Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Brixton, Mitte i Pigneto

Brixton, Mitte i Pigneto són tres barris urbans, alternatius i actuals. Barris plens de vida i de contrastos on la història i el passat conviuen amb el present; barris per passejar i observar l’ambient tranquil·lament; barris on gaudir del seu oci; barris plens de cultura que de ben segur que no et deixaran indiferent.

BRIXTON

És un districte del sud de Londres que durant dècades va ser considerat un lloc de protesta i lluita. Des dels anys 60 va ser l’escenari de nombrosos episodis de tensió racial que van culminar amb el Disturbi de 1981 on van participar més de 5.000 persones.

Ungry Young Man via VisualHunt / CC BY

A dia d’avui el barri segueix definint-se per la seva multiculturalitat, un tret que es fa palès només a l’entrar al mercat del barri, el Brixton Market. El mercat està ple de parades amb botiguers i productes d’arreu del món i actuacions en directe. Però l’oferta d’oci del barri no es queda aquí, en ell també hi trobem el popular cinema Ritzy Picturehouse que va obrir les portes fa més d’un segle i que segueix oferint una gran varietat de pel·lícules.

Considerat un barri de protesta i lluita, es defineix per la seva multiculturalitat, energia i cultura de carrer.

Brixton segueix desprenent energia en les seves casetes adossades; les botigues tradicionals, entre les que trobem l’emblemàtica llibreria de segona mà Bookmongers; les galeries d’art i fotografia, entre les quals destaca Photofusion, una de les galeries de fotos més punteres de Londres; i la O2 Academy amb una intensa programació d’esdeveniments musicals.

k_tjaaa via VisualHunt.com / CC BY

Aquest va ser el barri bressol de David Bowie i en honor seu es troba un gran mural d’ell pintat en tota una paret. Aquesta il·lustració, de més de 2 metres, s’ha convertit en un lloc de peregrinació des de la seva mort, un racó ple de flors i cartes de tots els seus seguidors.

En definitiva, Brixton és un barri ideal on passejar i gaudir de l’oci i ambient més alternatiu de la capital anglesa.

MITTE

És el principal districte de Berlín i el seu nom significa “centre” en alemany. És conegut com el cor de la capital alemanya, un barri que no para de bategar i es troba en constant moviment. Mitte és un aparador de la renovació urbana i a la vegada el punt de trobada del passat amb el futur de la ciutat. En ell podem trobar botigues actuals i luxoses, al costat de restaurants de llarga tradició i petites botigues de moda.

És un barri en constant moviment, un aparador de la renovació urbana i un punt de trobada del passat amb el futur de la ciutat.

El barri alberga els principals punts més emblemàtics de la ciutat com ara el Reichstag, el Memorial del Mur, la porta de Branderburg i l’illa dels Museus, entre altres. Un altre destí imprescindible és el Cafè Einstein, el millor lloc on assaborir un autèntic apfelstrudel alemany.

El barri també és conegut pels seus patis interiors reciclats en llocs d’oci. Entre ells destaca el Haus Schwarzenberg, un establiment underground on antigament un empresari alemany que havia amagat a famílies jueves i que avui en dia és un carreró ple d’activitats culturals: cine independent, bars i museus.

Oh-Berlin.com via VisualHunt.com / CC BY

En ell també hi trobem la zona de Scheunenviertel, amb un dels seus edificis més emblemàtics: Kunsthaus Tacheles, ocupat per artistes que el van salvar de la demolició. Actualment aquesta zona conserva l’estat original de l’època de post-guerra i es caracteritza per la cultura de carrer plena de graffitis i atributs punks.

PIGNETO

És un barri del sud-est de Roma on es respira art, disseny i gastronomia. Caminant per Pigneto trobarem tot de locals comercials, bars de copes, restaurants, botigues artesanals i galeries d’art ubicades en edificis baixos. No hi falten mai les terrasses amb música en directe ni els artistes que pinten i exhibeixen els seus murals a qualsevol racó.

BadSwan via Visual Hunt / CC BY

A més, el quart diumenge de cada mes el barri s’omple de gent curiosa que va al peculiar mercat de Pigneto. Es tracta d’un mercat on qualsevol persona pot muntar la seva parada i vendre el que desitgi. Un pla ideal per a tothom qui vulgui passejar i aprofitar l’estada al barri per menjar als bars o restaurants de la zona.

Ple de terrasses amb música en directe i artistes que pinten i exhibeixen els seus murals, Pigneto s’ha convertit en el barri preferit dels romans més bohemis.

 Pigneto és considerat un museu a l’aire lliure: les parets de les cases, els murs dels ponts… a qualsevol racó pots trobar pintures d’artistes internacionals. Així, diferents murs de grans dimensions de la ciutat s’han convertit en obres urbanes que van més enllà del conegut graffiti de carrer i fan del barri un autèntic museu.

BadSwan via Visual Hunt / CC BY

 Pigneto és el barri preferit dels romans més bohemis, una zona viva i desenfadada que uneix modernitat i tradició. Un espai que no alberga cap monument emblemàtic però que és símbol de la Roma contemporània.

Aquests tres barris urbans ens han inspirat per a elaborar les receptes dels nostres sucs als que hem anomenat Brixton, Mitte i Pigneto. 

Blog de notícies

Ens mengem l’estiu

Arriba l’estiu i amb ell les ganes de gaudir del sol, les terrasses i en definitiva, de l’aire lliure.  Volem que els clients gaudeixin d’aquestes dates amb nosaltres i per això omplim els nostres establiments de vida: presentem noves especialitats d’estiu, vestim les nostres terrasses amb bombetes, oferim música en directe i ens preparem per un nou concurs digital.

Especialitats de temporada

Aquesta temporada viatgem a Itàlia, Gran Bretanya i Alemanya per descobrir als nostres clients els tresors gastronòmics d’aquests països: l’Amanida Fiorentina, la Coca Siciliana, la Flauta Britània. Alhora, proposem tres nous sucs: el Brixton, el Mitte i el Pigneto; una nova cervesa, la Menabrea Bionda; una nova beguda refrescant, el Te freddo; i per als amants de la xocolata la Tartelette truffé. També incorporem un nou gelat de sabor de torró i les ja clàssiques receptes d’estiu: els ben tornats.

Podreu assaborir la nova carta de temporada fins al 24 de setembre.

Terrasses decorades

Donem la benvinguda a l’estiu i decorem les nostres terrasses amb bombetes embolcallant les taules exteriors en un ambient acollidor i festiu. Una il·luminació que fa de les nostres terrasses l’entorn ideal on gaudir dels vespres i les nits d’estiu, ja sigui sol, amb família, parella o amics. Per contribuir a la decoració festiva també vestim els vidres principals dels nostres establiments.

Música en directe

Un altre dels elements protagonistes tindrà lloc durant el juliol: la música. Oferirem música en directe a les terrasses, amb cantants en solitari que acompanyaran la seva veu amb la guitarra o el teclat. El repertori consisteix en cançons de músics i grups europeus que van des dels anys 80 i 90 fins a l’actualitat. Tots ells són temes d’èxit, reconeguts per tots nosaltres, que ens traslladaran a diferents èpoques i indrets d’Europa.

La música aportarà frescor, naturalitat i alegria i així, omplirem les nostres terrasses de vida. Perquè volem que tots els clients puguin esprémer l’estiu al màxim i gaudir de cada petit moment, perquè qualsevol dia pot ser un gran dia.

Podeu consultar els horaris a la nostra pàgina web a partir de Sant Joan o bé al proper diari.

Com us mengeu Europa?

El proper mes d’agost tindrà lloc un nou concurs digital a través del qual tots els que participeu podreu guanyar increïbles premis. Esperem la participació de tots els vienesos: us convidem a mostrar-nos com viviu l’estiu compartint a través de la nostra pàgina web una fotografia sobre com “us mengeu Europa”. Estigueu atents perquè pròximament us informarem sobre la dinàmica del concurs, els premis i les condicions.

*Podeu consultar els horaris dels concerts dels establiments a partir de Sant Joan. 

Vienesos, us esperem a tots aquest estiu!

Blog de notícies

Em menjo Europa

Aquest estiu fem una crida als vienesos per viure Europa al Viena.

Al Viena hem fet i fem les coses diferents des de sempre. Aquesta manera de fer i de ser defineix el nostre caràcter, la nostra actitud davant la vida. I és precisament aquesta actitud la que ens fa ser diferents, la que ens fa ser vienesos.

Així doncs, què significa ser vienès? Ser vienès vol dir ser un viatger de la vida! Ser un explorador curiós que fa un viatge per la vida i per Europa, enamorant-se cada dia de la cultura popular europea i del seu dia a dia, de les grans alegries però alhora dels petits detalls. Tenir un caràcter optimista i un esperit obert; tenir ganes d’aprendre. Tenir personalitat i estil propi sigui quina sigui la seva edat. Compartir tot allò que sap i que descobreix, connectar amb l’entorn i amb la resta de vienesos.

I, qui són els vienesos? Doncs no només nosaltres, sinó tots el que esteu llegint aquest diari. Qui s’inspira observant el seu voltant amb una nova mirada, qui té la inquietud de descobrir coses noves i alhora saber d’on venim, qui assaboreix noves receptes, qui comparteix els seus tresors, moments, il·lusions i records amb els seus; qui camina de peus a terra però amb la mirada amunt, atent a tot allò que queda per descobrir, assaborir i compartir.

Us proposem un viatge d’optimisme per la cultura popular europea, inspirar-vos per a que cada dia us enamoreu de la vostra vida.

Els vienesos ens mengem Europa

Aquest estiu volem fer una crida a tots els vienesos, als que ho són i als que encara ho han de descobrir. Volem proclamar la nostra actitud en veu alta, sense por; amb orgull i amb humilitat. Per això, volem que aquest estiu sigui diferent als viscuts fins ara. No només us presentem noves receptes sinó que us convidem a menjar-vos Europa a través de la cultura, la música, el concurs, el diari, la web i les xarxes socials.

Al mes de maig llancem noves receptes de temporada, vigents fins al mes de setembre. Aquest any, coincidint amb la nova carta, cridarem ben alt que al Viena, som vienesos. Sota el leitmotiv “Em menjo Europa” volem transmetre la nostra actitud i compartir-la públicament amb la resta de vienesos.

Per això, seguim apostant per ser el vostre punt de trobada. Un lloc de gent optimista, curiosa i enamorats de la seva vida; un lloc on connectar amb la resta de vienesos. Un lloc on menjar-vos l’estiu!

Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Com sobreviure a Nàpols

PER SABER LES TRADUCCIONS, FES CLIC A LES IMATGES!

Hola

Ciao

Adéu

Arrivederci

Quant costa?

Quanto costa?

A quina hora és l’esmorzar?

A che ora è la colazione?

Una taula, si us plau

Un tavolo, per favore

El compte, si us plau

Il conto, per favore

On és el lavabo?

Dov'è il bagno?

Dinar

Pranzo

Sopar

Cena

Bon dia

Buongiorno

Bona tarda

Buona sera

Bona nit

Buona notte

Quan surt el proper tren?

Quando parte il prossimo treno?

Hi ha alguna especialitat local?

C'è qualche specialità (culinaria) locale?

Tomàquet

Pomodoro

On està el carrer San Gregorio Armeno?

Dov'è la via di San Gregorio Armeno?

Per on hem d’anar per arribar al Pio Monte della Misericordia ?

Come si arriva al Pio Monte della Misericordia ?

A on podem menjar la millor pizza de la ciutat?

Dove possiamo assaggiare la migliore pizza della città?

Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Solstici d’estiu al Regne Unit

El 21 de juny Stonehenge s’omple de visitants amb ganes de gaudir del dia més llarg i la nit més curta de l’any. Veure sortir el Sol al voltant d’aquest monument amb milers anys d’història és un moment únic, indescriptible i màgic. El millor instant per donar la benvinguda a l’estiu!

L’origen de la festa

La història es remunta ja a l’època pre-històrica. Antigament les dates dels dos solsticis eren clau per definir la temporada de collita a l’estiu i la de sembra a l’hivern.

Per això, els agricultors organitzaven festes per celebrar l’arribada del moment de recol·lecta i ho feien al voltant de les pedres de Stonehenge (ubicades a 130km de Londres) perquè estaven alineades seguint els eixos dels solsticis.

L’oportunitat per gaudir d’Stonehenge

Es va començar a construir entre el 3000 aC i el 2000 aC. Es composa per un gran recinte circular anomenat “Ditch” que té més de 100 metres de diàmetre i un conjunt de 4 circumferències concèntriques. Al centre hi ha una pedra gegant coneguda com a “Heel Stone”.

A dia d’avui, tots els curiosos que volen veure el Stonehenge en plena resplendor van el 21 de juny a veure el monument i es queden allà escoltant música, parlant, menjant, rient… fins que veuen sortir el sol, sobre les 4.45h de la matinada.

Per què es va construir?

El per què van treballar durant segles per construir aquest monument és una incògnita. La hipòtesis més recolzada és la que apunta que va ser un observatori astronòmic, construït sota les instruccions dels sacerdots-astrònoms que el van utilitzar per traçar els moviments dels cossos celestes i elaborar un calendari per a la sembra, collita i cria de bestiar.

Avui en dia, es segueix creient que les pedres per si mateixes tenen propietats màgiques: que tots els cercles de pedra estan unides per línies de força que transmetem una energia de gran abast.

Per a més informació pots visitar la pàgina oficial de Stonehenge.

Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Cafè Sperl

Insígnia històrica i cultural de Viena

Photo credit: Kotomi_ via Visualhunt / CC BY-NC

El Cafè Sperl és conegut per ser un dels cafès més antics de Viena. Amb més d’un segle d’història ha rebut el reconeixement de diferents premis i és popular des de que va obrir les seves portes el 1880.

Des d’aleshores el cafè es va convertir en el lloc preferit de molts autors, arquitectes, compositors, artistes, músics, actors i militars vienesos. Un dels principals motius és que el seu fundador, Jacob Ronacher, va encarregar el disseny als reconeguts arquitectes Anton Gross i Wilhelm Jelinek, que ja havien dissenyat diferents edificis emblemàtics de la ciutat.

El resultat va ser un establiment caracteritzat per la decoració tradicional i majestuosa, amb terra de parquet, taules de marbres, grans llums de vidre en forma d’aranya, cadires del dissenyador vienès Michael Thonet i taules de billars.

Cafè amb més de 130 anys de vida que perdura viu i fidel als seus orígens

Durant el primer any de vida, el seu fundador va vendre el local a la família Sperl, qui va canviar el nom inicial de Café Ronacher a Cafè Sperl. Quatre anys després, el 1884 el local va tornar a canviar de propietat passant a mans d’Adolf Kratochwilla, qui va decidir mantenir el nom del cafè.

Abans de la Primera Guerra Mundial, els clients que solien assistir al Sperl eren personatges reconeguts de la societat cultural i militar vienesa. A part d’autors, artistes, arquitectes, compositors, músics i actors, també hi acostumaven a assistir militars de Imperial and Royal Military Academy.

Photo credit: 快樂雲 via Visualhunt / CC BY-NC-ND
Photo credit: caratello via Visual Hunt / CC BY-NC

Als voltants de 1890 amb l’èxit de la opereta vienesa, il·lustres estrelles com Alexander Girardi, Edmund Eysler, Leo Fall, Carl Zeller i Richard Heuberg, assistien habitualment al Sperl, que es trobava molt a prop del “Teatre an der Wien” (Teatre de Viena) i “Teatre Raimund”.

Després de la Primera Guerra Mundial, l’establiment va seguir servint el seu cafè a diferents compositors, pintors, escriptors i arquitectes, però no va ser fins al final de la Segona Guerra Mundial quan el local va poder recuperar la seva essència i quotidianitat.

Photo credit: musical photo man via VisualHunt / CC BY-NC-ND

No va ser fins després de la Segona Guerra Mundial quan el Cafè va recuperar la seva essència i quotidianitat

El 1968 Manfred Staub, propietari del que era llavors el Cafè Mitterhauser i actual Cafe Volkstheater, va comprar el Sperl i quinze anys després, el 1983, va renovar-lo. La nova remodelació va dotar el cafè de diferents premis del sector, entre els quals destaca el “Austrian Cafe of the Year” (1998) i el “Golden Coffee Bean” (2004).

Avui en dia, els representants del món cultural segueixen estan representants en el cafè, i és que autors com Pavel Kohout i actors com Kurt Sobotka o estrelles dels musicals de la “Theater an der Wien” segueixen sent clients assidus del Cafè. Es coneix que els populars escriptors contemporanis Robert Menasse i Michael Köhlmeier també han estat vistos moltes vegades a l’històric local.

Photo credit: Miguel Mendez via Visual Hunt / CC BY

Tan sols en entrar-hi es pot respirar més d’un segle d’història, gaudir de la seva tranquil·litat, de la majestuositat del mobiliari, el silenci i la tradició que l’envolta. I si ets amant del dolç, no marxis del Sperl sense abans haver degustat l’original Pastís Sperl, famós pel seu sabor i per ser la seva recepta secreta. Ara bé, les llengües parlen i es diu que els seus ingredients clau són la xocolata de llet, vainilla, canyella, ametlla deliciosa i altres ingredients que segueixen ben guardats. El provem?

 

Per a més informació podeu consultar la pàgina web del Cafè Sperl.

Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Nàpols

“Vedi Napoli e poi muori” (Veure Nàpols i morir)

Nàpols, capital de la Campània, és famosa per moltes raons, però la gastronomia ocupa un dels primers llocs de la llista. També en són motiu la riquesa artística, el bell entorn natural amb la silueta del volcà Vesuvi al davant, l’esoterisme i aquest caos típic del sud d’Itàlia, que enamora a alguns i que a d’altres espanta.

No es pot visitar Nàpols sense tastar-hi el plat més internacional: la pizza. Diu la llegenda que va ser aquí on es va preparar la primera “margarita”. I els locals asseguren que Nàpols és la ciutat on es pot degustar la millor pizza, no sols d’Itàlia, si no de tot el món!

La primera pizza es va preparar a Nàpols i va conquistar el paladar de la reialesa

Es fa difícil escollir un únic lloc per tastar l’autèntica pizza napolitana o margarita, una recepta amb massa suau i cruixent, preparada en un forn de llenya i d’elaboració molt simple: només amb mozzarella, tomàquet i alfàbrega. Diuen que per trobar-ne l’origen cal remuntar-se a l’any 1861. El nom es deu a una recepta elaborada especialment pel mític cuiner Raffaele Esposito per a la reina Margarida de Savoia. Diuen que la va fer durant una visita a Nàpols, amb els colors de la bandera d’Itàlia i que a la reina li va agradar molt. I d’aquí, la seva sobtada popularitat!

yuichi.sakuraba via Visual Hunt / CC BY-NC

Per a alguns, el millor restaurant per tastar aquesta delícia és el Gino Sorbillo, en ple centre de Nàpols. Això sí, cal armar-se de paciència perquè les cues són eternes i no reserven taula. Per a d’altres, el premi se’l mereix l’austera pizzeria Da Michele, amb una carta reduïda, però, segons molts clients, exquisida. I finalment, hi ha qui diu que el rei sens dubte és el Brandi, on expliquen que el llegendari Esposito va elaborar aquella pizza històrica que va conquistar el paladar de la reialesa. Una lluita gastronòmica que segur que agradarà a tothom que arribi a Nàpols amb ganes de tastar i de valorar.

Regala’t el caprici de menjar una pizza als restaurants més populars i històrics de la ciutat. Buon appetito!

Però els napolitans també són uns grans amants dels fregits, per això no és estrany que els carrers siguin plens de petits llocs on es poden comprar menjars molt variats, entre els quals destaca un altre tipus de pizza que cada dia brilla més entre els foodies: la pizza fregida.

Però si hem de definir els napolitans amb algun adjectiu culinari, ens inclinem per dir que són “llaminers”. Fins i tot els seus refranys fan referència a aquest gust: “La vita è troppo amara, dobbiamo addolcirla” o el que és el mateix, “La vida és massa amarga, l’hem d’endolcir”.

“La vita è troppo amara, dobbiamo addolcirla”

LexnGer via Visual hunt / CC BY-NC

Efectivament, els napolitans ho fan. I en tenim la prova en la seva rica i variada rebosteria, que també podem comprar en parades i mercats del carrer i en pastisseries de renom. Entre les moltes i delicioses opcions que hi ha, destaca la sfogliatella, un pastís de pasta de full cruixent en forma de petxina i farcit de formatge ricotta, que n’hi ha per llepar-se’n els dits!

Al carrer de San Gregorio Armeno, estret i sempre ple de gent, hi trobaràs moltes botigues gastronòmiques per comprar-hi altres delícies, com les pastiere, cassoletes també elaborades amb ricotta que, tot i que són típiques de Pasqua, ja es venen a totes les èpoques; o els esponjosos babà, borratxos amb un gust molt peculiar de licor limoncello. Fan una olor que ho envaeix tot. Que difícil que és resistir-se a la temptació!

Peppe Guida via Visualhunt.com / CC BY-SA

No et deixis perdre aquestes menges i acompanya-les d’un vi blanc de la Campània. Sí, a Nàpols hi ha moltes vinyes, situades a més de 200 metres sobre el nivell del mar. Els experts asseguren que aquesta terra volcànica rica en minerals, acaronada pels vents càlids del mar Tirrè i amanida amb el suau degoteig del salnitre, és perfecta per al conreu de varietats com la falanghina.

Tot i que, a l’hora de l’aperitiu, els italians gairebé sempre demanen un spritz, beguda típica de Venècia que combina perfectament amb aquest moment de relax en una terrassa. Un moment ideal per observar l’atrafegat i sorollós centre de Nàpols, per on circulen a totes hores motos, cotxes amb la música a tot drap i persones que gesticulen i parlen a crits.

Val la pena aturar-se i observar el sempre atrafegat i sorollós centre de Nàpols.

Itàlia és sinònim d’art, i Nàpols no es queda enrere. Entrar a la línia 1 del metro de la ciutat és submergir-se en un museu viatger. Hi trobem el projecte Metrò dell’Arte, que democratitza l’art i que permet que ens impregnem de la seva essència més actual. Cada estació és una exposició artística en la qual participen pintors populars, com Joseph Kosuth, Mimmo Rotella o Dominique Perrault, i també joves emergents. Un regal artístic només amb la compra d’un bitllet (de menys de 2 €)!

Simonetta Di Zanutto via Visualhunt.com / CC BY-NC-SA

Nàpols és gran, gairebé superlativa, i tan rica que fins i tot les seves entranyes amaguen històries que mereixen la pena descobrir. Això sí, cal investigar. A Nàpols res no és evident, cal gratar i no deixar-se mai enganyar per l’evidència. A Nàpols les aparences sempre despisten, però els gustos conquisten.

Coneix com sobreviure a Nàpols!

Per a més informació pots consultar la web de l’Oficina de Turisme de Nàpols.

LES CLAUS D’AQUESTA CIUTAT:

Un llibre

Llegir Gomorra: Viatge per l’imperi econòmic i l’anhel de domini de la Camorra és endinsar-se al barri de Scampia, símbol de l’estereotipada societat napolitana: la ciutat sense llei. Segur que només és un estereotip?

Un personatge

Caravaggio, el gran exponent de la pintura del Barroc, va viure a la ciutat des del 1607 fins al 1610. Avui dia, val la pena entrar al Pio Monte della Misericordia per poder veure Les set obres de la misericòrdia que va pintar.

Un lloc

El teatre principal de la ciutat, Teatro di San Carlo, va ser inaugurat el 1737 i és considerat el teatre d’òpera actiu més antic del món. Sabies que ha servit de model i inspiració de molts teatres europeus?

Una cançó

O sole mio” és una cançó del 1898 amb lletra de Giovanni Capurro i melodia d’Eduardo Di Capua. Sens dubte, és una de les cançons napolitanes més populars i ha estat traduïda a una gran varietat d’idiomes d’arreu del món.

Un plat

Indubtablement, la pizza. La capital de la Campània s’ha guanyat per mèrits propis el títol de la ciutat on es menja la millor pizza del país italià i… de tot el món!

Una festa

El Napoli Teatro Festival Italia és una de les cites més importants de les arts escèniques a Europa. Durant els mesos de juny i juliol la ciutat es converteix en l’escenari d’autèntiques obres de teatre i dansa. T’ho perdràs?

Blog de notícies

Propera obertura: nou Viena al centre de València

El proper 7 de juny obrim el primer local a la capital valenciana. L’establiment s’ubicarà al bell mig de la ciutat, a la Plaça de l’Ajuntament. Es tracta del nostre 51è establiment i el 2n a la Comunitat Valenciana, ja que el nou Viena es sumarà al ja existent a la zona comercial d’Alfafar.

Animem tots els vienesos amb destí a la capital valenciana que vingueu a visitar-nos!

Tast de cultura

Aprèn i gaudeix: l’art, la música i les paraules ens permeten descobrir d’on venim per poder decidir cap on anem.

La nit estelada

Es considera una de les obres mestres del pintor postimpressionista Vincent Van Gogh. És una barreja de modernitat i romanticisme, pintat en una època en què l’autor es trobava ingressat voluntàriament a l’hospital de St. Rémy (Arles, França).

Vincent Van Gogh.  Zundert, Països Baixos, 1853-1890. Influenciat pel moviment impressionista, va anar un pas més enllà: va diferenciar-se utilitzant una tècnica pròpia, marcada pels traços gruixuts, corbats i pastosos; i també pintant sobre temes tan quotidians com les seves sabates, una cadira, el seu dormitori… Així Van Gogh va passar a considerar-se un dels principals exponents del postimpressionisme. El pintor no concebia el seu art com una via de teràpia ni pintava en moments de crisi sinó que era un home molt culte, preocupat per l’actualitat i pel art modern del futur. Somiava en un art lliure de convencions però, sobretot, un art popular i proper. Durant la seva vida va pintar 900 quadres i va realitzar més de 1600 dibuixos.

1. Crítica al capitalisme

Es diu que les seves formes espirals, els xiprers, les casetes dels pagesos il·luminades amb les seves xemeneies o els motius del cel com les estrelles i planetes, contenen símbols extrets d’un vell diccionari de l’anticapitalisme romàntic.

2. Elogi al món rural

Van Gogh va projectar la il·lusió d’un món no contaminat per la vida miserable a les ciutats grises i massificades… Amb aquesta evocació de la tradició i de la vida tranquil·la al camp, l’artista volia plasmar la puresa rural.

3. Entre dues terres

Tot i que el pintor es va inspirar en les vistes al camp francès, a St. Paul de Mausole, aquest quadre va ser pintat de memòria, sense copiar la realitat. És per això que, amb la torre acabada en punta, la petita vila segueix el model d’una localitat holandesa i no francesa.

4. Més enllà de la lluna i les estrelles

Van Gogh tenia un profund sentiment religiós, era fill d’un pastor protestant. És per això, i pel seu profund coneixement de la Bíblia, que es veu en la lluna i les estrelles una al·lusió al Gènesi.

5. Adéu al mite de la bogeria

Per l’ús de formes vibrants i recargolades, els colors vius i expressius, s’ha creat el mite que Van Gogh patia atacs de bogeria… Mai va ser així, si bé el seu estat de salut va empitjorar degut a les medicines i una vida descuidada, l’artista patia algun tipus d’atac epilèptic o alguna disfunció orgànica.

6. El planeta Venus

Veiem un estel blanc i brillant… En una de les seves cartes al seu germà Theo, Van Gogh comentava: “Aquest matí, des de la finestra, he contemplat el camp durant una llarga estona, abans de la sortida del sol, només brillava l’estel matutí, que semblava enorme”. Segons els astrònoms, aquest estel era el planeta Venus!

Per a més informació podeu visitar la pàgina de Van Gogh Gallery.

Tast de cultura

Aprèn i gaudeix: l’art, la música i les paraules ens permeten descobrir d’on venim per poder decidir cap on anem.

Le Nozze di Figaro

La revolta social

“Si voleu ballar, senyor comte…” Aquesta irònica i punyent ària és la primera de les tres que canta el personatge de Figaro en l’òpera de Mozart Le nozze di Figaro  (17851786). És una ària plena de ressentiment social dissimulat enmig de molta xerrameca i és que aquesta òpera va d’això, precisament: un nou ordre social.

Le Nozze di Figaro versa sobre un nou ordre social que s’albira a Europa a finals del segle XVIII, un nou ordre que portarà molta cua, molt d’enrenou, molta guerra i molta sang vessada però que transformarà la història per sempre més: la caiguda de l’aristocràcia i l’arribada de la burgesia emergent.

Una òpera sobre la caiguda de l’aristocràcia i l’arribada de la burgesia emergent.

Aquesta obra mestra de Mozart, la primera de les tres joies que el compositor de Salzburg va crear conjuntament amb el llibretista venecià Lorenzo da Ponte, fou estrenada en el Burgtheater de Viena el 1r de maig de 1786. La recepció per part del públic fou més aviat discreta, però és que els vienesos no acabaven d’entendre la genialitat de Mozart, sempre molt avançat respecte als compositors del seu temps. En canvi, a Praga la seva música era adorada i Le nozze di Figaro va arrasar quan, a finals del mateix any, va ser presentada a la capital txeca. Tan gran fou l’èxit que li fou encarregada una nova òpera per ser estrenada a la ciutat, que seria Don Giovanni.

Teatre La Faràndula (Sabadell). Amics de l’Òpera de Sabadell.

Quan Le nozze di Figaro va ser estrenada, Europa bullia. I això va ser gràcies a una munió d’intel·lectuals que, sobretot a França, havien anat escalfant l’ambient. La burgesia, la nova classe emergent, tenia diners però no tenia poder, que estava en mans de l’aristocràcia i l’església, dues institucions molt caduques i amb mentalitat més que endarrerida, sobre les quals es recolzava la monarquia. Els intel·lectuals teoritzaven sobre aquesta situació, indicant clarament cap a on havien d’anar les coses: el govern de la raó. A França, la més pura expressió de la monarquia absoluta d’origen diví, la situació s’anava deteriorant paulatinament i el govern, el rei inclòs, va ser incapaç de veure la tempesta que s’estava apropant.

Xavier Aguilar (Bartolo), Toni Marsol (Figaro), Núria Vilà (Susanna), Eugènia Montenegro (Marcellina). Teatre La Faràndula (Sabadell). Amics de l’Òpera de Sabadell.

Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais (1732-1799) fou un dramaturg francès famós per la seva trilogia formada per El barber de Sevilla (1775), Les noces de Figaro (1784) i La mare culpable (1792). Les dues primeres van donar lloc a òperes cèlebres i varen gaudir de gran èxit en la seva època. Pel que fa a Le nozze di Figaro va ser censurada nombroses vegades per Lluis XVI a causa del seu contingut altament ‘subversiu’, ja que criticava de manera despietada els privilegis arcaics de la noblesa i la desigualtat social característica de l’època.

Carles Daza (Conte), Núria Vilà (Susanna). Teatre La Faràndula (Sabadell). Amics de l’Òpera de Sabadell.

Mozart es va interessar per l’obra de Beaumarchais després de veure Il barbiere di Siviglia de Paisiello a Viena el 1783. Quan la segona obra de la trilogia fou finalment estrenada el 1784 a París ràpidament fou censurada per tot Europa, entre altres llocs a Viena. Mozart, però, sempre agosarat i, no ho oblidem, membre de la maçoneria, va tenir la idea de fer-ne una òpera. Da Ponte va confegir el llibret descarregant-lo hàbilment del contingut més sensible i incidint més en la psicologia dels personatges. L’emperador Josep II, germà per cert de la reina Maria Antonieta de França, que se les donava de liberal i tolerant, va autoritzar l’òpera, tot i mantenint la prohibició sobre l’obra teatral. I així va néixer aquesta meravellosa òpera del genial Mozart.

Mozart va vestir la seva particular ‘revolució’ amb música sublim i una teatralitat extraordinària

Le nozze di Figaro de Beaumarchais es va estrenar a París el 27 d’abril de 1784; la de Mozart, a Viena el 1r de maig de 1786. El 14 de juliol de 1789 esclatava amb tota la força la Revolució Francesa, després de la qual ja res seria igual. Aquest esdeveniment va escombrar de manera radical l’antic règim. Mozart va vestir la seva particular ‘revolució’ amb música sublim i una teatralitat extraordinària. No endebades és en “Le nozze di Figaro” on millor es pot apreciar l’estreta unió entre música i teatre.

Se vuol ballare…