots els ciutadans.

Un personatge

Rotllà era un comandant històric dels francs al servei de la Marca Bretona. Era el nebot de Carlemany i va morir a la batalla de Roncesvalls a mans dels bascs el 15 d’agost de l’any 778.

Un lloc

El barri de Schnoor és el més antic i bohemi de la ciutat. Perdre’s entre el laberint de botigues, places i restaurants que hi ha és la millor manera de viure el barri i conèixer els seus comerciants i artistes.

Una cançó

Ens quedem amb la versió que va fer Hans Last, compositor nascut a Bremen, de la cançó «Happy heart» (1969), d’Andy Williams i Petula Clark.

Un plat

Braunkohl und Pinkel, salsitxes de porc amb col.

Una festa

La festa de l’esport de gel se celebra cada 6 de gener. Durant aquest dia persones reconegudes de la ciutat es disfressen de Reis Mags i van juntes al riu Weser per comprovar si el riu s’ha glaçat.

 

Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Oktoberfest

El festival de la cervesa més gran del món

Es celebra anualment a la capital de Baviera i sabem que comença quan sentim l’emblemàtic crit: “O’zapft is!”

L’origen de la festa

Es remunta el 12 d’octubre de 1810 quan el Príncep hereu de Baviera, Luis I, es va casar amb la princesa Teresa di Sassonia-Hildburghausen.

Per celebrar l’aliança, els futurs reis van convidar a tots els ciutadans de Munic a la festa que feien en els camps d’entrada a la ciutat: “Theresienwiese” que significava el prat de Teresa. La cerimònia es va convertir en una gran festa per a tots els bavaresos, i va ser així com van decidir tornar a repetir-la.

La cervesa alemana

La cervesa és la reina de les taules! N’hi ha de diversos tipus, però els més comuns són la altbier, una mica amarga i amb alt contingut en llúpol; les mäezen, starkbier, bockbier i doppelbock, que tenen gran quantitat de malta; lapilsener, forta i també amb sabor a llúpol; i la wiessbier, que s’elabora amb grans de blat i és molt lleugera.

El vestuari tradicional

La cervesa és la reina de les taules! N’hi ha de diversos tipus, però els més comuns són la altbier, una mica amarga i amb alt contingut en llúpol; les mäezen, starkbier, bockbier i doppelbock, que tenen gran quantitat de malta; lapilsener, forta i també amb sabor a llúpol; i la wiessbier, que s’elabora amb grans de blat i és molt lleugera.

Per a més informació pots visitar la pàgina oficial de l’Oktoberfest.

Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Com sobreviure a Copenhaguen?

PER SABER LES TRADUCCIONS, FES CLIC A LES IMATGES!

Hola

Hej

Adéu

Farvel

Quant costa?

Hvad koster den?

A quina hora és l’esmorzar?

Hvornâr er der morgenmad?

Una taula, si us plau

Kan jeg få et bord?

El compte, si us plau

Kan jeg bede om regningen?

On és el lavabo?

Hvor er toilettet?

Dinar

Frokost

Sopar

Aftensmad

Bon dia

God dag

Bona tarda

God eftermiddag

Bona nit

God aften

Quan surt el proper tren?

Hvornâr kører det naeste tog?

Hi ha alguna especialitat local?

Er der nogen lokal specialitet?

Restaurant

Restaurant

Per on hem d'anar per arribar al canal del Nyhvan?

Hvilken vej skal vi gâ for at komme til Nyhavn?

On és la sireneta?

Hvor er den lille havfrue?

On podem menjar el millor smørrebrød?

Hvor kan vi spise det bedste smørrebrød?

Blog de notícies

Coneix els guanyadors del Concurs “Menja’t Europa i Guanya!”

L’agost ha estat un mes ple de bons moments per compartir. Així ens ho heu demostrat tots els Vienesos que heu volgut fer-nos partícips del vostre estiu i ho heu fet participant al concurs “Menja’t Europa i Guanya!”. En total hem rebut més de 4.700 fotografies que mostren el vostre dia a dia menjant-vos Europa, l’estiu, els amics, un racó, un paisatge o una conversa!

D’entre totes les fotografies rebudes, hi hagut un comitè d’experts que cada setmana ha seleccionat la millor fotografia. Des d’aquí volem felicitar als guanyadors!

Anna Valdivieso
Alejandro Aragon
Alba Soler
Cristina Estarlich