Blog de notícies

Obrim un nou establiment a Barcelona

El proper mes de març obrim un nou local a Barcelona, es tracta del vuitè Viena a la ciutat i el 50è de la cadena. El nou local s’ubicarà al C/València, 243-245, i serà un espai de 440m² amb capacitat per a 120 persones.

Inspirat en els cafès europeus, oferirà servei de cuina ininterrompudament de dilluns a diumenge des de les 8h fins a les 24h i els divendres, dissabtes i vigílies de festius fins a l’1h de la matinada.

Vienesos

Persones que viatgen per la vida amb optimisme, valors i d’una manera única, gaudint i aprenent dels petits moments i compartint tot allò viscut.

Darrere la barra amb Mònica Martínez

Fa gairebé 9 anys que treballa amb nosaltres. És diplomada en educació infantil i al Viena ha descobert que la seva passió és la restauració. Actualment és Cap de Qualitat del Viena de Pedralbes.

“La restauració és un sector que té molt a veure amb la meva manera de ser: sóc inquieta i els que em coneixen diuen que tinc molta sang a les venes!”

Quan vas començar a formar part de l’equip del Viena?

Vaig començar el maig de 2008, quan es va inaugurar el Viena de Vic. Fins aleshores jo treballava de professora a Madrid i per mi començar a treballar en restauració era tot un repte. Recordo molt bé el dia en què una amiga meva em va dir que havia vist un cartell en el què s’anunciava que el Viena buscava personal. Va ser així com jo, que sóc una persona molt optimista, vaig anar allà per apuntar totes les dades i enviar el meu CV.

Com és el teu dia a dia a la feina?

És un ritme constant amb somriures. La meva feina consisteix en organitzar el dia a dia del local, des de les comandes fins al personal. Planificar tot el que s’ha de fer, des que una persona de l’equip entra al torn fins que es lliura una comanda al client. Tot això ho fem garantint que la comanda hagi passat tot el procés de qualitat indicat i que per tant, es pugui menjar amb total tranquil·litat. En referència a la planificació, la faig sempre pensant en totes les persones de l’equip, que són les peces clau i qui fan que tot el procés sigui possible.

El meu dia a dia és un ritme constant amb somriures.

Quin és el millor moment del dia?

Ho tinc claríssim: l’hora del servei! Per mi el millor moment és quan són les 13h i…comença la festa! És durant les hores puntes quan tota la feina feta i planificada pren forma i sentit. Són moments de ritme i concentració màxima en els que segueixes treballant perquè tot surti perfecte i el més important: el client quedi satisfet, tan amb les receptes que es menja com en l’atenció rebuda.

Quina és la millor anècdota que recordes al Viena?

Aquí al local hi ha una clienta que ve cada dia i s’ha acabat convertint en algú molt especial. Cada matí es demana el mateix: un cafè amb llet servit en un got i dos mini croissants. Ja quan la veig començo a preparar-li la comanda tal i com li agrada. Després de veure’ns dia rere dia, ens preguntem mútuament com estem. És un interès recíproc que em fa sentir molt bé!

Has crescut al Viena, com ha sigut el teu camí per arribar a ser Cap de Qualitat?

Ha sigut un camí molt gratificant a través del que et vas adonant que la feina feta té reconeixement. Jo vaig començar treballant 15 hores a la setmana i en 2 mesos vaig tenir la oportunitat de ser Responsable de Torn.  M’he sentit sempre molt ben valorada, sense necessitar-ho perquè no em considero una persona que necessiti el reconeixement dels altres. Ara bé, rebre’l sense esperar-ho sempre és molt gratificant.

Després de 9 anys al Viena, amb què et quedes?

Amb l’aprenentatge, durant aquest camí he après i segueixo aprenent molt, fins al punt que l’experiència aquí acaba influenciant en el meu dia a dia fora del local. Per exemple, ja no sé anar al supermercat sense mirar la data de caducitat dels productes, ni anar els restaurants sense empatitzar amb la persona que m’atén. A la vegada, també sóc conscient que quan vaig a menjar fora sóc molt crítica perquè penso en tots els estàndards de qualitat que tenim al Viena, i m’adono que en realitat hi ha molts pocs llocs que treballin així.

El Viena per mi és seguretat en dos sentits, a nivell de seguretat alimentària i a nivell de compromís amb el treballador.

Què és el que més t’apassiona d’aquesta feina?

El ritme dinàmic i constant, així com també l’organització del Viena en el tot el procés de treball. Aquí tenim uns protocols establerts que et permeten treballar de manera molt planificada i acurada. Jo reconec que sóc una persona molt metòdica i tots els processos que tenim, pensats i estudiats per ser el més eficients i efectius possibles, m’ajuden a sentir-me molt còmode amb la feina i a no tenir dubte que tot el que fem va en una bona direcció.

I ja per acabar, si el Viena fos una persona. Com seria?

En un adjectiu el definiria com una persona molt segura. El Viena per mi és seguretat en dos sentits, a nivell de seguretat alimentària i a nivell de compromís amb el treballador. Com deia abans, aquí tot està estudiat, les operatives de treball i els processos de qualitat alimentària, perquè volem que el client vingui al local i pugui menjar amb total tranquil·litat. També seria una persona oberta. Som una empresa que sempre estem en contacte amb el client i ens agrada escoltar-lo, creiem que el seu feedback és clau per seguir treballant i millorant.

ELS DESTACATS DE LA MÒNICA

Un racó d’Europa

Roma. Adoro la llengua italiana i em quedo amb qualsevol racó del barri del Trastevere.

Un plat europeu

La lasanya com a plat principal i la crostata com a postres, és un pastís de melmelada que m’encanta!

La millor companyia

La meva família: el meu marit i la meva filla de 3 anys.

Una recepta del Viena

L’Alpino. M’encanta la combinació del rostit de porc amb la salsa romesco.

Vienesos

Persones que viatgen per la vida amb optimisme, valors i d’una manera única, gaudint i aprenent dels petits moments i compartint tot allò viscut.

Compartim taula amb Miguel Sanllehí

Dina cada dia a la terrassa del Viena Montserrat i quan acaba llegeix un llibre, sota el sol. Per això no és d’estranyar que sigui conegut per tot el personal com el senyor del llibre.

  “Vaig néixer fa 64 anys a Gironella. Concebo el viatge com un mitjà per fer preguntes i obtenir respostes. Viatjar no hauria de ser mai una finalitat en sí, sinó un vehicle per créixer i enriquir-nos personal i culturalment”

Diga’ns quin és el teu racó preferit d’Europa

Em resulta complicat escollir només un racó d’Europa. La capacitat d’aprenentatge és infinita i crec fermament que podem aprendre en qualsevol lloc i moment. Ara bé, pensant en experiències viscudes recordo quan vaig estar al sud de la península d’Istria, a Croàcia, navegant i veient com es movien les muntanyes del voltant, una sensació inexplicable.

Si haguessis de triar un plat europeu, quin seria?

Per mi, el millor plat europeu és aquell fet amb ingredients bàsics, genuïns, humils, i sobretot, elaborat amb delicadesa, amor i sense processar. Em fascina la capacitat de poder percebre tots els ingredients d’un mateix plat i identificar en ells el sabor i aroma del seu origen i sentir la connexió amb la terra i és que, tal i com deia l’escriptor i periodista Josep Pla “la cuina és el paisatge posat a la cassola”.

Amb quina persona compartiries aquest plat?

Compartiria el plat amb les persones que tinc al meu voltant, amb els de casa i els amics, la gent que estimo. I m’agradaria fer-ho en una taula de dos, per compartir la vivència amb la relació de “tu a tu”, ja que quan es fa en grup la relació amb les persones es dilueix i prefereixo apreciar-la al cent per cent.

El teu plat predilecte del Viena és…?

El meu plat preferit del Viena és el Cevapcice, el picat de vedella en el que pots percebre les espècies aromàtiques, la ceba i el formatge.  Acostumo a anar al Viena de Rambles quan acabo tard de reunions i em ve de gust menjar tranquil sense haver-me de preocupar de cuinar més tard.

Hem de reivindicar més la cultura del somriure.

Quin és el major descobriment que has fet mai en un viatge?

Clarament les persones. El món està format per persones, en un viatge coneixes a una persona i aquesta es pot quedar per sempre més a la teva vida. A casa meva teníem penjat un gran mural del món i les meves filles descobrien els diferents indrets d’aquest a través de les persones que venien a veure’m.

Què o qui creus que t’ha portat fins on ets avui?

Estic aquí fruit de varies eleccions que he anat prenent al llarg de la vida. Ha estat la suma de totes aquestes decisions que he tingut la sort de poder prendre, la que a dia d’avui m’ha portat a ser on sóc i qui sóc. Com diuen, la vida és com el flux d’un riu, hi ha una presa que et limita, saps que no pots passar d’aquí però tens la llibertat de moure’t per dins d’aquesta.

Tens la sensació que et queda alguna cosa pendent per fer?

Viatjar. Com he comentat abans, la capacitat d’aprenentatge és infinita, tan infinita com cadascun dels llocs i de les persones que viuen en aquest món i que podríem conèixer a través del viatge.

Què et desperta un somriure?

Un somriure sempre desperta un altre somriure. Crec que hem de reivindicar més la cultura del somriure, quan ho fem contagiem als altres i els convidem a somriure plegats.

M’imagino fent el mateix que faig ara, treballant per Altaïr com a projecte per parlar del món a través del viatge.

Què et va motivar a muntar Altaïr?

El projecte va néixer el 1979. A mi sempre m’ha agradat col·leccionar llibres de viatges i em va sorgir la inquietud de compartir les experiències amb els altres. Va ser així com, juntament amb l’Albert Padrol vam crear Altaïr sota la voluntat d’obrir una porta al món i compartir coneixement. El viatge era per nosaltres un espai privilegiat que ens permetia oferir una visió de 360º: conèixer, tocar, olorar, viure…

Per què Barcelona i no un altre lloc al món?

Jo sóc de Gironella i ara visc a Arenys. Quan vam fundar el projecte ho vam fer en un local del Raval de Barcelona perquè creiem que aquest havia de ser el seu lloc. Aquest és el món amb el que estem connectats, és el nostre territori, on tenim la família, la llengua i els valors que compartim amb l’entorn sense ni pensar-hi…

Què fas quan no estàs a Altaïr?

Llegir, fer-me preguntes, buscar respostes… A vegades la meva família em pregunta: encara treballes? Però és que per mi Altaïr, lligat a la meva afició per la lectura i les ganes de conèixer món, mai ha estat una feina. No considero que Altaïr acabi sota les parets del local de Gran Via, sempre llegeixo i penso en el projecte inconscientment, perquè això és el que m’agrada fer. Altaïr és la meva passió i és el que seguiria fent encara que no em paguessin.

On t’imagines d’aquí a 10 anys?

M’imagino fent el mateix que faig ara, treballant per Altair com a projecte per parlar del món a través del viatge. Això és tot el que m’agrada fer. El passat mes de juliol vam tornar a l’edició en paper, vam publicar un magazine de cultura viatgera, històries humanes i cròniques periodístiques que m’agradaria que perdurés per seguir explicant diferents destins. També m’imagino treballant en el mateix espai Altair de Gran Via, a Barcelona, per continuar aprenent i compartint vivències amb altres viatgers.

Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Com sobreviure a Salzburg

Paraules i expressions que t’anirà molt bé saber per descobrir la ciutat

PER SABER LES TRADUCCIONS, FES CLIC A LES IMATGES!

Hola

Hallo

Adéu

Tschüss

Quant costa?

Was kostet das?

A quina hora és l’esmorzar?

Wann gibt es das Frühstück?

Una taula, si us plau

Einen Tisch, bitte

El compte, si us plau

Die Rechnung, bitte

On està el lavabo?

Wo ist die Toilette?

Dinar

Mittagessen

Sopar

Abendessen

Bon dia

Guten Morgen

Bona tarda

Guten Tag

Bona nit

Guten Nacht

Quan surt el proper tren?

Wann fährt der nächste Zug?

Hi ha alguna especialitat local?

Gibt es irgendeine örtliche Spezialität?

On és la casa on va néixer Mozart?

Wo befindet sich Mozarts Geburtshaus?

Per on hem d’anar per arribar al Castell Mirabell?

Wie kommen wir zum Schloss Mirabell?

Pont

Brücke

On podem tastar el millor apfelstrudel de la ciutat?

Wo gibt es den besten Apfelstrudel der Stadt?

Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Com sobreviure a Florencia

Paraules i expressions que t’anirà molt bé saber per descobiri la ciutat

PER SABER LES TRADUCCIONS, FES CLIC A LES IMATGES!

Hola

Ciao

Adéu

Ciao

Quant costa?

Quanto costa?

A quina hora és l’esmorzar?

A che ora è la colazione?

Una taula, si us plau

Un tavolo, per cortesia

El compte, si us plau

Il conto, per cortesia

On està el lavabo?

Dov’è il bagno?

Dinar

Pranzare

Sopar

Cenare

Bon dia

Buongiorno

Bona tarda

Buonasera

Bona nit

Buonanotte

Quan surt el proper tren?

Quando parte il prossimo treno?

Hi ha alguna especialitat local?

C’è qualche specialità locale?

Per on hem d’anar per arribar a la Catedral de Santa Maria el Fiore (il Duomo)?

Per andare a Santa Maria del Fiore?

Gelat

Gelato

On està la Galeria dels Uffizi?

Dov’è la Galleria degli Uffizi?

On podem comprar pa toscano (sciocco)?

Dove possiamo trovare il pane toscano?

Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Carnaval de Venècia

Màscares i vestits per gaudir desenfrenadament de la festa

Arriba el febrer i els carrers de Venècia es converteixen en l’escenari teatral dels vestits d’època i les màscares: Arriba el Carnaval que enguany es celebrarà del 18 al 28 de febrer. Estàs preparat? La festa està a punt de començar!

L’origen de la festa

Prové de les festes Bacanals i Saturnals de l’Imperi Romà, quan el poble sortia al carrer i gaudia desenfrenadament de la festa! Les màscares eren utilitzades com a element de disfressa per mantenir-se en l’anonimat. D’aquesta manera, les classes humils i les classes altes es podien sentir en igualtat, i tothom podia gaudir de la festa en total llibertat. Durant l’època de Napoleó es va prohibir la festa que es va recuperar el 1896.

Una oportunitat per descobrir els personatges del carnaval

L’arlequí, el Pantalone, la Polichinela, la Colombina, el Pierrot i la Brighella, tots ells són personatges típics de la Commedia dell’arte del segle XVI. Una representació teatral que s’oposa al teatre noble i acadèmic. Per això, el més curiós d’aquests personatges és que són una sàtira de la societat italiana que simbolitzen la ingenuïtat, l’amor, l’humor, l’avarícia i la ignorància, entre altres.

Les màscares

Tot i que les màscares són característiques del segle XVII, avui en dia, encara n’hi ha moltes que segueixen fidels al seu disseny original. Entre les més populars destaquen: la maschera nobile, una màscara blanca amb roba de seda negra i un barret de tres puntes; o la bauta, una màscara que sobresortia del rostre i permetia modificar el timbre de la veu.

Per a més informació pots visitar la pàgina oficial del Carnaval de Venècia.

Inspiració per Europa

Viatja i somia: descobreix els punts de trobada del continent i explora els testimonis de la seva història amb una nova mirada.

Salzburg

La destinació musical d’Àustria

Eoin Redican via Visual Hunt / CC BY-NC-ND

Salzburg és una ciutat austríaca amagada a centreeuropa i resguardada pels pics dels Alps. La música és la protagonista de la localitat que presumeix que més del 70% dels seus habitants toca, almenys, un instrument musical.

Una ciutat musical però també dolça, com els dolços que li donen fama: els famosos mozartkugeln. Bombons elaborats amb massapà, festucs, nougat i xocolata. Popularment, aquests dolços també són coneguts com els ‟ous de Mozart”, per la seva forma esfèrica.

Elaboració tradicional dels bombons Mozartkugeln. Cafe Konditorei Fürst Salzburg
Bombons Mozartkugeln CC VisualHunt

Tot i que a dia d’avui moltes botigues ofereixen aquesta petita delícia, només hi ha una persona que pot presumir d’haver-ne estat el creador: el pastisser Paul Fürst, qui va elaborar el primer bombó als voltants de l’any 1890. Ja ha passat més d’un segle des d’aleshores, però la confiteria que porta el seu nom segueix sent una cita imprescindible pels amants del dolç.

La ciutat s’omple de vida al carrer Getreidegasse, on els salzburguesos passegen envoltats de riu i muntanya. Ubicat al centre antic i ple de gom a gom, el que més crida l’atenció són els rètols de les botigues, d’estil barroc, que es conserven tal i com eren originalment.

Kirk Siang via Visualhunt / CC BY-NC-ND

Després de passejar i observar les botigues d’aquest allargat carrer, resulta imprescindible aturar-se al número 9, on es troba el pis on va néixer Mozart i on va viure fins als 17 anys. Avui en dia, el pis s’ha reconvertit en museu en honor a l’artista. Un museu que, juntament amb l’acadèmia de música Mozarteum, ha esdevingut punt de culte d’aficionats de la música d’arreu del món.

El Mozarteum és una de les acadèmies de música més prestigioses d’Europa i on es conserva una valuosa col·lecció de cartes manuscrites de Mozart. Ubicada en l’immillorable entorn del Castell Mirabell, els concerts que realitza l’orquestra en les seves majestuoses sales s’han convertit en actes referents de la intensa vida musical dels salzburguesos.

La figura de Mozart segueix bategant al carrer més famós de Salzburg, Getreidegasse, i al Castell Mirabell.

Una ciutat de tradicions, conservadora tant en l’aspecte estètic com en el musical. També destaca pels seus detalls ben cuidats i els ornaments refinats, tal i com s’aprecia a la façana de la Catedral Dom, als patis interiors d’edificis plens d’encant i als carrerons del casc antic on fan vida els seus habitants.

Després de tant passejar pel centre de la ciutat, et ve de gust un pastís Sacher? Són les postres més famoses d’Àustria. I, a Salzburg, hi ha un hotel de la cadena del mateix nom on serveixen la recepta tradicional d’aquest popular pastís de xocolata i melmelada. La cafeteria de l’hotel és el punt de trobada de les senyores que es reuneixen per prendre un cafè i un pastís mentre gaudeixen de les vistes al riu Salzach i a la fortalesa de Hohensalzburg.

Pastís Sacher

L’hotel Sacher, el lloc ideal on degustar el pastís de xocolata i melmelada més popular d’Europa.

L’ambient no canvia a l’altre costat del riu Salzach. Al llarg del dia, els salzburguesos creuen amb freqüència el torrent que divideix en dos la ciutat, sempre a través d’un dels ponts que defineixen l’estampa de la ciutat i entre els quals destaca el freqüentat Makartsteg.

Pont Makartsteg - hiphopmilk via Visualhunt.com / CC BY-NC-ND

Com seria la ciutat si fos una escultura? Des de la Fundació de Salzburg van voler donar resposta a aquesta pregunta i ho van fer iniciant un projecte d’art modern a través del que van convidar artistes internacionals a dissenyar i executar una obra d’art en qualsevol punt de la ciutat. En total, 10 artistes van omplir la ciutat d’art urbà. Però avui en dia, si volem inspirar-nos en l’art que ens parla de Salzburg haurem d’anar fins a la International Würth Collection per gaudir-ne.

Però si t’has quedat amb ganes de viure l’art de la ciutat, no et perdis la Thaddaeus Ropac. Una galeria ubicada a la casa neoclàssica Villa Kast que acull exposicions d’artistes com Georg Baselitz, Andy Warhol o Daniel Richter. Gaudir de l’art serà el millor souvenir per al teu record!

Galerie Thaddaeus Ropac

Un altre dels rituals més apreciats pels salzburguesos és assistir a un sopar concert on un conjunt de músics vestits d’època amenitzen l’estada dels clients interpretant algunes de les composicions més conegudes de Mozart. La cita és als salons de la famosa sala barroca de Stiftskeller St. Peter, el restaurant més antic de l’Europa central.

Restaurant Stiftskeller St. Peter. Aggie85 via Visualhunt.com / CC BY-ND
Plat típic Restaurant Stiftskeller St. Peter Aggie85 via Visualhunt.com / CC BY-ND

El menú consta de tres plats que es preparen segons les receptes tradicionals dels segles XVII i XVIII i se serveixen durant les pauses. La sala s’il·lumina amb espelmes i l’ambient és molt agradable.

Salzburg també és una ciutat gastronòmica on gaudir de l’autèntica recepta del Pastís Sacher i assaborir la cervesa centenària Augustiner Bräu.

A Salzburg també trobem la centenària Augustiner Bräu, la cerveseria més gran d’Àustria. Un temple cerveser per als habitants de la ciutat, alguns dels quals tenen, tal com mana la tradició, el seu lloc guardat i la seva pròpia gerra de cervesa personalitzada! Un bon lloc per fer un brindis a l’estil austríac. Prost!

Augustiner Bräu
Augustiner Bräu

Per a més informació pots visitar la web de l’Oficina de Turisme de Salzburg.

LES CLAUS D’AQUESTA CIUTAT:

Un llibre

Les tres vides de Stefan Zweig, la biografia de l’autor Oliver Matuschek, ens endinsa en la ciutat salzburguesa de 1918, just després de la Primera Guerra Mundial.

Un personatge

Wolfgang Amadeus Mozart que va néixer a Salzburg i on va viure fins a la seva adolescència. A dia d’avui, la figura del compositor segueix bategant a la ciutat.

Un lloc

El Cafè Tomaselli, el més antic d’Àustria que conserva el savoir faire de l’època i ofereix una gran varietat de cafès i dolços deliciosos. Una recomanació? Tastar el seu Apfelstrudel!

Una cançó

Més que una cançó, Salzburg és un musical. La ciutat va ser l’escenari de fons del musical Somriures i llàgrimes, una de les produccions més populars de la història del cine.

Un plat

El SemmelKnödel és la recepta estrella de la gastronomia austríaca. Una croqueta de pa que serveix d’acompanyant per a tot tipus de plats. Que aprofiti!

Una festa

La Fira de Sant Rupert que se celebra al setembre, és la cita més esperada pels salzburguesos que es vesteixen de gala, lluint vestits d’època on els barrets de copa i els llargs vestits són els protagonistes.

Vienesos

Persones que viatgen per la vida amb optimisme, valors i d’una manera única, gaudint i aprenent dels petits moments i compartint tot allò viscut.

Un cafè amb Pep Bernadas

Antropòleg curiós que viu endinsat en l’aventura de conèixer el món a través del viatge.

“Vaig néixer fa 64 anys a Gironella. Concebo el viatge com un mitjà per fer preguntes i obtenir respostes. Viatjar no hauria de ser mai una finalitat en sí, sinó un vehicle per créixer i enriquir-nos personalment i culturalment.”

Digue’ns quin és el teu racó preferit d’Europa

Em resulta complicat escollir només un racó d’Europa. La capacitat d’aprenentatge és infinita i crec fermament que podem aprendre en qualsevol lloc i moment. Ara bé, pensant en experiències viscudes recordo quan vaig estar al sud de la península d’Ístria, a Croàcia, navegant i veient com es movien les muntanyes del voltant, una sensació inexplicable.

Si haguessis de triar un plat europeu, quin seria?

Per mi, el millor plat europeu és aquell fet amb ingredients bàsics, genuïns, humils, i sobretot, elaborat amb delicadesa, amor i sense processar. Em fascina la capacitat de poder percebre tots els ingredients d’un mateix plat i identificar en ells el sabor i aroma del seu origen i sentir la connexió amb la terra i és que, tal i com deia l’escriptor i periodista Josep Pla “la cuina és el paisatge posat a la cassola”.

Amb quina persona compartiries aquest plat?

Compartiria el plat amb les persones que tinc al meu voltant, amb els de casa i els amics, la gent que estimo. I m’agradaria fer-ho en una taula de dos, per compartir la vivència amb la relació de “tu a tu”, ja que quan es fa en grup la relació amb les persones es dilueix i prefereixo apreciar-la al cent per cent.

El teu plat predilecte del Viena és…?

El meu plat preferit del Viena és el Cevapcice, el picat de vedella en el què pots percebre les espècies aromàtiques, la ceba i el formatge. Acostumo a anar al Viena de Rambles quan acabo tard de reunions i em ve de gust menjar tranquil sense haver-me de preocupar de cuinar més tard.

Hem de reivindicar més la cultura del somriure.

Quin és el major descobriment que has fet mai en un viatge?

Clarament les persones. El món està format per persones, en un viatge coneixes una persona i aquesta es pot quedar per sempre més a la teva vida. A casa meva teníem penjat un gran mural del món i les meves filles descobrien els diferents indrets d’aquest a través de les persones que venien a veure’m.

Què o qui creus que t’ha portat fins on ets avui?

Estic aquí fruit de diverses eleccions que he anat prenent al llarg de la vida. Ha estat la suma de totes aquestes decisions que he tingut la sort de poder prendre, la que a dia d’avui m’ha portat a ser on sóc i qui sóc. Com diuen, la vida és com el flux d’un riu, hi ha una presa que et limita, saps que no pots passar d’aquí però tens la llibertat de moure’t per dins d’aquesta.

Tens la sensació que et queda alguna cosa pendent per fer?

Viatjar. Com he comentat abans, la capacitat d’aprenentatge és infinita, tan infinita com cadascun dels llocs i de les persones que viuen en aquest món i que podríem conèixer a través del viatge.

Què et desperta un somriure?

Un somriure sempre desperta un altre somriure. Crec que hem de reivindicar més la cultura del somriure, quan ho fem contagiem els altres i els convidem a somriure plegats.

M’imagino fent el mateix que faig ara, treballant per Altaïr com a projecte per parlar del món a través del viatge.

Què et va motivar a muntar Altaïr?

El projecte va néixer el 1979. A mi sempre m’ha agradat col·leccionar llibres de viatges i em va sorgir la inquietud de compartir les experiències amb els altres. Va ser així com, juntament amb l’Albert Padrol vam crear Altaïr sota la voluntat d’obrir una porta al món i compartir coneixement. El viatge era per a nosaltres un espai privilegiat que ens permetia oferir una visió de 360º: conèixer, tocar, olorar, viure…

Per què Barcelona i no un altre lloc al món?

Jo sóc de Gironella i ara visc a Arenys. Quan vam fundar el projecte ho vam fer en un local del Raval de Barcelona perquè creiem que aquest havia de ser el seu lloc. Aquest és el món amb el que estem connectats, és el nostre territori, on tenim la família, la llengua i els valors que compartim amb l’entorn sense ni pensar-hi…

Què fas quan no estàs a Altaïr?

Llegir, fer-me preguntes, buscar respostes… A vegades la meva família em pregunta: encara treballes? Però és que per mi Altaïr, lligat a la meva afició per la lectura i les ganes de conèixer món, mai ha estat una feina. No considero que Altaïr acabi sota les parets del local de Gran Via, sempre llegeixo i penso en el projecte inconscientment, perquè això és el que m’agrada fer. Altaïr és la meva passió i és el que seguiria fent encara que no em paguessin.

On t’imagines d’aquí a 10 anys?

M’imagino fent el mateix que faig ara, treballant per Altaïr com a projecte per parlar del món a través del viatge. Això és tot el que m’agrada fer. El passat mes de juliol vam tornar a l’edició en paper, vam publicar un magazine de cultura viatgera, històries humanes i cròniques periodístiques que m’agradaria que perdurés per seguir explicant diferents destinacions. També m’imagino treballant en el mateix espai Altaïr de Gran Via, a Barcelona, per continuar aprenent i compartint vivències amb altres viatgers.

Tast de cultura

Aprèn i gaudeix: l’art, la música i les paraules ens permeten descobrir d’on venim per poder decidir cap on anem.

Les expressions que utilitzem en el nostre dia a dia tenen orígens que no t’imaginaves. Sorprèn-te.

Com si em diguessis Llúcia

Com si em diguessis Llúcia! Diem els catalans quan no sabem de què ens parlen. És una expressió que es remunta anys enrere i que, tot i que té un origen confós, sabem que prové de la devoció que tenim el poble català per santa Llúcia (ve del llatí lux, lucis, “llum”), patrona dels cecs i guaridora dels mals de vista. Però com traduiríeu l’expressió en altres llengües?

ANGLÈS

IT IS GREEK TO ME

AIXÒ ÉS GREC PER MI


ITALIÀ

QUESTO PER ME È ARABO

AIXÒ PER A MI ÉS ÀRAB


CASTELLÀ

ESTO ME SUENA A CHINO

AIXÒ EM SONA A XINO


ALEMANY

DAS KOMMT MIR SPANISCH VOR

EM SEMBLA ESPANYOL


En anglès no es refereixen a la mateixa “Llúcia” per dir que no han entès quelcom sinó que es refereixen als grecs i en concret, a la seva llengua. Per això, els anglesos diuen It is Greek to me per referir-se al mateix significat. El seu origen és més clar i és que durant l’edat mitjana, en caure l’Imperi Romà d’Occident (476), el llatí es va continuar emprant en els seus antics territoris. El grec, en canvi, només es parlava a la part oriental. Així, als monestirs de l’Europa occidental era habitual trobar manuscrits amb l’anotació Graecum est, non legitur (És grec; no es llegeix). D’aquesta manera la paraula grec va esdevenir sinònima de cosa incomprensible.

A Anglaterra l’expressió It is Greek to me es féu molt popular al segle XVI amb l’obra de teatre «Juli Cèsar», de Shakespeare. Hi apareixia un conspirador preguntant a un altre què havia dit Ciceró i aquest li contestava que no l’havia entès gens perquè «pel que fa a mi, allò estava en grec».

Curiosament, trobem que en alemany s’utilitza l’expressió  “Das kommt mir Spanisch vor” que significa “em sembla espanyol”. Segons una versió poc consistent, l’origen d’aquesta expressió es remunta al segle XVI, quan el rei Carles I d’Espanya i V d’Alemanya va viatjar a Espanya. Com que cap dels seus acompanyants sabia espanyol, aquell idioma els resultà impossible d’entendre i va ser així com aquesta llengua es va convertir en sinònim de inintel·ligible per als alemanys.

Tast de cultura

Aprèn i gaudeix: l’art, la música i les paraules ens permeten descobrir d’on venim per poder decidir cap on anem.

Carmen, la femme fatale

Georges Bizet (1838-1875)

L’amour est un oiseau rebelle que nul ne peut apprivoiser…L’amor és un ocell rebel que ningú pot domesticar… Aquestes són les paraules inicials de la famosa ‘Habanera’ de l’òpera Carmen, de Georges Bizet (1838-1875), l’ària de presentació de la protagonista i tota una declaració d’intencions.

Fragment de l'òpera interpretat per "Amics de l'Òpera de Sabadell". Teatre La Faràndula, 2010.

Però, qui és Carmen? Sembla una pregunta sense massa sentit, però cal que ens la fem perquè molt sovint aquest personatge és presentat pels registes de manera equivocada. Molts la pinten com una dona de la vida i Carmen, gitana sevillana treballadora de la fàbrica de tabacs, no és res d’això. Ella és un esperit lliure, una seductora Dona amb majúscules que ha pres el comandament de la seva vida i del seu destí. Sovint en l’òpera trobem personatges de cartró pedra, sense vida ni cap alè d’humanitat. Caricatures. Carmen, per contra, és un veritable personatge de carn i ossos, un tipus humà realment particular, sobretot per l’època en que l’òpera transcorre.

Libre elle est née et libre elle mourra!

LLIURE VA NÉIXER I LLIURE MORIRÀ!

Hi ha algú que interfereix en la vida de Carmen. Don José, militar de mentalitat estreta que acaba desertant de l’exèrcit i adoptant la professió de contrabandista per l’amor de Carmen. Per a ell això suposa el màxim deshonor al que es pugui enfrontar. I és per això que dins el seu cap es forma la idea que ell és propietari de Carmen i el seu destí. I així, quan la gitana decideix que en lloc del desertor estima un torero, Escamillo, Don José enfolleix de gelosia. No pot suportar perdre la dona que estima obsessivament. I encara menys el fet que la pèrdua sigui a causa d’una decisió lliure de Carmen. Aleshores, quan ella li diu a la cara que no tornarà amb ell mai de la vida, la mata. Moments abans Carmen, valenta fins al final, diu d’ella mateixa: Libre elle est née et libre elle mourra!… Lliure va néixer i lliure morirà!… 

Sanya Anastasia (Carmen) Teatre La Faràndula (Sabadell). Amics de l’Òpera de Sabadell.

L’òpera “Carmen”, de temàtica espanyola (transcorre a Andalusia), és una de les més emblemàtiques òperes franceses. Sens dubte, la més popular. El llibret es basa en la novel·la del mateix títol de Prosper Mérimée, el qual va conèixer la història, sembla que real, de llavis de la Comtessa de Montijo, mare de la que seria l’emperadriu Eugènia. D’aquí en sortiria la famosa òpera, estrenada en el Teatre de l’Òpera Còmica de París el 3 de març de 1875, amb un fracàs rotund. No sembla que el públic parisenc estigués preparat per a una història tan escabrosa com aquesta. Bizet moriria just tres mesos més tard, amb només 36 anys, i no arribaria a veure la carrera triomfal de la seva òpera, que començaria poc després a Viena.

Bizet mai va arribar a conèixer la carrera
triomfal de la seva òpera.

“Carmen” va ser una òpera clau que va contribuir com cap altra a trencar l’absurda classificació entre ‘òperes còmiques’ (amb diàlegs parlats) i ‘grans òperes’, que imperava en el tancat món de l’òpera francesa.

“Carmen”, una història crua, però sublim, d’amor, gelosia, gitanes, caporals, toreros i contrabandistes. Una obra mestra que tot bon afeccionat ha de veure al menys un cop a la vida.

Si t’has quedat amb ganes de conéixer més sobre l’òpera, no et perdis les representacions que tindran lloc aquest mes de febrer al Palau de la Música.